Albert Batalla

El sistema d’immersió lingüística i del català com a llengua vehicular a l’escola, que va posar el primer govern Pujol, ha estat un dels gran encerts de país des de la recuperació de la democràcia, sobretot pensant en la idea de cohesió social entorn d’uns valors comuns. Existeix un gran consens al voltant d’aquest aspecte que, per sort, suma un percentatge elevadíssim de representació al Parlament de Catalunya.

La defenestració de Josep Piqué com a líder del PP de Catalunya ha provocat un ressorgiment dels discursos més radicals i surrealistes en contra del català per part dels populars, que eren propis de les èpoques de l’Alejo Vidal- Quadras i més recentment dels pocs acòlits d’Albert Rivera.

Segons es desprén de les dades del darrer l’informe PISA, que avalua el nivell educatiu dels països de l’OCDE , els nens i les nenes de 15 anys de Catalunya ténen un nivell correcte de comprensió lectora, fins i tot superior a la mitjana dels infants espanyols. D’altra banda, els informes sobre competència lingüítsica dels alumnes de primària l’estat espanyol rebel·la que els nens catalans estan tan preparats com els de la resta de l’estat. Per tant, tots els espantalls que alguns agiten reiteradament quan s’acosten les eleccions sobre el perjudici que suposa que la llengua vehicular a l’escola sigui el català, haurien d’aturar-se per un simple fet de dignitat moral i d’honor a la veritat. Sortir de l’educació obligatòria amb un bon coneixement de dues llengües, sempre és molt més enriquidor i profitós que una de sola. I si fóssin tres, doncs encara millor.

Però el català no és una llengua més. El català és la llengua pròpia de Catalunya i a més constitueix un element senzill i cabdal per la integració de les persones que arriben a casa nostra, molts d’ells infants. Hi ha països i cultures ténen com a elements d’integració mecanismes tan poc permeables com la raça o la religió. Catalunya, a banda de valors comuns, té un element d’integració tan senzill com aprendre una llengua. Qui fa l’esforç de fer-ho, ja és percebut com un més d’aquí.

Per tant, jugar amb el català per tenir més vots a Espanya és un acte d’irresponsabilitat i de mala fe política que de ben segur serà contestat pels catalans a les urnes el proper nou de març.