Arxiu: abril, 2008

Castellciutat: orígens i identitat

// 28 abril, 2008 // 1 Comentari » // Castellciutat, societat

Només un breu apunt per explicar-te que avui ha estat un dia especial per a tots aquells que estimem Castellciutat. Amb la inauguració de la plaça dels Caramellaires en el petit espai que hi ha davant de l’església de Sant Feliu, la gent de Ciutat ha volgut celebrar el centenari de les caramelles al poble. Feia goig veure tanta gent abocada en un acte senzill, però carregat d’emoció. Després, la missa i a la tarda ballada de sardanes a la plaça de l’Arbre. Els més vells no eren capaços de recordar quan havia estat la darrera vegada que una cobla trepitjava el poble. Tothom estava content i molts es miraven en silenci amb la profunda convicció de viure un moment especial i màgic per Castellciutat. Aquest matí, en un breu parlament, recordava aquella frase que algú va dir: “qui perd els orígens, perd la identitat“. Castellciutat avui ha estat una mostra de tot el contrari. Celebrar un centenari de qualsevol esdeveniment sempre és important, però avui la vila no només commemorava aquesta efemèride. Avui Castellciutat ha recordat el passat, celebrant el present i reivindicant un futur millor. Per molts anys!

La Fira de Primavera

// 26 abril, 2008 // Cap Comentari » // ciutat

El David Manzanera ha fet un magnífic vídeo de resum de la Fira de Primavera celebrada fa uns dies a la nostra ciutat. Les fotografies mostren espais i activitats d’un bon cap de setmana que va servir d’aparador de l’activitat ramadera de casa nostra. Disfruta’l i gràcies per la feina David!

La capvuitada de Sant Jordi

// 25 abril, 2008 // Cap Comentari » // Catalunya, ciutat, societat

Hauria estat millor fer un apunt sobre Sant Jordi abans de la diada, però com que diuen que tots els sants ténen capvuitada, m’atreveixo a fer-ho avui. M’agrada el dia de Sant Jordi perquè ciutats i pobles del país es transformen al voltant de les roses i els llibres i tots els substantius i adjectius que s’hi poden associar: amor, cultura, amistat, país… cuirós, còmplice, detallista, cívic, radiant…

El meu dia va ser una marató d’actes que bullien per tots els racons de la ciutat: lectura de poemes de Martí i Pol amb la gent gran i amb el Cant del Poble improvisat per un padrí al final de l’acte que em va commoure; XXIVens Jocs Florals de l’escola Albert Vives on uns 200 nens i nenes frisaven per si la seva redacció o poesia s’emportava una viola, una englantina o una flor natural; les parades del Passeig plenes d’un flaire que barrejava a parts iguals els pètals de les roses ben vermelles i les fulles dels llibres que estaven a punt de caure en mans de tot tipus de lectors; textos de creadors urgellencs que vàrem llegir en veu alta a l’acte d’Òmnium Cultural… Tot embolcallat d’un sentiment molt potent que em convenç que el país se’n pot sortir.


Tot i això, deixa’m que t’expliqui quin va ser per a mi l’acte més entranyable del dia. A les 20h es lliuraven els premis dels primers Jocs Florals de l’Escola d’Adults de la Seu. Fins ahir, no havia tingut un contacte una mica aprofundit amb la realitat d’aquesta escola. La meva impressió va ser realment positiva: un equip directiu i docent motivat i il·lusionat per la seva tasca i uns alumnes (més de 400!) engrescats en el repte de la superació personal i de la formació com a instrument que els proporciona més benestar, més alegria, més confiança en ells mateixos. De la cinquantena llarga de treballs que es van presentar entre les diferents categories (segons el nivell d’instrucció) hi havia autors joves que s’estan treien el graduat escolar, senyores grans que s’hi han posat amb la informàtica o els idiomes, immigrants que tot just comencen a aprendre el català, nois i noies que volen accedir a cicles formatius… Un regitzell de gent molt diferent, amb circumstàncies vitals molt diferents però que comparteixen una cosa: la voluntat de superar-se, de saber-ne cada dia una mica més, de sortir-se’n millor. Això, com els vaig intentar explicar, no és només bó per a ells i elles, sinó que és una magnífica contribució a la nostra societat, a la nostra ciutat.

Serveixin aquestes línies per agrair la feina que fan alumnes i professors de l’Escola d’Adults de la Seu. Un centre que, des de la discreció, intervé decididament en la cohesió social de la nostra ciutat aconseguint que moltes persones transformin el seu somni en una realitat.

El primer 1/4 de segle del Pau Claris. Per molts anys!

// 18 abril, 2008 // Cap Comentari » // ciutat

Avui hem celebrat els actes del 25è aniversari de l’escola Pau Claris. El centre, que va començar a fer camí a l’edifici veí del Seminari, presentava aquesta tarda un aspecte excel·lent després de les obres de reforma i ampliació. Tots els alumnes, amb el permís de la pluja que ha caigut durant una bona part del dia, han preparat un mosaic humà que finalment hem pogut contemplar al pati de l’escola, tal i com veuràs al vídeo. Més tard, a la flamat sala d’actes s’ha celebrat la part més institucional de la jornada. La directora Lurdes Porta i el German Prieto com a president de l’AMPA, encapçalaven un nombrosíssim grup de mestres, treballadors de l’escola i famílies de diverses generacions. A la sala d’actes també hi havia nombrosa representació institucional: regidors, exregidors, president del Consell, gent del Departament d’Educació com el Secretari de polítiques educatives o el director dels serveis territorials a Lleida, companys d’altres escoles de la ciutat… Tot plegat feia goig.

T’he de confessar que compartir un acte amb els alcaldes Gallart i Ganyet (el Jordi Ausàs s’ha hagut d’excusar per compromisos de la conselleria) ha estat un honor per a mi. Ells ha pogut explicar els orígens i la trajectòria de l’escola com a testimonis d’un procés de transformació paral·lel al que va anar fent la ciutat des dels anys 80 fins a principis del 2000. Avui el Pau Claris és una escola totalment renovada i amb una bona perspectiva de futur. Un futur que ha de compartir amb la resta de centres de la nostra ciutat, tots ells amb uns excel·lents equips docents i educatius, però alguns amb reptes importants per endavant. Una necessària i urgent reforma de l’Albert Vives. També una ampliació de l’escola de Castellciutat. La posada en funcionament, ja aquest curs vinent, del nou centre -provisionalment a la zona de l’Orri i definitivament a l’Horta del Valira-. A tot això, cal afegir-li la construcció d’un nou centre de secundària, pel qual estem treballant en l’obtenció dels terrenys que Educació necessita; l’obertura durant el curs vinent de la nova llar d’infants al c/ Sant Ermengol; la nova ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes a les Monges o l’aposta pels estudis no reglats com les escoles municipals de Música, Arts i Dansa… Tal com ja explicava a mitjans de setembre de l’any passat en aquest apunt.

Crec fermament en l’educació com a valor fonamental de creixement personal i col·lectiu. Una societat que inverteix en educació, té més eines per sortir-se’n en un món cada vegada més global i homogeni. La nostra singularitat, ha de venir i vindrà per la creativitat, l’esperit emprenedor, la capacitat d’innovació i d’esforç que nosaltres mateixos fem i tot plegat no serà fruit de la generació espontània, sinó d’una ciutat, d’un territori, d’un país que apostin clarament per al seu capital humà, i per tant, per la seva formació.

Font del vídeo: Marta Pujantell. RàdioSeu

Un pas més en la qüestió del transvasament

// 16 abril, 2008 // Cap Comentari » // Catalunya, pirineu, política, segre

Per completar l’apunt de dissabte, t’adjunto la següent demanda feta al Govern de la Generalitat per assegurar-nos que l’amenaça de transvasament no tornarà en un futur i per exigir unes disculpes públiques per haver-nos penjat injustament l’etiqueta d’insolidaris.

BATALLA DEMANA AL GOVERN QUE ADMETI L’ERROR DE TRANSVASAR EL SEGRE EN CAPÇALERA I DESCARTI PER SEMPRE EL PROJECTE

L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya creu que el Govern ha de demanar perdó per haver menystingut al territori titllant-lo d’insolidari i creant un enfrontament territorial totalment inacceptable.

Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha demanat al govern que reconegui l’error d’haver plantejat el transvasament del Segre en capçalera i que el descarti per sempre, ja que els estudis tècnics demostren que aquesta proposta és inviable i insostenible. Batalla ha destacat que “en aquest moment el Govern ha optat per l’opció de l’Ebre, deixant de banda el Segre, però en cap cas ha descartat rotundament el transvasament del Segre en capçalera en un futur”.


Batalla ha insistit en el fet que “ els urgellencs i cerdans, però també tota la conca del Segre, hem estat titllats d’insolidaris, per haver-nos oposat a un transvasament insostenible i haver volgut evitar una barbàrie ecològica, social i econòmica”.

L’alcalde de la Seu ha manifestat que “la gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s’han fet les coses. Mentides, nocturnitats i desafiaments són les paraules que descriuen l’actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament”. Batalla ha afegit que el Govern “hauria de reconèixer l’error i demanar perdó al territori”.


El diputat nacionalista ha volgut recordar que la setmana passada, la decisió del Govern era ferma per començar les obres en breu, independentment de la posició contrària i unitària del territori. El conseller Baltassar així ho va expressar dimecres passat en una compareixença al Parlament i fins i tot també es demostrava amb declaracions desafiants, per part de dirigents del PSC.


L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha volgut afegir que ja és hora que el Govern prengui seriosament el problema de la sequera que pateix tot el territori, i en alguns llocs del Pirineu de manera permanent, per la manca d’actuacions i de suport financer per modernitzar o construir infraestructures que ajudin a gestionar millor els recursos hídrics.


La Seu d’Urgell a 16 d’abril de 2008.