Entre les moltes millores que s’han viscut aquests anys hi ha la transformació dels nostres pobles i ciutats, mancats com estaven de serveis bàsics. En aquest temps, des dels ajuntaments s’ha treballat en la consolidació d’un enorme ventall de serveis als nostres ciutadans i ciutadanes, que inclouen matèries diverses com l’ordenació del territori o l’habitatge públic en sòl municipal; els serveis bàsics comunitaris i els seus equipaments; la seguretat i la protecció civil; l’educació infantil; el transport urbà; la promoció de l’ocupació; la protecció del medi; l’atenció social i un llarg etcètera. Algunes d’aquestes matèries, que els ajuntaments han anat assumint sense tenir-ne la responsabilitat, han estan recollides com a competències pròpies dels municipis a l’article 84 del nou Estatut.
Els avenços socials d’aquests 30 anys i la seva plasmació estatutària no han obtingut el mateix reconeixement financer. Els ajuntaments estem suportant una situació financera que ens ofega i limita els serveis que podem oferir als ciutadans i ciutadanes dels municipis que representem.
És per això que podem afirmar que si no millora el finançament dels ajuntaments no podrem seguir suportant l’esforç econòmic i social que representa destinar bona part del pressupost municipal a partides que no ens són pròpies.
Aquesta insuficiència financera s’ha generat per la falta de reconeixement real del paper fonamental de les entitats locals en la provisió pública de serveis en l’actual estat del benestar. D’aquesta manera, s’ha mantingut la baixa participació de la despesa local respecte del total de la despesa de les administracions públiques.
Les entitats municipalistes de Catalunya constatem que continua vigent la principal reivindicació del II Congrés de Municipis de Catalunya, celebrat al 2001, on es va demanar obtenir una participació més gran en els ingressos i la despesa pública.
A aquesta situació cal sumar l’absència d’una planificació concertada de recursos entre els tres nivells d’organització territorial de l’estat. En canvi, hem viscut un constant increment d’activitats i serveis, alguns d’ells no obligatoris, el que hem anomenat competències impròpies, demandades pels ciutadans i ciutadanes i essencials per millorar la seva qualitat de vida. El cost d’aquests serveis de suplència ha desestabilitzat els pressupostos municipals. Uns pressupostos que també han patit l’impacte financer de nombroses disposicions generals de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en la prestació de serveis propis de les entitats locals. Un dels molts exemples és el desplegament de la Llei de dependència, ampliant molt significativament les necessitats de despesa local sense establir mecanismes de compensació íntegra, tal com exigeix el principi de lleialtat institucional.
En aquest context s’està desenvolupant el procés d’aplicació de les disposicions del nou Estatut d’Autonomia que defineixen el model de finançament de la Generalitat de Catalunya.
Les entitats municipalistes considerem que el nou finançament local ha de donar resposta als problemes de suficiència financera dels ajuntaments. Per aconseguir-ho, creiem imprescindible que es replantegi el model de finançament de les administracions locals. El nostre objectiu final és que es faci realitat una reforma estructural del sistema de finançament dels ens locals que proveeixi de recursos suficients per garantir el compliment del marc competencial real de les corporacions locals.
Per tot això, acordem:
1.Donar suport a les negociacions que la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) està portant a terme amb el Govern espanyol per donar una resposta positiva a les necessitats d’un nou finançament pels Ajuntaments.
2.És urgent i prioritari que l’any 2008, a més de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic, es defineixi un nou marc de finançament adequat pels Ajuntaments. Aquest nou model ens permetrà continuar prestant els serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la immigració o l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per garantir la cohesió social en pobles i ciutats.
3.Donar suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació amb el Govern espanyol pel nou finançament de Catalunya i, una vegada aprovat el model de finançament autonòmic, demanar la creació d’una Comissió mixta Generalitat-Ajuntaments per tractar de manera específica el finançament dels ens locals.
4.Mentre no s’acordi un nou model, reiterem com a mesures transitòries sol·licitar al Govern de l’Estat l’estudi d’una moratòria en l’aplicació de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, i una reforma urgent de la mateixa, que permeti que aquelles administracions que compleixin amb la resta de ratis legals i que demostrin una suficient capacitat financera, puguin augmentar la seva capacitat d’endeutament en un número limitat d’exercicis; i demanar al Govern de l’Estat la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels Ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes.
5.Finalment, constatem amb gran preocupació la proposta del Govern de l’Estat de congelar l’aportació als ajuntaments per al proper any 2009, tot just en un període en el qual caldria incrementar la despesa social de proximitat en tots els municipis. Per aquesta raó, considerem que és clarament inassumible la proposta i demanem que sigui reconsiderada.
Barcelona, a 10 de setembre de 2008
Avui he passat la diada a la Seu on, per cert, m’ha alegrat veure-hi tantes senyeres a finestres i balcons. Ahir al vespre vaig ser al fossar de les moreres de Barcelona, però aquest matí ja tornava a ser a casa per a participar en un acte senzill, però molt sentit: el lliurament del Premi Estel. 
