Passar de la política
// 18 novembre, 2008 // ciutat, personal, política
Aquesta tarda ha visitat l’Ajuntament un grup de nois i noies del cicle formatiu d’administració de la Salle de la Seu. No era un grup gaire nombrós i es notava que estan en aquell moment de la vida on qualsevol paraula que vingui d’un adult topa d’entrada amb una barrera de prevenció pròpia de l’adoslescència.El grup ha visitat tots els serveis de la casa per conéixer d’aprop les diferents tasques que es realitzen a l’Ajuntament i finalment m’he trobat amb ells a la sala de plens. Els he explicat què fem els polítics a l’Ajuntament, quina és la dinàmica entre govern i oposició, com es prénen les decisions a l’administració local… a mitja exposició algunes mirades perdudes m’han fet aturar. Molts d’aquests joves no eren conscients de la importància de la política, és més, pensen que tots els polítics som, com a mínim, uns aprofitats. He intentat, malgrat l’aferrissada incredulitat i alhora passotisme d’algun dels membres del grup, fer una defensa de la tasca dels polítics, especialment de la gent que ens dediquem al món municipal. He parlat de voluntat de servei, de ganes de treballar per la ciutat i el país, d’idees i de sentiments… Alguns han escoltat atentament i fins i tot, en algun cas, he pogut detectar una mirada encuriosida, però la resta han continuat amb rostres passius i orelles que no volien escoltar les raons de la democràcia i de la noble tasca política.
Quanta feina ens queda per fer…
7 Respostes a “Passar de la política”
Publica un comentari
My lifestream. Stay updated with me.
My lifestream. Stay updated with me.
Ohh noi! Perdona les confiances, però dir-te que hi heu ajudat força els polítics a estendre aquesta opinió. No tan sols amb els casos aïllats de corrupció, si no més aviat amb la passivitat amb que es percep que desenvolupeu la vostra tasca, les vostres comoditats i privilegis, les màquines “antidemocràtiques” dels partits, unes cúpules aferrades al poder, … vols que continuï? Podria fer-ho, però ja s’intueix per on vaig, oi?
Estic d’acord que fonamentalment la política i la dedicació a l’administració pública té uns grans valors, però vosaltres mateixos com a classe, us heu dedicat a desvirtuar-los de mala manera.
Segurament estaríem d’acord, oi? Doncs perquè no es canvia aquesta dinàmica? Llistes obertes ja!
Salut!
Albert, no t’hi facis mala sang. Poques coses els interessa, no tan sols la política. És molt difícil engrescar els nois d’aquesta edat, sigui el tema que sigui: art, natura, espectacles, política, literatura… I no és una cosa del nois que et van visitar ahir, ni molt menys, és un mal d’arreu. Tampoc vull dir que tots els nois siguin igual però si que és força generalitzat, així que queda’t amb la idea de que algun en va treure profit. No per això ens ha de deixar de preocupar, ni hem de tirar la tovallola o deixar d’esforçar-nos però no és gens fàcil. I t’ho diu una que ha voltat molts instituts de Catalunya i part de l’estranger els últims 16 anys!
Com deien els padrins i les padrines ” juventud divino tesoro”
Hola,
Aprofito aquest espai per informar-te que, a través de la iniciativa Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació, volem muntar un autocar amb gent de l’Alt Urgell per anar a Brussel•les sota el mateix crit: ‘Volem l’Estat propi’, per reivindicar la independència del nostre país.
Deumil.cat és un projecte de caràcter transversal, nascut de la societat civil i fonamentat en la participació activa de totes les persones coordinades a nivell local i comarcal.
Ara es tracta de trobar gent disposada a difondre el projecte i que vulgui apuntar-se al viatge. Si t’interessa, pots posar-te en contacte amb mi a través del correu dusming@msn.com.
Per a més informació, visita el web de Deumil.cat.
Gràcies.
Marc
Hola, sóc una noia de La Seu, i estic d’acord amb el comentari de Van Benet, i es que realment vosaltres els polítics ens heu desmoralitzat molt i no m’estranya que ara els joves passem de la política .
El que tampoc trobo correcte era dir d’on venien aquests alumnes ni res, perquè no tots pensen igual.
I la veritat no m’agrada tot el que esteu fent pels joves, ens heu robat la ilusió de creure en vosaltres pels fets que esteu demostrant, esteu gastant uns diners amb el bus aquest de la Seu que gairebé sempre està buit i no financieu res perquè els joves de La Seu disfrutem per la Festa Major, i altres activitats.
Espero no allargarme massa, però vosaltres heu fet que nosaltres pensem aixi!!
hola!!
Jo sóc un alumne de la Salle que vaig assistir a la visita que vam fer.
Hem va agradar tot el que era ensenyar-nos l’administració. Tot anava bé fins que ens van portar a la sala de plens. Allà vostè va aprofitar per fer campanya política del seu partit en comptes de parlar del que realment en aquell moment importava, la nostra formació com a persones, que a vostè, com a alcalde de la Seu d’Urgell, hauria d’importar-li molt més els futurs adults que estem creixent, que no el fet de que aquests el votin a vostè.
Els polítics com diu vostè no són uns aprofitats, però intenten, sempre que poden, fer-nos una campanya política, encara que l’ocasió era per ensenyar-nos com funciona l’ajuntament des de dins.
Respecte a l’ultima frase “Quanta feina ens queda per fer…” sí, és veritat, però no amb polítics que el únic que volen és aconseguir un vot més a les eleccions, sino un polític que s’interesi per els joves.
Però deixant això a una altra banda, aprofito per a enviar-li una cordial salutació
No acostumo a respondre els missatges, perquè em seria impossible tenir prou temps per gestionar el bloc, però en aquest cas faig una excepció.
M’agrada que aquest escrit hagi generat comentaris ja que pretenia ser una interpel·lació als joves, un punt provocativa ho reconec, però en definitiva una interpel·lació.
M’hauria agradat que aquest sentiment que s’expressa en els darrers missatges l’hagués pogut manifestar qualsevol estudiant en aquell moment, perquè n’hauriem pogut parlar personalment. Jo estic disposat a fer-ho, però seria més fàcil saber qui és o són els meus interlocutors, donat que els vostres missatges són anònims. Per tant, m’ofereixo a trobar-me amb vosaltres tranquilament i parlar-ne quan volgueu. Em podeu enviar un correu electrònic a albertbatalla@laseu.net
M’agradaria trobar-me amb vosaltres, de debó perquè dieu coses amb les quals hi estic d’acord i d’altres que no comparteixo, però diuen que parlant la gent s’entén. Prove-m’ho.