El sentit d’una vida
// 8 febrer, 2009 // personal
Dimecres començava amb la terrible notícia de la mort sobtada d’un jove de 36 anys del Pont de Suert. Un home sà i esportista, mosso d’esquadra, amb esposa embarassada per segona vegada, pateix un vessament cerebral que acabava “ipso facto” amb la seva vida.
Dijous enterrament massiu a la singular esglèsia de la capital de l’Alta Ribagorça. Cares d’incomprensió, d’impotència i d’extrem dolor. Esposa, pares, germà, família i amics destrossats per un fet tan inesperat com inexplicable. Silenci. Pensaments. Sentiments de solidaritat amb els pròxims, sobretot amb l’amic Albert Alins, germà del difunt.
Prendre consciència de la fragilitat de la vida humana és la primera i més important lliçó d’humilitat que podem experimentar com a persones. És també la presa de consciència de la nostra pròpia existència que et permet entendre que la vida és un regal, una possibilitat única i, a la vegada, una responsabilitat. El que descobreix que no hi serà sempre, dóna molt valor al fet de viure, i alhora no oblida la relativitat d’aquesta existència. Per això val la pena que tots actuem per donar un sentit a la nostra vida més enllà de la simple existència. Marcar-se projectes vitals, socials i professionals, treballar per fer-los realitat, estimar, construir en comú, aprendre, badar amb allò que ens envolta i valorar els petits detalls, sentir-te bé amb allò que fas cada dia, apartar les desenes d’entrebancs banals que massa sovint ens posem nosaltres mateixos en aquest camí vital… Tan fàcil de dir i segons com tan complicat de realitzar.
Malauradament, la nostra consciència tendeix a refrescar-nos aquests pensaments, només quan vivim de prop fets tan desgraciats com el d’aquesta passada setmana al Pont de Suert. Que ell descansi en pau i nosaltres siguem millors persones.

















