Sóc un català de la Seu d'Urgell i m'agrada exercir com a tal. M'estimo la meva ciutat, el Pirineu i també el meu país i tinc la sort de servir-los a tots tres des de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el Parlament de Catalunya.
Aquesta és només una informació de servei per als que seguiu normalment el bloc. Sapigueu que des d’avui també podeu trobar-lo a través de l’adreça www.albertbatalla.cat. Ja fa molt temps que tenia la intenció de fer el canvi d’adreça, però deus saber que el domini dels secrets i viaranys de la informàtica no és pas una especialitat de la casa.
Durant les properes setmanes aniré incorporant algunes novetats de disseny al bloc per tal de fer-lo més clar i atractiu. En tot cas, s’accepten suggerències.
Bé, no cal aprofundir molt ja que el vídeo explica bé la nostra demanda. Les imatges corresponen a un fragment de la interpel·lació sobre polítiques de joventut que vam realitzar a la consellera d’Acció Social i Ciutadania dimecres passat al ple del Parlament de Catalunya.
Amb el continu desafiament del cel i la pluja, aquests dies hem celebrat la Setmana Santa a la Seu. Activitats diverses però que ténen denomidador comú: la música i la participació popular i desinteressada.
Dimecres al vespre viviem un moment especial a Sant Domènec amb l’emocionant interpretació de la coral Signum i l’orquestra Cadí de l’Stabat Mater de Pergolesi, amb un pessic de poemes de Lope de Vega i imatges del viacrucis en pantalla gegant. La ferotge competència del Barça - Bayern no va ser suficient per omplir fins a la bandera un Sant Domènec rendit a les moltes hores d’assajos que hi havia darrera la brillant actuació de cantants i músics urgellencs.
Dijous, una actuació de programació estable del servei de Cultura de l’Ajuntament. Els Manel, grup revelació de l’any al nostre país, omplia de nou Sant Domènec. Un concert de molt bon rotllo, comenten els que hi van ser.
Divendres és ja un dia central de la Setmana Santa. La “professó” com en diem aquí dalt, tot i que passada per aigua, fou multitudinària. La música, marcial i trista per commemorar un episodi històric que perviu en la memòria de milions de creients més de 2.000 anys més tard que succeís. Els armats, els seus timbals i les cornetes són la banda sonora principal d’una currua de passos que repassen en una hora i mitja aquesta cita bíblica que es reviu el mateix dia a molts carrers del món.
Molt diferent, però igualment musical va ser la cita que el mateix divendres a la nit aplegava diversos grups musicals de la ciutat a la Murga. Com un SeuRock però en una versió pasqual.
Dissabte sant ja és dia d’alegria a la Seu, tot i que s’anticipa al diumenge de ressurecció! Del brogit propi del mercat en destaquen, de forma excepcional, les caramelles infantils que des de fa uns anys apleguen un centenar de criatures de la ciutat que entonen melodies de pasqua sota la batuta plena de voluntat i paciència del Rafael Llobet. A la tarda, una cita clàssica: les caramelles de la Germanadat de Sant Sebastià. El centre comercial de la ciutat viuen la prèvia del que serà una marató de cançons que diumenge omplirà la Seu i Castellciutat. A la Seu, des de l’any 86 arriben puntualment unes caramelles que ja es cantaven en altres moments del segle XX i que van quedar mudes durant unes dècades. Aquest any, amb un espeical record pel Joan Figuera, traspassat fa poques setmanes i un dels imprescindibles de la colla. Al vídeo podeu veure una de les peces que aquest any hem cantat sota l’atenta i també pacient direcció del Lluís Obiols.
Però la tradició també s’ha repetit un any més a Castellciutat. Després de l’èxit del centenari caramellaire de l’any passat, aquest any han arribat els cantics puntuals a la cita. Comencen a 2/4 de 9 del matí per poder arribar a tots els racons del poble! Un any singular pel relleu en la direcció, ja que el Toni Bernadó ha hagut de passar el testimoni per motius de salut.
Ho deia al principi d’aquest apunt: música i particpiació popular. Melodies que han acompanyat la vida urgellenca durant tots aquests dies. I amb les músiques, actituds. Actituds voluntàries de centenars d’urgellencs i urgellenques creients i no creients que, d’una forma o altra, destinen moltes hores d’aquestes darreres setmanes a assajos i preparacions per fer una Pasqua ben lluïda. Sense cap mena de dubte, la millor de les notícies per la nostra ciutat. A tots i totes, bona Pasqua i bon dia de la trobada.
Ahir es va realitzar una reunió a la Seu dels municipis que formem part del consorci públic per a la gestió d’un canal públic de la TDT al Pirineu (La Seu, Puigcerdà, Sort, Tremp, La Pobla i el Pont de Suert). La trobada va ser amb el Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern; amb el Joan Ramón Ferre, director general d’Infraestructures de Telecomunicacions i la Gemma Domènec, directora general de Comunicació i Difusió Audiovisual.
El motiu principal de la reunió era conéixer de primera mà el procés d’encesa digital de la TDT a les nostres comarques de cara a l’apagada analògica que al nostre territori ha de succeir el 3 d’abril de l’any vinent. Segons ens van explicar, el desplegament s’està fent sobre la previsió, tot i les complicacions tècniques que requereix un territori tan orogràficament complicat com el nostre. En tot cas, qui ho desitgi pot consultar l’evolució constant de la cobertura a http://www.tdt.cat/. Evidentment, tot i les notícies positives, vam insistir en tot moment que tinguéssin una sensibilitat especial cap al nostre territori que, tot i tenir poca població, volem igualtat de drets amb altres indrets del país. Estic convençut que van entendre i compartir el que els demanàvem i que el 3 d’abril de 2010 els problemes seran més aviat pocs.
L’altra de les qüestions que vam tractar és la possible encesa d’un canal de televisió pública al Pirineu. De fet, la legislació preveu que una de les quatre freqüències locals sigui gestionada pels ajuntaments i ens locals. Evidentment, el debat entre tots els alcaldes presents a la reunió i d’altres que no hi van poder ser va girar entorn la possibilitat i la vocació dels ens locals d’iniciar una aventura televisiva. La lògica i el sentit comú van imperar en les reflexions de tots plegats. Si bé és cert que el programa públic ens dóna una possibilitat interessant d’acostar la informació institutucional al ciutadà i iniciar nous processos participatius, l’obligació i vocació dels ajuntaments en temps de crisi, no pot passar per invertir una quantitat ingent de recursos econòmics i tècnics a posar en marxa un projecte com aquest. En tot cas, vam quedar de buscar fòrmules imaginatives i econòmiques per gestionar el canal fins que les possibilitats de les nostres arques municipals permetessin engegar una proposta digna. Per sort, hi ha valents que tiraran endavant canals locals. Són empreses privades que veuen i entenen el Pirineu com un espai comunicatiu prou sòlid com per endegar o, en alguns casosm, continuar projectes audiovisuals interessants: Pirineus TV, Grup Segre i Grup Estrader Nadal seran presents a l’enorme llistat de, com a mínim, 36 canals que els urgellencs i pirinencs podrem veure, com a molt tard, a partir del 3 d’abril de l’any vinent.