Albert Batalla

Aeroports: volem?

// 20 juny, 2009 // Andorra, Catalunya, infraestructures, pirineus, política, societat

Ahir vaig tenir l’oportunitat de visitar l’imminent aeroport de Lleida - Alguaire conjuntament amb uns quants diputats i diputades del Parlament de Catalunya. La primera impressió fou que és una instal·lació ben dimensionada per les pretensions inicials i que pot esdevenir una nova i necessària porta d’entrada a tot el ponent del país. Una inversió d’uns 90 milions d’euros han estat necessaris per fer possible el primer aeroport de les comarques del Pla de Lleida i el primer gestionat integrament per la Generalitat de Catalunya. Val a dir, per ser justos que en aquest projecte s’hi ha acumulat un retard considerable a causa de l’obsessió del tripartit per desfer l’opció d’Alfés.

Des d’una perspectiva pirinenca estic convençut que també notarem la posada en funcionament d’aquesta instal·lació. El benefici d’un aeroport de mitjanes dimensions et permet estalviar-te tot el temps que perds en l’arribada, l’embarcament, les cues, la recerca de la porta d’embarcament o de la cinta de maletes, si hi acabes d’aterrar, com sí passa en els grans aeroports. Aquest serà, sens dubte, un avantatge competitiu del Lleida - Alguaire sobre l’aeroport del Prat. Estic convençut que algú de la Seu que hagi de volar a Frankfurt, per posar un exemple, optarà abans i per una qüestió estrictament pràctica, per fer-ho des de Lleida.

L’aeorport, des de la perspectiva pirinenca, també pot aportar nous visitants a les nostres comarques. En la presentació d’ahir, els responsables de la Genearlitat de Catalunya, reconeixien que l’enorme atractiu turístic que suposen els Pirineus catalans podia generar un important volum de negoci per a aquesta nova instal·lació. En aquesta línia, crec fonamental la inversió per part de la Generalitat en les millores pendents de les vies nord - sud que uneixen comarques com l’Alt Urgell amb el pla de Lleida: alguns trams de la C-14, com els Tres Ponts; determinats trams que per fluxe de transit o bé per seguretat, encara avui són una assignatura pendent. Però també em permeto remarcar que l’aposta per la connexió entre Lleida i el Pirineu no pot ni ha de ser només via carretera, sinó que cal plantejar definitivament la necessitat d’una infraestuctura ferroviaria que faci més senzill el transit entre el nord i el sud o viceversa. Algú ha parlat en diverses ocasions de trens, de llançadores amb l’estació del TGV o amb el nou aeroport… Posem-nos-hi! Definim clarament si l’eix del Segre és la millor via per fer aquesta necessària connexió.

Durant la visita d’ahir, algú preguntava que passa amb l’aeroport de la Seu i més, després de les recents declaracions del Cap de Govern on deia que Andorra no podia invertir a la Seu. Com influeix la posada en funcionament del Lleida - Alguaire en tot el procés de reobertura del camp de vol de la Seu? L’un anul·la l’altre? Sincerament crec que no. Estem parlant de dues infraestuctures molt diferents. Només a mode de comparació us diré que la pista del Lleida - Alguaire és de 2′5km (ampliable fàcilment) i la de la Seu no arriba al 1′5km. Amb aquesta dada, ja podem fer-nos a la idea de que estem parlant de dues realitats molt distintes.

En poques setmanes l’aeroport de la Seu viurà un procés de restauració de les actuals instal·lacions. Una inversió de prop de 3 milions d’euros per posar a punt l’actual pista i l’edifici de serveis per tal que la instal·lació pugui fer petites operacions de vols comercials, esportius i sobretot de possibles emergències. Paral·lelament a aquest procés d’inversió, la Generalitat de Catalunya com a propietària dels terrenys, i els agents institucionals del territori iniciarem el debat per a la redacció del Pla director, que finalment ha de dibuixar l’aeroport del futur. I en aquest debat hi ha diverses evidències: la primera és que un aeroport et situa al mapa; la segona és que un aeroport no te’n pot esborrar i per tant cal fer un projecte sostenible i compatible amb l’entorn; la tercera és que un projecte ben fet ens pot donar oportunitats de desenvolupament turístic i econòmic pel territori; i la darrera evidència és que, més enllà de qui assumeixi les inversions, Andorra faria malament de no participar en una infraestructura clau i tan propera al seu territori.