Discurs de cloenda del Campionat del Món d’Eslàlom a la Seu d’Urgell
// 14 setembre, 2009 // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, esport, la Seu d'Urgell, país, pirineus, segre

El palista i medallista urgellenc, Carles Joanmartí
Amigues i amics
La Seu d’Urgell és avui una ciutat feliç. Feliç per haver superat amb nota el repte d’organitzar l’edició més concorreguda del Campionat del Món d’Eslàlom. Feliç per l’altíssim nivell competitiu i esportiu. Feliç per la gran assistència d’aficionats durant els 4 dies de competició. Feliç, permeteu-me que ho digui, pel fet que palistes de la nostra ciutat han obtingut medalles i ho han fet a casa seva, al costat de la seva gent. I és que si prèviament haguéssim hagut d’escriure un guió de com ens hauria agradat que sortís aquest Mundial, de ben segur que no hauria estat gaire diferent de la realitat que hem viscut tots plegats durant aquests darrers dies.
Però aquesta realitat no és fruit de la casualitat. Aquesta realitat s’escriu amb centenars de noms i cognoms. Començant pels veritables protagonistes: els atletes (també els entrenadors, acompanyants i familiars). Continuant pels membres del Comitè Organitzador, la federació internacional i les federacions de tots els països que han competit, le sinstitucions públiques (lleidatanes, catalanes i estatals), les empreses, els centenars de voluntaris de la Seu i de fora que han fet que tot fós perfecte, el públic exemplar… A tots ells, a tots vosaltres moltes i moltes gràcies.
Com a alcalde és un autèntic orgull poder constatar que la felicitat d’una ciutat és la suma, no només de petits moments viscuts particularment, sinó de l’esforç de tanta i tant gent persenguint l’objectiu de fer les coses ben fetes.
Família del piragüísme, la Seu sempre serà casa vostra. Fins aviat, fins a sempre.
Vídeo resum del Campionat del Món d’Eslàlom a la Seu. KTO Produccions.


















Hola, veien aquestes imatges, gairebé m’he sentit engolida per les aogües turbulentes d’aquest tram del Segre.
Bona baixada¡¡¡
M. Roser
Ai, aquest ratoli que s’escapa… volia dir veient i aigües.
M. Roser