Albert Batalla

A reveure, Bisbe Martí

// 12 octubre, 2009 // General

Un diumenge radiant d’octubre despertava amb turistes curiosos i embadalits davant la bellesa infinita de la Catedral de Santa Maria d’Urgell. Aparentment era com molts altres diumenges, però la notícia de la mort de Joan Martí i Alanis, qui fou Bisbe de la Seu d’Urgell durant 32 anys, converteix aquest 11 d’octubre de 2009 en una data assenyalada. La notícia s’esperava tard o d’hora perquè el seu estat de salut havia empitjorat força les darreres setmanes. Però no per preveure’l, va deixar de ser un anunci dolorós.

El Bisbe Martí va viure els darrers anys de la seva vida al Camp de Tarragona, just a les comarques que el van veure néixer a la cruilla entre els anys 20 i 30. Va ser un home savi i culte, atributs molt lloables i reconeguts en el seu exercici episcopal i també com a cap d’Estat del Principat d’Andorra des de l’any 1971 fins el 2003. 

32 anys en què el món va girar ràpid i l’església necessitava lideratges que sabessin interpretar aquest moviment frenètic de la societat. El pas de la dictadura a la democràcia, la modernització del país i de les ciutats, els canvis socials en el món rural, la necessitat d’una modernització institucional a Andorra, l’oportunitat de renovar també en les formes de comunicació amb els fidels, la importància en la conservació del patrimoni religiós com la Catedral de la Seu o el Museu Diocesà… Crec que aquests varen ser objectius fonamentals que regiren la tasca d’un bon home i d’un bon Bisbe.

Permeteu-me però, que el meu record sigui més senzill: un diumenge de Pasqua. Bisbe amb barretina cantant caramelles amb la Germandat de Sant Sebastià al Pati del Palau. Tot plegat, sota uns tardans flocs de neu que dibuixaven una estampa d’un centenar de cantaires al voltant d’un Bisbe compromès, fes sol o nevés.

Bisbe Martí, denscanseu en pau.