Albert Batalla

Més impost de successions. Una nova oportunitat perduda.

// 17 desembre, 2009 // 2 Comentaris » // Catalunya, CiU, General, economia, empresa, país, política, societat

Aquest matí s’ha debatut al Parlament de Catalunya la modificació de l’impost de successions. Com ja sap tothom a hores d’ara el tripartit ha pactat in extremis una rebaixa molt descafeinada d’aquest impost. L’estratègia del soci minoritari del Govern (ICV) per marcar perfil propi s’ha imposat.

A banda de l’opinió que em mereix que 12 diputats que respresenten el cinquè partit del Parlament sigui qui acabi decidint què cal fer amb un impost que afecta a tothom, crec que és bó explicar que aquest és un impost injust per tres raons:

La primera és perquè grava uns béns que ja havien estat gravats prèviament per altres impostos. La segona raó és perquè només el paga la classe mitjana i baixa que ha estalviat al llarg de la vida. I el tercer motiu és perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.

Posem el suposit d’un jove de 21 anys que el seu pare de 74 mor i  li deixa una herencia valorada en 300.000 €.  Una herència d’aquesta mena pot correspondre a moltes famílies mitjanes del nostre país. Bé, aquest jove abans de la reforma de la Llei pagava 51.571 €, amb el pacte tripartit d’aquest matí en passarà a pagar 24.530€. A Madrid aquest jove pagaria 536€ i a Euskadi 0€.

L’opinió i el compromís de CiU és eliminar aquest impost injust si l’any vinent podem governar la Generalitat de Catalunya. Entenem que allò que demana el país no són rebaixes tímides perquè l’impost es mantingui, sinó bonificar-lo fins a la seva desaparició.

Em temo però, que aquests arguments són secundaris per als partits que dónen suport al govern. Malauradament el sainet que ens han ofert en els darrers dies amb tot el debat al voltant d’aquest impost té una altra justificació: la permanència del Govern. Potser és que pensen massa en la seva pròpia successió.

La princesa sàvia. La Seu d’Urgell al MNAC

// 9 desembre, 2009 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, país, pirineus, societat

Fa pocs dies, coincidint amb l’inici dels actes dels 75 anys de l’obertura del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va inaugurar-se l’exposició “La Princesa Sàvia. Les pintures de Santa Caterina de la Seu d’Urgell“. La mostra té una important trascendència donat que aquestes pintures de romànic tardà, que romanguéren fins a principis del XX a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, tornen a lluïr juntes després que dècades enrera anéssin  a parar a tres parts diferents del món. (Al Museu Episcopal de Vic, a una fundació privada de Suïssa i un darrer fragment a Espanya que l’any passat va ser comprat per al MNAC). Unes pintures i una realitat poc coneguda a la Seu que motiven aquest apunt al bloc.

Per situar-nos, la capella de Santa Caterina és el segon absis de la dreta de l’altar de la Catedral, just al costat de la del Santíssim. Les pintures, datades al voltant de la primera meitat del segle XIII, constitueixen un exemple magnífic de transició entre el romànic i el gòtic, que durant molts anys van quedar amagades i preservades darrera un retaule barroc dedicat a Santa Magdalena.

L’exposició és gratuïta i molt recomanable, com també ho és l’altra exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC: Convidats d’honor. Per tant, no hi ha excusa per no aprofitar l’oportunitat que se’ns planteja de visitar aquesta magnífica mostra. Crec que és un honor que el MNAC hagi triat aquesta exposició amb la peça de la Seu d’Urgell com una de les seves dues grans activitats en la celebració del 75 anys del museu i estic convençut que els urgellencs estarem a l’alçada.

Per altra banda, i donat la visibilitat que ha pres aquesta obra “oblidada” de la nostra Catedral, crec que seria molt convenient demanar la instal·lació d’una rèplica a casa nostra. Aquest matí he registrat una proposta al Parlament per a fer-ho possible.