Albert Batalla

Jubilació als 67. La casa per la teulada

// 1 febrer, 2010 // General

Aquesta setmana el Govern espanyol ha anunciat la voluntat d’allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys. A banda que Zapatero no pot decidir tot sol una mesura de tanta profunditat sobre el nostre estat del benestar, i ell ho sap, l’anunci em sembla, una vegada més, un nou pal de cec.

La decisió sobre un retard en l’edat de jubilació, la pot proposar un Govern en minoria, però caldrà que busqui consensos políticis i socials que han de començar per portar la discusió al Pacte de Toledo, marc de debat sobre les pensions.

Malgrat tot, la progressiva millora de la qualitat i l’augment de l’esperança de vida obligen a fer una revisió que permeti garantir les pensions a futur. No sóc partidari de situar-nos en l’extrem immobilista que d’altres defensen amb tanta vehemència. Ens cal un debat serè i seriòs allunyat de les discussions electorals i/o partidistes, si volem arribar a bon port.

Ara, vivim més anys i la piràmide de població s’eixampla per la part de dalt i per tant, cal contemplar-ho perquè el sistema de pensions no col·lapsi d’aquí uns anys. Caldria començar el debat posant sobre la taula una opció voluntària de cada treballador d’allargar l’edat de jubilació i contiunar-lo perquè les prejubilacións als 62, que en són moltes, s’acostessisn cada vegada més als 65. Evidentment, aquestes mesures no són tan espectaculars com les que proposa Zapatero, però probablement serien més reals i eficients. Una vegada més, cal recordar-nos que la casa comença pels fonaments i no per la teulada.