Albert Batalla

8 de març: Dia internacional de què?

// 7 març, 2010 // 4 Comentaris » // Catalunya, ciutat, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Val a dir que per a mi dona i treballadora són conceptes redundants perquè, malgrat no haver estat plenament introduïda al mercat de treball fins fa poques dècades, la feina que han fet les dones al nostre país des de generacions ancestrals ha estat fonamental per construir una societat sòlida.

Els orígens d’aquesta commemoració no són del tot detallats però sembla que podrien tenir relació amb l’incendi d’una fàbrica de Nova York el 1908 i on van morir més de 100 dones que estaven fent una vaga per reivindicar millores laborals. Hi ha qui ho situa al 8 de març de 1917 a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes.

Sigui com sigui, és evident que aquesta jornada tenia i té un component reivindicatiu per lluitar contra la discriminació de gènere que s’ha produït al llarg de la història. Per sort, moltes de les desigualtats que es denunciaven, han quedat vençudes en els nostres dies i en el nostre racó de món (malauradament no a tot el planeta). Parlar avui del sufragi universal o de la normalització en la incorporació de la dona al mercat de treball són discursos més que superats.

Ara bé, a casa nostra encara queda terreny per córrer en la promoció de la igualtat: l’equiparació salarial entre homes i dones per a un mateix nivell de feina, la incorporació de les dones en càrrecs de decisió empresarial o política, la distribució equitativa de les tasques de la llar… aquestes, com sempre, no ha de ser feines exclusives de les dones, sinó que ens interpel·len i afecten a tots. Per tant, el 8 de març com a concepte ja no hauria de ser tant el dia de la dona treballadora, sinó el dia de la igualtat on reflexionéssim i actuéssim sobre el camí que homes i dones hem de fer junts per avançar en aquests reptes que comentava i no tant en com ens imposem quotes per potenciar les dones, no perquè siguin bones professionals, directives o polítiques, sinó només pel fet de ser dones. Aquest seria el pitjor favor que podríem fer al gènere femení si realment volem caminar plegats cap a un objectiu d’igualtat real.

Kilian Jornet, l’heroi de les alçades

// 2 març, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, esport, internacional, país, personatges, pirineus

Ahir va afegir una altra victòria al seu enorme sarró de trofeus. Les pistes andorranes del Tarter van ser testimoni d’una nova proesa d’aquest jove de 22 anys, escardalenc, de somriure tímid, però de nervi inqüestionable.

Créixer en un refugi de muntanya, com el Cap del Rec a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, de ben segur que et marca bona part de la teva biografia. De fet, ell mateix atribueix els seus èxits esportius a aquesta circumstància, que hi deu tenir  molt a veure, però que no explica tota la seva trajectòria.

Quan es calça unes bambes a l’estiu o unes botes a l’hivern, es concentra fins a l’extrem que la seva mirada només persegueix una cosa: arribar a dalt de tot. Quan s’enfunda uns texans, veus uns ulls tímids que t’expliquen amb la més enorme modèstia del  món que totes aquestes proeses no ténen cap mèrit especial.

Actualment, es forma com a persona i com a esportista a la mateixa Cerdanya, però a l’altra banda de la frontera que va dibuixar el tractat dels Pirineus ja fa unes centúries, concretament a Font Romeu. Estudia i entrena per ser millor esportista i també millor persona i és evident que tant una cosa com l’altra ho aconsegueix. Quan amb tan curta edat obtens victòries a cabassos, quan pulveritzes rècords mundials, quan treus una hora de temps al segon classificat en una de les proves més dures del món… córres el risc d’embogir d’èxit i ell, malgrat pujar molt amunt, continua amb els peus ben afermats a terra.

Un apassionat per l’esport i la natura. Un home exigent i competitiu. Un esportista constant i senzill. Així és com podríem definir a Kilian Jornet, l’heroi de les alçades. Molta sort i molts èxits, Kilian!