8 de març: Dia internacional de què?
// 7 març, 2010 // Catalunya, ciutat, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat
El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Val a dir que per a mi dona i treballadora són conceptes redundants perquè, malgrat no haver estat plenament introduïda al mercat de treball fins fa poques dècades, la feina que han fet les dones al nostre país des de generacions ancestrals ha estat fonamental per construir una societat sòlida.
Els orígens d’aquesta commemoració no són del tot detallats però sembla que podrien tenir relació amb l’incendi d’una fàbrica de Nova York el 1908 i on van morir més de 100 dones que estaven fent una vaga per reivindicar millores laborals. Hi ha qui ho situa al 8 de març de 1917 a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes.
Sigui com sigui, és evident que aquesta jornada tenia i té un component reivindicatiu per lluitar contra la discriminació de gènere que s’ha produït al llarg de la història. Per sort, moltes de les desigualtats que es denunciaven, han quedat vençudes en els nostres dies i en el nostre racó de món (malauradament no a tot el planeta). Parlar avui del sufragi universal o de la normalització en la incorporació de la dona al mercat de treball són discursos més que superats.
Ara bé, a casa nostra encara queda terreny per córrer en la promoció de la igualtat: l’equiparació salarial entre homes i dones per a un mateix nivell de feina, la incorporació de les dones en càrrecs de decisió empresarial o política, la distribució equitativa de les tasques de la llar… aquestes, com sempre, no ha de ser feines exclusives de les dones, sinó que ens interpel·len i afecten a tots. Per tant, el 8 de març com a concepte ja no hauria de ser tant el dia de la dona treballadora, sinó el dia de la igualtat on reflexionéssim i actuéssim sobre el camí que homes i dones hem de fer junts per avançar en aquests reptes que comentava i no tant en com ens imposem quotes per potenciar les dones, no perquè siguin bones professionals, directives o polítiques, sinó només pel fet de ser dones. Aquest seria el pitjor favor que podríem fer al gènere femení si realment volem caminar plegats cap a un objectiu d’igualtat real.
4 Respostes a “8 de març: Dia internacional de què?”
Publica un comentari
My lifestream. Stay updated with me.
My lifestream. Stay updated with me.
Que una dona condueixi un autobús, dirigeixi una fàbrica o sigui Ministra de Defensa és avui completament normal. No cal dir res sobre el fet comú a tots els països del primer món de que hi hagi dones que exerceixen la medicina, l’arquitectura, l’enginyeria, la docència a tots els nivells i qualsevol de les mil i una especialitzacions tècniques. Però cal entendre que el nivell d’esforç que aquestes dones han hagut de realitzar per a aconseguir arribar al seu objectiu, ha estat molt més intens que el que hauria hagut de realitzar un home.
Vivim en una societat marcadament masclista, en la qual a l’home se li pressuposa un mínim d’aptituds en les activitats de la vida social i laboral. Per tant, no és d’estranyar que una dona que vulgui aspirar a realitzar una funció directiva que estigui ocupant un home, haurà de demostrar les seves capacitats i predisposició des d’uns esglaons més avall que l’home.
Si a aquesta exclusió per qüestió de gènere li afegim una altra exclusió per qüestió de discapacitat, podem fer-nos una idea de la dificultat amb la que ha de lluitar una dona amb discapacitat.
Es fa necessari reconèixer aspectes com la sobreprotecció familiar que impedeixen el desenvolupament i l’autonomia de les persones amb discapacitat, en geneal, i de les dones amb discapacitat concretament, fent-se molt més evident. Això influeix directament en la major dificultat de la seva inserció laboral, suposant una major precarització laboral en les seves feines.
També la dona amb discapacitat sofreix més dificultats per a l’accés a les activitats d’oci i lleure, estant condicionada perquè no s’accepta a la família que puguin establir relacions fora de l’entorn domèstic, existint una sobreprotecció per la seva condició femenina, que la qüestiona com ésser lliure i capaç de prendre el control de la seva pròpia vida.
És precisament per aquesta negació del seu propi projecte de vida, que a la dona amb discapacitat se li ha qüestionat el dret de ser mare. Sense tenir en compte que aquest dret està per sobre de qualsevol condicionament imposat per la discapacitat.
Davant de tot aquest panorama, crec que les polítiques sobre la dona no han de ser una qüestió al marge de les mesures generals per a les persones amb discapacitat, sinó que s’han d’incloure de forma conjunta en totes les accions i mesures polítiques que s’abordin. La necessitat de realitzar una política transversal d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i dintre d’ella una transversabilitat específica de la dona amb discapacitat.
Per tant, hem de treballar en el foment de l’autodeterminació que ens dugui a donar el pas des del concepte de demandant d’atenció i cures al de ciutadania plena, construint una societat democràtica, integradora i no excloent de persones que no puguin desenvolupar els seus drets bàsics com a conseqüència de l’origen del seu gènere i de la seva discapacitat.
Per això, vull posar de rellevància que el dilluns 8 de març és el dia internacional de la dona, i un reclam perfecte per a fomentar el debat sobre la necessitat de treballar per a la inclusió de totes les persones en la nostra societat.
Aupa!
Molt bon article, totalment d’acord,avui en dia en el tema de igualtat de génere em sembla que ens toca mouren’s als homes tant o més que a les dones. En aquest sentit et recomano una página interessant:
http://www.berdingune.euskadi.net/u89-congizon/es/contenidos/informacion/quees/es_gizonduz/quees.html
[...] 8 de març: dia internacional de què?albertbatalla.cat/2010/03/07/8-de-marc-dia-internacional-de-… per davidmarticampmajor fa pocs segons [...]
Molt bon article Albert! La millor forma per aconseguir la igualtat és fer-ne un hàbit del dia a dia. Així, tal com molt bé dius, el dia 8 de març esdevindrà un dia commemoratiu i, alhora, un més en el camí cap a la igualtat. Els altres 364 dies de l’any s’ha de seguir treballant per aconseguir-ho.