Albert Batalla

El 25A també és pedagogia

// 19 abril, 2010 // 4 Comentaris » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, ciutat, comarca, cultura, economia, la Seu d'Urgell, llengua, país, personal, pirineus, política, societat

Aquest 25 d’abril es realitzarà una nova onada de consultes per la independència al nostre país, també a la Seu d’Urgell i altres municipis de la comarca (el 24 a Castellciutat).

Dissabte participàvem en una taula rodona tres alcaldes que la Seu d’Urgell ha tingut en democràcia i tots coincidiem en destacar l’alt valor pedagògic de la consulta.

En primer lloc, perquè no hi ha res més democràtic que el fet que els ciutadans poguem expressar-nos lliurement a favor o en contra sobre qüestions de país i, per tant, practicar i reivindicar el dret a decidir. Segonament, perquè la qüestió plantejada ens aboca a tots plegats a pensar quin país volem, quin país podem i quin país tenim.

En un moment de crisi econòmica algú podria pensar que la pregunta d’aquest diumenge s’allunya de la crua realitat del dia a dia, però sóc dels que pensa que les dues coses ténen molta relació. La construcció nacional  i la construcció social són dues cares d’una mateixa moneda i més autogovern vol dir també més diners, més serveis, més inversions, més oportunitats, més qualitat de vida…

Vaig votar sí a l’Estatut perquè entenc que la consecució d’una Catalunya sobirana passa necessàriament per un procés esglaonat de majors cotes de llibertat, però sobretot perquè entenc que sóm els catalans i les catalanes els que marquem el ritme d’aquest camí. És una qüestió de fortalesa interior i constato que tenim molta feina a fer en aquest sentit. Vivim en un país molt heterogeni on les sensibilitats al voltant del tema nacional són molt diferents i, per tant el procés, més complicat. La llibertat de Catalunya vindrà al ritme que siguem capaços de dibuixar la majoria dels catalans i catalanes i no tant quan algú pugi en un balcó a proclamar la independència en una plaça mig buida. El nostre repte ha de ser omplir la plaça cada dia una mica més i aquesta és per a mi la principal virtut de les consultes: generen consciència nacional. Per això el dia 25 votaré i ho faré positivament.

Un aparador pels qui fan els deures

// 14 abril, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, economia, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Coincidint amb el debat parlamentari monogràfic sobre agricultura, volia fer-te a coneixer la inciativa de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per donar valor al sector primari de casa nostra a través de la Fira de Primavera que fa sis anys que celebrem a la ciutat als voltants de Sant Jordi.

La Seu d’Urgell es converteix durant aquest dies de Fira de Primavera en la mostra visible de la feina ben feta per part dels nostres ramaders durant els 365 dies de l’any. Una ciutat que té empeltada en els seus orígens el caràcter rural havia de cercar un espai per exhibir-lo amb tota la seva plenitud. La Fira de Primavera vol ser precisament això i per aquest motiu les associacions ramaderes de la comarca i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vam impulsar-la  l’any 2004.

En un moment ple d’incògnites econòmiques i de profunda transformació social, el sector primari no queda al marge d’aquesta saccejada. Per això crec que com a administració local podem i hem d’ajudar en la promoció de la nostra producció agrària, especialment aquella que aposta per la qualitat com a element diferènciador de productes i territoris. Poca gent coneix que la ciutat de la Seu d’Urgell és l’únic municipi europeu que té tres marques de qualitat alimentària: DOP Formatge de l’Alt Urgell i Cerdanya; DOP Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya i IGP Vedella dels Pirineus. Aquest fet no és pas una casualitat, sinó el resultat de la feina ingent de moltes generacions d’urgellencs i pirinencs que han maldat per mantenir les seves activitats amb molt d’esforç i una bona capacitat d’innovació.

Als ramaders, moltes gràcies per la vostra empenta que també queda pal·lesa en aquesta fira. Als visitants, us desitjo una bona estada a la nostra ciutat i que aquest aparador ens faci a tots plegats una mica més conscients i conseqüents amb la feinada que hi ha al darrera de la nostra alimentació i del manteniment del nostre territori.

Homenatge al patiment

// 1 abril, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, política, societat

La setmana passada es va celebrar a la Seu d’Urgell, un dels diversos actes d’homentage als represaliats pel franquisme que la Generalitat ha impulsat arreu del territori. En el cas de la Seu d’Urgell, on s’hi agrupaven les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, va ser un acte emotiu i val a dir que força participat.

En la meva intervenció vaig voler fer algunes reflexions que m’agradarà compartir amb tu en aquest apunt. Principalment, entenc aquest acte com una reparació històrica per a persones que van ser perseguides per les seves idees i per altra banda, representa també un record permanent del sentit de conceptes molt necessaris avui com democràcia, llibertat d’expressió, o bé defensa dels drets de les persones i dels pobles.

Una guerra sempre representa una profunda ferida en qualsevol societat i la guerra civil no en va ser pas una excepció, més aviat tot el contrari. Una ferida que avui encara resta oberta en moltes poblacions petites i mitjanes de Catalunya. És positiu, per tant, fer un reconeixement públic a totes les persones que d’una manera o altra van patir els estralls de la guerra. I aquí hi va haver gent de tota mena i condició. Però és imperatiu reconeixer especialment a aquelles persones que, a conseqüència directa del franquisme van veure perpetuat el seu patiment, la seva agoixa, la seva persecució.

Com a fill de d’una generació nascuda en democràcia, entenc que actes d’aquest tipus són necessaris per equilibrar el debat, per justícia i per donar a les generacions que vénen els elements de coneixement que van ser negats durant molt de temps. Un coneixement que ens eviti en un futur cometre els mateixos errors del passat. Un coneixement que ens ajudi a passar de la passió a la reflexió i, en darrera instància al perdó i a la superació, per poder encarar el futur sense càrregues ni peatges.

Recordeu la cita d’Unamuno a Salamanca? “Vencereu, però no convencereu”. En aquella sala hi havia molta gent vençuda, però en cap cas convençuda, per això van ser represaliats. El convenciment és, se’ns dubte, el compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat.