Albert Batalla

Homenatge al patiment

// 1 abril, 2010 // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, política, societat

La setmana passada es va celebrar a la Seu d’Urgell, un dels diversos actes d’homentage als represaliats pel franquisme que la Generalitat ha impulsat arreu del territori. En el cas de la Seu d’Urgell, on s’hi agrupaven les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, va ser un acte emotiu i val a dir que força participat.

En la meva intervenció vaig voler fer algunes reflexions que m’agradarà compartir amb tu en aquest apunt. Principalment, entenc aquest acte com una reparació històrica per a persones que van ser perseguides per les seves idees i per altra banda, representa també un record permanent del sentit de conceptes molt necessaris avui com democràcia, llibertat d’expressió, o bé defensa dels drets de les persones i dels pobles.

Una guerra sempre representa una profunda ferida en qualsevol societat i la guerra civil no en va ser pas una excepció, més aviat tot el contrari. Una ferida que avui encara resta oberta en moltes poblacions petites i mitjanes de Catalunya. És positiu, per tant, fer un reconeixement públic a totes les persones que d’una manera o altra van patir els estralls de la guerra. I aquí hi va haver gent de tota mena i condició. Però és imperatiu reconeixer especialment a aquelles persones que, a conseqüència directa del franquisme van veure perpetuat el seu patiment, la seva agoixa, la seva persecució.

Com a fill de d’una generació nascuda en democràcia, entenc que actes d’aquest tipus són necessaris per equilibrar el debat, per justícia i per donar a les generacions que vénen els elements de coneixement que van ser negats durant molt de temps. Un coneixement que ens eviti en un futur cometre els mateixos errors del passat. Un coneixement que ens ajudi a passar de la passió a la reflexió i, en darrera instància al perdó i a la superació, per poder encarar el futur sense càrregues ni peatges.

Recordeu la cita d’Unamuno a Salamanca? “Vencereu, però no convencereu”. En aquella sala hi havia molta gent vençuda, però en cap cas convençuda, per això van ser represaliats. El convenciment és, se’ns dubte, el compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat.