Arxiu: maig, 2010

Democràcia 2.0. El meu compromís

// 26 maig, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, CiU, comunicació, lleida, país, política, premsa, societat

Tot i que, avui, el sistema polític és democràtic, hi ha moltes veus que criden a la regeneració de la política, i no els falta fonament. Cal regeneració ètica i política alhora. Aquesta regeneració de la democràcia ha de suposar més transparència, més participació activa i més col·laboració, sobretot per millorar les relacions entre polítics i ciutadans. I les noves tecnologies, ben utilitzades, poden ajudar a fer-ho possible. És per això que es parla de ciutadans 2.0, democràcia 2.0 o política 2.0.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i, sobretot, aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir, per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps fa que utilitzo aquestes tipus d’eines que el 2.0, tal com explica molt bé Antoni Gutierrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local…. Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no a la jerarquia.

Anem a pams.

Transparència

Més transparència vol dir posar a l’abast dels ciutadans la informació imprescindible, suficient i ben elaborada (que no manipulada) perquè els ciutadans, de manera directa, accedeixin amb facilitat a determinar les polítiques públiques i puguin avaluar-ne, eventualment, els seus resultats. I no només es tracta de posar a l’abast informació, sense més, sinó també de permetre que els ciutadans puguin informar-se de manera precisa sobre els seus governants i els legisladors, si ho requereixen.

Les pràctiques transparents, però, no suposen la supressió de les actuacions de control de l’oposició ni dels mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. Al contrari, la transparència implica que aquests agents puguin fer millor la feina de control de qui ostenta el poder. Quan els poders legislatiu, executiu i judicial tenen connexions prou evidents, la transparència guanya valor.

Participació i col·laboració

La transparència ajuda a la participació col·laborativa dels ciutadans en la vida política. Els dies en què els polítics escollits elaboraven les millors polítiques possibles tancats en els parlaments han quedat lluny. La complexitat de les societats modernes fa impossible que uns quants, i els seus millors assessors, sàpiguen amb detall què fer i com, què legislar i sobre quines bases. Els ciutadans saben els beneficis de col·laborar-hi utilitzant les noves plataformes de comunicació social, compartint inquietuds, preocupacions i acció política.

És del tot necessari aplegar el màxim capital social possible, i més en els temps que vénen. Les solucions vindran de l’aportació de tots els ciutadans, i no només per l’actuació d’uns quants per benintencionats i valents que siguin.

I si el govern actua amb transparència, el capital social (ciutadania disposada a participar i col·laborar de la política) és més fàcil d’aplegar. Si no hi ha transparència, el ciutadà no se sentirà convidat a participar-hi. És l’expressió “ja s’ho faran”, que massa sovint s’escolta. I si alguns la fan, la política, uns altres no la fan, perquè la política la fas o te la fan.

Com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament vull reivindicar la transparència i la participació col·laborativa que ajuden a millorar la democràcia. I m’hi comprometo. Em comprometo ja des d’ara a recollir tot el que se’m fa arribar, que no és poc, i el que se’m pugui fer arribar d’ara en endavant.

Em comprometo a posar a l’abast dels ciutadans la informació (que no sigui reservada) de la qual jo disposi com a parlamentari i a tenir les portes obertes per acceptar, i agrair, tot allò que se’m vulgui fer arribar i a contestar tots els requeriments que se’m facin. Ningú podrà dir que no se l’ha atès o que no s’han contestat degudament els seus requeriments.

La regeneració democràtica exigeix fer-ho, encara que sigui costós i, potser, arriscat. Però val la pena, principalment perquè es guanyarà en qualitat democràtica, en eficàcia i en efectivitat.

I des d’ara mateix em teniu a la vostra disposició. Em trobareu als webs de Lleida i del Pirineu, al bloc, a les xarxes socials (facebook i twitter), i en totes les plataformes i eines de l’entorn 2.0.

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

la seu d'urgell i andorraViure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.