Albert Batalla

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Viure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.