In, inte, intel·ligència!
// 14 juliol, 2010 // Catalunya, CiU, General, llengua, país, política, societat
Dissabte, després d’unes quantes hores plantat a la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer València de Barcelona, observava amb interès i amb molta emoció la gent que es manifestava. N’hi havia molta i per tots els gustos, però amb Catalunya i la seva dignitat com a denominador comú. Independència, sobirania, nació, estatut… eren conceptes més presents en el paissatge de l’afirmació catalanista més massiva que s’ha fet mai al nostre país. La manifestació també destil·lava alguna crítica genèrica “als polítics”, justificada per la ridícula polèmica de la capçalera i la comoditat o no del President amb aquest missatge. Però la crítica entenc que també suposa un crit dirigit als representants polítics perquè siguem conscients del que respresentava la manifestació i del que la ciutadania, que també fa política, espera de nosaltres: unitat i ambició.Unitat, com una estratègia d’actuació conjunta que, més enllà de les legitimes aspiracions dels partits de cara a les properes eleccions nacionals, esdevingui una acció coherent a Catalunya i a Madrid. I ambició, que suposa un ja n’hi ha prou de provar la via del peix al cove fruit d’un pacte de la transició que ha quedat esberlat per tots costats, i dibuixa nous horitzons al voltant del dret a decidir. Unitat i ambició… dos termes clau, però que caldrà la valentia i la generositat de tots perquè no siguin incompatibles o en tot cas perquè el primer no desdibuixi el segon.
Divendres tenim un ple monogràfic sobre la qüestió al Parlament de Catalunya i l’Artur Mas ha anunciat al President Montilla que en base a aquesta unitat reclamada, CiU se sumaria a la proposta de resolució conjunta que fes el Govern. Una opció generosa i que presenta, sota el meu punt de vista, dos punts febles: el primer és que caldrà que els tres partits que dónen suport al Govern consensuin una proposta de resolució, cosa que d’entrada podria semblar fàcil, però que posarà de nou a prova la cohesió i la coherència d’aquest “experiment inestable” com el definia fa uns dies el Conseller Maragall. El segon dels punts febles que hi veig és una excessiva confiança per part nostra en la capacitat del Govern i del seu president per liderar una resolució o una resposta que sigui realment ambiciosa, com la gent ens reclamava dissabte.
Veurem com treballem d’aquí a divendres i espero que trobem la convergència entre les dues idees, però en tot cas si a mi em fan triar entre unitat i ambició, em quedo amb el segon dels conceptes, perquè representa un objectiu de fons i estructural i no pas un objectiu formal.
I ja se sap, per ser ambiciosos, generosos i sobretot eficaços, tots plegats hem de poder actuar amb les mans lliures i sense cap altra dependència que la nostra pròpia responsabilitat i intel·ligència.
2 Respostes a “In, inte, intel·ligència!”
Publica un comentari
My lifestream. Stay updated with me.
My lifestream. Stay updated with me.
M’agrada la teva reflexió però ara s’ha de fer realitat. El que veig aquest dies em desil·lusiona.
Molt bonica l’idea d’unitat. Però com sempre tot queda en no res. Tothom parla d’estar units, i ningú no fa els passos necessaris per fer-ho.De tota manera al cap i a la fi, tenim el que hem volgut (a les urnes vull dir) i ara hem de veure que passarà d’aquí a quatre dies. Si realment CIU guanya tal i com preveuen les enquestes, espero que deixem de lluitar contra nosaltres mateixos i fem front comú contra allò que no ens deixa ser el que volem ser.
Però sobre tot espero intel·ligència com dius al teu post, intel·ligència per relacionar-nos amb el nostres veïns sense lluitar contra ells. Intel·ligència a l’hora de decidir el model de relació que volem i que vol la gent i intel·ligència per tal de construir aquest país tots plegats, sense deixar-nos a ningú, ni als que van arribar fa vint generacions, ni els que van arribar fa dos, una o ara fa quatre dies.