Siguem-ne conscients: ja res tornarà a ser com abans
// 26 agost, 2010 // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, economia, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat
A punt d’iniciar la Festa Major de la Seu d’Urgell hem pogut anunciar que aquest any tindrem, com és tradicional, el castell de focs que cada primer dimarts de setembre tanca la Festa de la nostra ciutat. Aquest any, haviem decidit, amb molta pena i sent molt conscients que no era una decisió gens fàcil, no programar-lo. Suposa una despesa important dins d’un pressupost de Festa Major també prou important, però minvat per una crisi que els ajuntaments també patim. Finalment, gràcies a una bona negociació de rebaixa de preu amb l’empresa de pirotècnia i de la col·laboració de l’empresa PEUSA,podrem tancar la Festa com ens agrada.
Aquest fet em serveix per explicar la situació que en d’altres ocasions i en múltiples fòrums els alcaldes i regidors de Catalunya estem denunciant. El finançament dels municipis és, sense cap mena de dubte, una de les grans assignatures pendents al nostre país i a tot l’Estat i la crisi ho posa encara més en evidència. A la majoria dels països desenvolupats del món la distribució dels recursos situa les xifres de l’admistració local en un 25%, mentre que aquí no arribem al 14%.
Som l’administració més propera al ciutadà i ens ocupem de coses que ens toquen i de moltes que no ens toquen, però que els veïns sol·liciten. És competència d’un municipi tenir llars d’infants o escoles de música? Legalment no és competència municipal, però és eviedent que si lluitem per tenir uns municipis dignes, i així és com entenc jo la política municipal, l’administració local faci mans i mànigues per tenir aquest tipus de serveis i tants d’altres que ajuden a cohesionar la ciutat i a oferir qualitat de vida a la gent que hi vivim.
Precisament per aquesta millora dels serveis i actuacions municipals, associat a la creixent demana i exigència per part de la ciutadania, els ajuntaments van recorrer en els moments de bonança econòmica als ingressos derivats dels impostos per construccions i obres. La febre immobiliària, va millorar substancialment les economies dels municipis fins al punt de pensar que aquests eren ingressos estructurals, és a dir, que sempre hi serien. La realitat és ben diferent i els serveis municipals, que la gent valora i incorpora com a fites irrenunciables, continuen generant una despesa fixa que no es compensa amb els migrats ingressos que avui tenim com a administracions locals. Per tant, tenim més serveis (fruit de la demanda inamobible de la gent) i menys diners. Difícil equació que la Seu d’Urgell ja fa dies que s’arremanga per resoldre a través, entre d’altres eines, del pacte d’austeritat.
Però aquí no s’acaba tot. Les administracions superiors també pateixen crisi i en molts casos la “superen” a costa de collar la institució més feble de l’esgraó: els municipis. Retard incontable en el pagament de subvencions que ens alteren fins a extrems surrealistes la nostra liquiditat o reducció i desaparició de partides de finançament d’alta sensibilitat social. Un altre exemple: fa unes setmanes, tots els ajuntaments ens despertàvem amb la desagradable sorpresa de la liquidació que el Ministerio de Economia feia amb els ajuntaments de la participació que tenim als tributs de l’Estat correponent a l’any 2008. Nosaltres, per exemple, els hem de retornar prop de 240.000 euros. És escandalós i el que és més greu, molts ajuntaments no ho podran fer.
Senyores i senyors, s’ha acabat la festa i potser també els focs artificials. Tot i això, l’empenta i les ganes de treballar per fer una ciutat millor, continuen intactes o fins i tot augmentades. El repte és complicat, però el compromís de tots els que formem l’Ajuntament és total. Bona Festa Major per a tothom!
3 Respostes a “Siguem-ne conscients: ja res tornarà a ser com abans”
Publica un comentari
My lifestream. Stay updated with me.
My lifestream. Stay updated with me.
“La febre immobiliària, va millorar substancialment les economies dels municipis fins al punt de pensar que aquests eren ingressos estructurals, és a dir, que sempre hi serien.”
Em costa molt de creure que alcaldes i regidors DE TOT ARREU no es plantegessin mai que la febre de la construcció s’acabaria algun dia. Bé, no és que em costi de creure, és que directament no m’ho crec. Tan sols és una altra mostra que en política, tant local com nacional, no es mira al futur a llarg termini sinó que tot es planteja d’eleccions en eleccions. I així sí que mai farem res de bo.
Aquí al Pla tenim una fantàstica guarderia per estrenar, gran promesa electoral de les últimes TRES legislatures, i quan va ser l’hora de la veritat l’alcalde es va posar les mans al cap que des d’Educació li diguessin que hi calien tres persones, una de les quals qualificada. L’excusa dels últims dos anys per no obrir la guarderia ja la té: ara no hi ha ingressos perquè ja no es construeix. I després d’haver vist com s’ha construït al Pla els últims anys una es pregunta on hauran anat a parar, tots aquests ingressos que suposo que hi ha degut haver.
Bona Festa Major.
Josefina, és evident que l’exactitud d’aquesta afirmació és diferent en funció dels municipis. Potser la frase, per genèrica, és un punt injusta amb ajuntaments on s’ha fet bé la feina i en aquesta comarca crec que a tots més o menys ha estat així.
Jo, com entendràs, no opinaré sobre projectes concrets d’altres municipis. Penso que els pobles petits han de fer esforços titànics per poder tirar endavant projectes modestos i sovint la legislació vigent en subvencions o les normatives no ténen prou en compte la idiosincràcia d’aquests municipis per donar-los un cop de mà en mantenir determinats serveis.
Hi ha visió llargterminista i més de la que et penses. Però recordaràs que no fa tants mesos que ni els economistes més “eminents” preveien una situació tant complicada com la que s’està vivint en aquests moments.
Ara, doncs fer el que han fet sempre els ajuntaments a pencar per donar resposta a les necessitats dels municipis i fer-ho amb rigor, esforç i capacitat de sacrifici.
L’altre dia passava per la carretera i et vaig veure fora casa amb la mainada. Esteu tots bé? Espero que sí! Ens veiem aviat. Records!
M’obligues a fer dos comentaris breus:
1-Suposo que ja t’has pensat que l’exemple que he posat del meu poble no era perquè en donessis l’opinió. Només és la mostra més pròxima que tinc per explicar què volia dir i m’aturo aquí perquè no m’hi vull fer mal. Touché.
2-Això dels economistes més “eminents”: jo estava tipa de sentir dir a gent del carrer que vindrien temps molt durs perquè no podia ser, tan despilfarrament. Ja se sap, tot el que puja baixa, i tot el que puja tan amunt doncs pot baixar encara més avall. No cal tenir gaires màsters ni doctorats ni ser un honoris causa per veure-ho. Només una mica de sentit comú i saber que és en moments d’eufòria quan més cal tocar de peus a terra.
I les criatures bé, gràcies. Molt guerrers tant l’un com l’altra però mira, així estic entretinguda i no tinc tant temps per enfadar-me amb els polítics