Arxiu: CiU

El canvi ha començat a Catalunya…

// 22 febrer, 2010 // 3 Comentaris » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, CiU, General, blocaires del pirineu, blocs, comarca, economia, infraestructures, la Seu d'Urgell, llengua, país, personatges, pirineus, política, segre

dsc06322-panoramica31

Aquest és el discurs de presentació com a candidat de CiU per Lleida i l’Alt Pirineu a les eleccions al Parlament 2010. Discurs realitzat el dia 21 de febrer a l’auditori cultural i  transfronterer de la Universitat  de Lleida.  (Evidentment no és ben bé literal, però s’hi aproxima força)

Bona tarda a tothom, amigues i amics de Convergència i Unió de les terres de Lleida i l’Alt Pirineu.

Sóc l’Albert Batalla i Siscart. Vaig néixer a la Seu d’Urgell fa 32 anys i sóc aquí perquè els meus pares i els meus padrins m’han ensenyat a estimar aquest país. El meu padrí l’estimava menant el ramat d’ovelles per les pletes de l’Alt Urgell i l’altre recorrent les muntanyes del Pirineu amb una bicicleta atrotinada i uns farcells plens de betes i fils per vendre a tots els pobles. La iaia, nascuda a Fòrnols de Cadí però crescuda a l’horta de Lleida, estimava aquest país guarint els nostres refugiats al camp d’Argelès, com a infermera de la Generalitat republicana; i l’altra iaia, treballant nit i dia rere el taulell de la carnisseria amb una rialla d’orella a orella, com encara m’expliquen avui moltes persones grans de la Seu.

Aquest sóc jo, un jove que estima aquest país i que el vol servir de la millor manera que sàpiga. La meva escola en política ha estat la Joventut Nacionalista de Catalunya, d’ella he après a transformar els sentiments en idees i les idees en realitats. També ha estat escola i ho continua sent Convergència i Unió, amb incomptables mestres, encapçalats pel President Pujol. I evidentment, també ha estat i és escola la Seu d’Urgell, ciutat d’on sóc alcalde i per la qual cada matí em llevo amb empenta i il·lusió per construir un futur millor.

Avui em presento davant de tots vosaltres per a dir-vos que accepto amb una profunda gratitud i una gran humilitat la vostra nominació com a cap de llista per Lleida en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Permeteu-me expressar el meu agraïment a totes les persones que hi han confiat, començant per l’Artur Mas i el Josep Antoni Duran i Lleida, i seguint per les executives dels dos partits a les nostres comarques. Gràcies als meus companys de l’Ajuntament, que afronten amb il·lusió estoica aquest nou repte. Gràcies també a totes les persones, centenars, que aquests dies m’heu fet arribar missatges de felicitació i suport, us agafo la paraula perquè tenim molta feina a fer. I moltes gràcies també a la meva família i als meus amics –alguns vinculats a la política i d’altres no- ja que sense la seva comprensió i generositat tot això no hauria estat ni serà possible.

Deixeu-me fer un darrer agraïment dirigit a totes aquelles persones –milers de persones- que des de la primera campanya de CiU al Parlament de Catalunya, amb la Maria Rubies al capdavant, fins a la darrera el 2006, amb el Josep Grau com a líder, heu i han treballat incansablement per al projecte de país que representem. Estic convençut que ho continuareu fent amb la il·lusió renovada.

Amigues i amics, el canvi ja ha començat a Catalunya. En un moment econòmic, social i nacional complicat, molta gent ja ha iniciat aquesta onada de canvi. El canvi representa per a mi una actitud valenta davant de la vida; representa un compromís ferm amb allò que ens envolta, malgrat les dificultats; el canvi representa un esforç que al final té una recompensa (com pujar un cim molt costerut i ser feliç quan arribes a dalt i contemples mut les vistes de la vall), el canvi representa responsabilitat, però també il·lusió per un veritable horitzó de futur… el canvi és tot això i noto que molta gent ja ha començat a fer-lo realitat.

El canvi arriba del pagès de les Garrigues, que malgrat les incerteses de present i de futur, arrisca i innova per donar valor afegit al seu producte i, com a conseqüència, al seu territori.

El canvi arriba de la mestressa de casa de l’Alta Ribagorça o de la Baixa Cerdanya, que quan neva surt amb la pala a treure la neu de la vorera de davant de casa, sense esperar que l’Ajuntament li passi a fer la feina.

El canvi arriba de l’empresari del Solsonès que, malgrat potser li seria més fàcil instal·lar-se al polígon de Manresa, manté l’activitat a la comarca per militància i perquè hi vol continuar construint un futur per als seus fills.

El canvi arriba de la funcionaria de la Noguera o del Pallars Jussà, que se sap un dona afortunada i retorna aquesta sort, duplicant el seu esforç perquè l’administració sigui una solució per als ciutadans més que no pas un problema.

El canvi arriba del padrí del Pallars Jussà que combina la feina a l’hort, vigilant com creixen les patates o regant les bledes, amb ser el més puntual a la porta de l’escola per anar a recollir els seus nets que cada dia se’l mengen a petons.

El canvi arriba de la noia del Segrià que estudia, treballa a hores quan pot, està a la colla gegantera o de diables, s’il·lusiona per la llibertat del seu país i es mou perquè la gent participi activament en la consulta popular que fan al seu poble.

El canvi arriba de la família del Pla d’Urgell, que aconsegueix amb l’ajut i les habilitats informàtiques del seu fill que uns australians lloguin per l’agost la seva casa rural a tocar de l’estany d’Ivars.

Eth cambi arribe des mèstres que puigen entara la Val d’Aran e aprenen aranès entà èste mès apròp des sòs escolàs e dera gent deth país.

El canvi arriba de l’emprenedora del Pallars Sobirà o de la Segarra que decideix tirar endavant una petita empresa de disseny perquè ja ha voltat el món i vol tornar al born.

El canvi arriba de la veïna de l’Urgell que s’ha quedat a l’atur, però que s’ha apuntat als cursos de formació ocupacional per aprendre noves habilitats i que cada dia es lleva amb l’empenta inesgotable de trobar una feina que tard o d’hora arribarà.

El canvi arriba d’un jove de l’Alt Urgell que estima el seu país i l’apassiona el servei a la gent, i que accepta amb honor, humilitat i respecte el repte d’estar al costat de totes aquestes persones per defensar-les i ajudar-les a tirar endavant el seu projecte de vida.

I aquesta amics i amigues de Convergència i Unió és i serà la nostra feina. Ser l’expressió política de tota aquesta gent i dels seus somnis, de tot aquest canvi que a Catalunya ja ha despertat i que ha de culminar amb un projecte de país sòlid, equilibrat, ple d’oportunitats, il·lusionant i esperançador.

I quan parlo d’aquest país amb futur ho faig pensant principalment en tot el nostre territori. Des de Canejan, al nord de la Val d’Aran, fins a Almatret, al sud del Segrià. Aquesta serà una expressió que em sentireu dir força durant aquests propers mesos perquè vol simbolitzar l’aposta per defensar i representar les nostres comarques de punta a punta, del Pirineu a la plana, del poble més petit fins a Lleida capital.

Un país sòlid i equilibrat és un país que entén que les nostres comarques, tot i ser pocs habitants necessiten tenir veu pròpia al Parlament de Catalunya. Us ho dic perquè alguns dels nostres rivals defensaven un model que provocava la pèrdua de 4 diputats per Lleida amb la nova proposta de Llei electoral, cosa a la qual ens hem negat rotundament des de Convergència i Unió.

Un país equilibrat i amb oportunitats de futur és un país que distribueix millor els seus recursos i les seves inversions. De cada 100 euros que invertia els governs de CiU a Catalunya fins l’any 2003, 50 eren per Barcelona i l’àrea metropolitana i 50 per Lleida, Girona i Tarragona. Avui, any 2010, de cada 100 euros que inverteix la Generalitat 68 són per Barcelona i l’àrea metropolitana i 32, només 32, són a repartir entre Girona, Tarragona i Lleida.

Un país ple d’oportunitats i il·lusionant és aquell que sap que els pagesos i ramaders, a banda de ser els productors de la nostra alimentació bàsica, són també la garantia de mantenir el territori endreçat. Ja n’hi ha prou d’aquesta visió que creu el sector primari és quelcom que el país es pot estalviar.

Un país il·lusionant i esperançador és el que entén que la iniciativa de la gent és tan o més important que la feina de l’administració i busca fórmules de creixement des de la cooperació i la suma. Cal superar les visions reduccionistes que pensen que és millor tenir places de residència geriàtrica buides perquè són privades, que no pas avis fent cua durant mesos perquè necessiten un servei d’aquestes característiques que les residències 100% públiques no poden oferir.

Un país sòlid i equilibrat és el que aposta definitivament per la innovació i la modernització als territoris d’interior i de muntanya per tal que puguem ser competitius en aquest món que gira ràpid. Fonamentals les comunicacions terrestres, aeroportuaries i ferroviaries, però també digitals: la banda ampla, la fibra òptica… Per primera vegada a la història tenim l’oportunitat de situar-nos en la mateixa línia de sortida que altres territoris del país, perquè les noves tecnologies fan desaparèixer els conceptes clàssics d’espai i temps. Fem-ho.

Un país com el que entre tots hem de construir, ha de ser necessàriament un país que dóna veu a tothom, que cuida la seva gent, que no renuncia a la seva essència, que confia en la iniciativa de la gent i que alhora aposta per la innovació com a principal passaport per al futur.

Evidentment, de tot això i de moltes altres qüestions tindrem temps de parlar-ne i debatre-les durant les properes i mesos.

Amigues i amics, el canvi positiu no només és necessari, sinó que és possible. Però el canvi necessita acció per a què es produeixi i aquesta acció pot i ha de venir de tots i cadascun de nosaltres. Us demano que ho fem. No es tracta de demanar el vot, això ja ho farem durant la campanya electoral, és tracta d’escoltar a la gent i, amb tota la humilitat del món, demanar-los que ens deixin compartir els seus maldecaps, però també els seus somnis perquè també siguin els nostres i els de l’Artur Mas, el 129è President de la Generalitat de Catalunya.

Permeteu-me que acabi de la mateixa manera que ho faig fer el dia que em van escollir alcalde de la Seu d’Urgell, recitant una dedicatòria que Miquel Martí i Pol va escriure al llibre de la Ciutat el 21 d’abril de 1982:

Tot el que comença amb la força del que avui fem, tindrà continuïtat i ens projectarà cap a un futur de plenitud i esperança. Res no serà fora de Catalunya. Tot és possible si sabem estimar-la

No trobo unes paraules més adients per acabar. Gràcies a tothom. Visca Catalunya

Reflexions urgellenques del 9 al 10

// 1 gener, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, cultura, economia, esport, infraestructures, la Seu d'Urgell, pirineus, política

la seu urgellL’any que acaba ha estat intens a la nostra ciutat.

El 2009 ha estat un any de grans obres i transformacions a la Seu d’Urgell: reforma del carrer Major, del pavelló poliesportiu, la nova llar d’infants, obres a l’hospital amb un nou TAC i noves urgències, l’urbanització de l’Horta del Valira, l’ascensor del Parc del Segre o bé el camí del cap del Poble de Castellciutat… entre d’altres. En total més de 9 milions d’euros d’inversió en obra pública muncipal a la nostra ciutat. Una quantitat que hem procurat que molt majoritàriament es quedés a la Seu a través de la contractació d’empreses urgellenques per a fer les obres com una manera de contribuir al moviment econòmic local i a la lluita contra l’atur.

El 2009 ha estat un any d’importants projectes i edeveniments a la Seu d’Urgell: el programa d’ajuts anticrisi (pioner a Catalunya i que molts ajuntaments ens han demanat per aplicar-lo), el Campionat del Món d’Eslàlom (amb medalles urgellenques incloses), la consolidació de l’Oficina Jovela celebració dels 75 anys de l’Institut Joan Brudieu, la creació del Consorci d’Atenció a les Persones (que el 2010 prendrà tota la seva dimensió a la nova ubicació del Centre Cívic), la feina al voltant dels fronterers, una Fira de Sant Ermengol més gran que mai, la reixida Trobada Empresarial al Pirineu, un molt bon Festival Brudieu, el nou servei de pediatria a l’Alt Urgell pioner a Catalunya o la posada en marxa de l’innovador Banc del Temps fa pocs dies… per posar alguns exemples.

Inversió pública i servei a les persones i les famílies. Aquestes han estat i són les prioritats de l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El meu desig per al 2010 és que la ciutat continui el seu procès de transformació constant i ho faci amb la participació activa de tots. Reptes com la culminació del Pla de Millora Urbana del Centre Històricl’inici d’obres de la nova escola La Valira, de la piscina coberta, de la residència geriàtrica, del nou CAP o la finalització de l’Auditori de la Immaculada, l’Arxiu Històric Comarcal i  de l’Espai Ermengol en el milenari del Bisbe són objectius principals. Continuar donant suport a les famílies i empreses urgellenques és per a mi la prioritat número 1.

Com a alcalde vull agrair la implicació de tots els urgellencs i urgellenques en la construcció d’una ciutat amable, activa, convivencial, líder i amb qualitat de vida com és la Seu.

Junts hem de continuar treballant per la Seu d’Urgell i per un bon 2010. En nom propi i en el de la Corporació Municipal us ho desitjo de tot cor.

Més impost de successions. Una nova oportunitat perduda.

// 17 desembre, 2009 // 2 Comentaris » // Catalunya, CiU, General, economia, empresa, país, política, societat

impost successionsAquest matí s’ha debatut al Parlament de Catalunya la modificació de l’impost de successions. Com ja sap tothom a hores d’ara el tripartit ha pactat in extremis una rebaixa molt descafeinada d’aquest impost. L’estratègia del soci minoritari del Govern (ICV) per marcar perfil propi s’ha imposat.

A banda de l’opinió que em mereix que 12 diputats que respresenten el cinquè partit del Parlament sigui qui acabi decidint què cal fer amb un impost que afecta a tothom, crec que és bó explicar que aquest és un impost injust per tres raons:

La primera és perquè grava uns béns que ja havien estat gravats prèviament per altres impostos. La segona raó és perquè només el paga la classe mitjana i baixa que ha estalviat al llarg de la vida. I el tercer motiu és perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.

Posem el suposit d’un jove de 21 anys que el seu pare de 74 mor i  li deixa una herencia valorada en 300.000 €.  Una herència d’aquesta mena pot correspondre a moltes famílies mitjanes del nostre país. Bé, aquest jove abans de la reforma de la Llei pagava 51.571 €, amb el pacte tripartit d’aquest matí en passarà a pagar 24.530€. A Madrid aquest jove pagaria 536€ i a Euskadi 0€.

L’opinió i el compromís de CiU és eliminar aquest impost injust si l’any vinent podem governar la Generalitat de Catalunya. Entenem que allò que demana el país no són rebaixes tímides perquè l’impost es mantingui, sinó bonificar-lo fins a la seva desaparició.

Em temo però, que aquests arguments són secundaris per als partits que dónen suport al govern. Malauradament el sainet que ens han ofert en els darrers dies amb tot el debat al voltant d’aquest impost té una altra justificació: la permanència del Govern. Potser és que pensen massa en la seva pròpia successió.

Fronterers: de la proposta a les solucions

// 21 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, CiU, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política

frontera andorraAquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell una jornada organitzada per l’UGT, amb la nostra col·laboració i també la de l’Associació de treballadors fronterers. A banda de comptar amb destacats representants de l’Unió General de Treballadors encapçalats pel seu Secretari General, Josep Ma Àlvarez, la jornada tenia com a punt destacat la presència de diputats i senadors a Madrid.

Els representants a les Corts de CiU, ERC i PSC s’han compromés amb els assitents a la jornada a resoldre diligentment la problemàtica que fa anys té el col·lectiu. Recordem que són més de 2.000 persones que viuen a la Seu d’Urgell i/o comarca i treballen al Principat d’Andorra. La primera oportunitat de solució serà abans d’acabar l’any, quan es votarà a la comissió de treball del Congrés dels Diputats una proposta de CiU i ERC on s’especifiquen les principals reclamacions del col·lectiu en matèria de prestacions socials.

La jornada d’avui suposa per a mi, una mena de punt i seguit d’una acció que va començar el mes de maig de 2008. Poc després de ser escollit alcalde, el govern municipal vam impulsar una moció al ple que va comptar amb el recolzament unànime de tots els regidors i regidores. Contemplava la descripció de la problemàtica, la confecció de l’estudi, la necessitat d’interlocutar amb les administracions que ténen la solució a les seves mans… L’Ajuntament de la Seu d’Urgell no tenia ni té cap competència en la resolució de la problemàtica general dels fronterers, però vaig entendre que tenim una responsabilitat moral en fer de portaveus institucionals d’una problemàtica que afecta a una part molt important d’urgellenques i urgellencs.

Per tant, l’objectiu que ens marcavem el mes de maig del 2008 és situar el problema dels fronterers a l’agenda política. La visita amb els portaveus municipals al Congrés; la col·laboració amb la cohetània Associació de Fronterers; la confecció de l’estudi Llimona; les reunions positives amb Bregolat, Serna, Corbacho i Bartomeu; el contacte amb els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, el treball en comú amb la gent de l’UGT… Tot plegat ha servit per aconseguir l’objectiu: situar la proposta dels fronterers a l’agenda política.

Amb el compromís d’avui dels diputats (Carles Campuzano de CiU i Jordi Tardà d’ERC) i senadora (Maria Burgués del PSC-PSOE), arribem a la cruïlla entre el final del temps de proposta i el principi del temps de les solucions. Ara és doncs el moment que qui tingui a les seves mans la responsabilitat de solucionar aquesta situació, ho faci.  Nosaltres, no només ho desitgem, sinó que hi serem a sobre perquè ningú es despisti.