Albert Batalla

8 de març: Dia internacional de què?

// 7 març, 2010 // 3 Comentaris » // Catalunya, ciutat, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Val a dir que per a mi dona i treballadora són conceptes redundants perquè, malgrat no haver estat plenament introduïda al mercat de treball fins fa poques dècades, la feina que han fet les dones al nostre país des de generacions ancestrals ha estat fonamental per construir una societat sòlida.

Els orígens d’aquesta commemoració no són del tot detallats però sembla que podrien tenir relació amb l’incendi d’una fàbrica de Nova York el 1908 i on van morir més de 100 dones que estaven fent una vaga per reivindicar millores laborals. Hi ha qui ho situa al 8 de març de 1917 a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes.

Sigui com sigui, és evident que aquesta jornada tenia i té un component reivindicatiu per lluitar contra la discriminació de gènere que s’ha produït al llarg de la història. Per sort, moltes de les desigualtats que es denunciaven, han quedat vençudes en els nostres dies i en el nostre racó de món (malauradament no a tot el planeta). Parlar avui del sufragi universal o de la normalització en la incorporació de la dona al mercat de treball són discursos més que superats.

Ara bé, a casa nostra encara queda terreny per córrer en la promoció de la igualtat: l’equiparació salarial entre homes i dones per a un mateix nivell de feina, la incorporació de les dones en càrrecs de decisió empresarial o política, la distribució equitativa de les tasques de la llar… aquestes, com sempre, no ha de ser feines exclusives de les dones, sinó que ens interpel·len i afecten a tots. Per tant, el 8 de març com a concepte ja no hauria de ser tant el dia de la dona treballadora, sinó el dia de la igualtat on reflexionéssim i actuéssim sobre el camí que homes i dones hem de fer junts per avançar en aquests reptes que comentava i no tant en com ens imposem quotes per potenciar les dones, no perquè siguin bones professionals, directives o polítiques, sinó només pel fet de ser dones. Aquest seria el pitjor favor que podríem fer al gènere femení si realment volem caminar plegats cap a un objectiu d’igualtat real.

L’esforç olímpic del Vicenç i la Laura

// 18 febrer, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, ciutat, comarca, esport, la Seu d'Urgell, personatges, pirineus

Aquesta setmana han debutat als jocs d’hivern de Vancouver els nostres dos olímpics: el Vicenç Vilarrubla i la Laura Orgué, tots dos del CEFUC (Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya). Ells no són els primers que el club i la ciutat envia a unes olimpiades d’hivern ja que en anteriors edicions hi van anar esportistes com el Josep Giró o el Jordi Ribó. També n’hem tingut als Jocs “d’estiu” en la modalitat de piragüísme en aigües braves. De fet, si ho pensem, potser la Seu d’Urgell deu ser un dels municpis catalans amb més olímpics en relació amb la població que tenim. D’acord que l’eslàlom en aigües braves o l’esquí nòrdic són esports minoritaris, però formen part d’allò que ens identifica com a ciutat, com a territori. Des de l’escola hem estat en contacte amb aquests esports i més endavant alguns joves continuen el vincle fins a esdevenir “professionals”. Valoro moltíssim l’esforç que fan aquests esportistes d’èlit que saben que en aquest cas no s’assembla en res a ser un esportista d’èlit en diciplines com el futbol o d’altres molt populars i ben remunerades. Per tant, és l’autenticitat i la passió profunda el que els mou a fer el que fan.

Davant d’això, nosaltres els urgellencs i urgellenques podem seguir els seus resultats i fer-los arribar el nostre escalf,  el nostre suport i la nostra admiració per la feina que han fet i que culmina en aquesta festa major olímpica.  Bona sort i molts èxits!

p.s. Un reconeixement també per als seus entrenadors, algun d’ells també urgellenc com el Joan Erola.

La Seu d’Urgell, ciutat gegantera 2011

// 13 febrer, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, país, pirineus

Dissbate passat a la tarda, vaig anar fins a Tàrrega amb la regidora de Festes per donar suport als amics de la Colla Gegantera i Grallera de la Seu i així presentar la candidatura del nostre muncipi com a ciutat gegantera de Catalunya per al 2011. Vam presentar-la i vam guanyar-la, per tant la nostra ciutat té el repte d’organitzar per als dies 15, 16 i 17 d’abril de l’any 2011 la trobada de més de 200 colles de gegants de tots els racons del país, trobada que pot portar a la Seu d’Urgell entre 4.000 i 5.000 persones. Tota una fita organitzativa en què el conjunt de la ciutat haurà de participar-hi d’una manera o altra.

Malgrat que la candidatura de la Seu d’Urgell era la única que es presentava en aquesta edició, val a dir que tan la Colla gegantera de la nostra ciutat, amb la Pepi al capdavant, com la pròpia regidora de festes van treballar a fons per presentar un dossier que convencés a totes les colles participants a l’assemblea. Volíem guanyar-nos per mèrits propis aquest gran honor. I així va ser. Seixanta vots a favor, cap en contra i cap abstenció.

La feina i la il·lusió de molts membres de la colla gegantera ho va fer possible i ho farà possible, perquè és ara quan comença realment la tasca de debó.  Estic convençut que els urgellencs, una vegada més, ens en sortirem amb èxit organitzatiu d’un gran esdeveniment com aquest. El secret és treballar colze a colze des de l’Ajuntament amb les persones i entitats que actuen d’amfitrions, d’organitzadors, de guies… Aquest fet no és una anècdota i vull remarcar-lo. La millor fòrmula perquè surtin les coses és que institucions  i societat civil s’aliïn per aconseguir objectius i treballar plegats amb energia, rigor i respecte per la feina que correspongui a cadascuna de les parts. Aquest no és un patrimoni propi dels Gegants de la Seu d’Urgell, ni tampoc de l’Ajuntament, però ho entenc com una base per a l’esforç compartit i l’èxit comú. Sens cap mena de dubte, un desig del Miquel, que tot just quatre anys després d’haver-nos deixat, ben aviat es veurà acomplert.

L’escudella de la tradició i el futur

// 17 gener, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, país, pirineus, societat

Sant Antoni és per a la Seu d’Urgell una de les primeres cites importants de l’any. Plogui o nevi, cada 17 de gener pagesos, carnissers i cansaladers celebren la seva festivitat fent gala de la generositat que suposa oferir 3.000 raccions de la millor escudella del món per a les famílies de la ciutat.

En un moment en què el món rural no s’escapa de la saccejada global, és indispensable saber quins són els nostres fonaments com a municipi, com a comarca, com a territori i com a país. La gent del sector primari ha estat sempre un puntal bàsic i ho ha de continuar sent. Projectar-se cap al futur amb voluntat de modernitat, de perspectiva empresarial, de trobar els viaranys de l’èxit comercial a través de la innovació i la qualitat, no pot estar en cap cas renyit amb la tradició, els orígens o els costums ancestrals com la festa de Sant Antoni.

Seran tots aquests ingredients els que faran l’escudella de l’èxit. Una escudella que segur que sortirà tan bona com la que cada any la cofraria cuina al Passeig Joan Brudieu.

Reflexions urgellenques del 9 al 10

// 1 gener, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, cultura, economia, esport, infraestructures, la Seu d'Urgell, pirineus, política

L’any que acaba ha estat intens a la nostra ciutat.

El 2009 ha estat un any de grans obres i transformacions a la Seu d’Urgell: reforma del carrer Major, del pavelló poliesportiu, la nova llar d’infants, obres a l’hospital amb un nou TAC i noves urgències, l’urbanització de l’Horta del Valira, l’ascensor del Parc del Segre o bé el camí del cap del Poble de Castellciutat… entre d’altres. En total més de 9 milions d’euros d’inversió en obra pública muncipal a la nostra ciutat. Una quantitat que hem procurat que molt majoritàriament es quedés a la Seu a través de la contractació d’empreses urgellenques per a fer les obres com una manera de contribuir al moviment econòmic local i a la lluita contra l’atur.

El 2009 ha estat un any d’importants projectes i edeveniments a la Seu d’Urgell: el programa d’ajuts anticrisi (pioner a Catalunya i que molts ajuntaments ens han demanat per aplicar-lo), el Campionat del Món d’Eslàlom (amb medalles urgellenques incloses), la consolidació de l’Oficina Jove, la celebració dels 75 anys de l’Institut Joan Brudieu, la creació del Consorci d’Atenció a les Persones (que el 2010 prendrà tota la seva dimensió a la nova ubicació del Centre Cívic), la feina al voltant dels fronterers, una Fira de Sant Ermengol més gran que mai, la reixida Trobada Empresarial al Pirineu, un molt bon Festival Brudieu, el nou servei de pediatria a l’Alt Urgell pioner a Catalunya o la posada en marxa de l’innovador Banc del Temps fa pocs dies… per posar alguns exemples.

Inversió pública i servei a les persones i les famílies. Aquestes han estat i són les prioritats de l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El meu desig per al 2010 és que la ciutat continui el seu procès de transformació constant i ho faci amb la participació activa de tots. Reptes com la culminació del Pla de Millora Urbana del Centre Històric, l’inici d’obres de la nova escola La Valira, de la piscina coberta, de la residència geriàtrica, del nou CAP o la finalització de l’Auditori de la Immaculada, l’Arxiu Històric Comarcal i  de l’Espai Ermengol en el milenari del Bisbe són objectius principals. Continuar donant suport a les famílies i empreses urgellenques és per a mi la prioritat número 1.

Com a alcalde vull agrair la implicació de tots els urgellencs i urgellenques en la construcció d’una ciutat amable, activa, convivencial, líder i amb qualitat de vida com és la Seu.

Junts hem de continuar treballant per la Seu d’Urgell i per un bon 2010. En nom propi i en el de la Corporació Municipal us ho desitjo de tot cor.