Arxiu: comunicació

Democràcia 2.0. El meu compromís

// 26 maig, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, CiU, comunicació, lleida, país, política, premsa, societat

Tot i que, avui, el sistema polític és democràtic, hi ha moltes veus que criden a la regeneració de la política, i no els falta fonament. Cal regeneració ètica i política alhora. Aquesta regeneració de la democràcia ha de suposar més transparència, més participació activa i més col·laboració, sobretot per millorar les relacions entre polítics i ciutadans. I les noves tecnologies, ben utilitzades, poden ajudar a fer-ho possible. És per això que es parla de ciutadans 2.0, democràcia 2.0 o política 2.0.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i, sobretot, aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir, per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps fa que utilitzo aquestes tipus d’eines que el 2.0, tal com explica molt bé Antoni Gutierrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local…. Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no a la jerarquia.

Anem a pams.

Transparència

Més transparència vol dir posar a l’abast dels ciutadans la informació imprescindible, suficient i ben elaborada (que no manipulada) perquè els ciutadans, de manera directa, accedeixin amb facilitat a determinar les polítiques públiques i puguin avaluar-ne, eventualment, els seus resultats. I no només es tracta de posar a l’abast informació, sense més, sinó també de permetre que els ciutadans puguin informar-se de manera precisa sobre els seus governants i els legisladors, si ho requereixen.

Les pràctiques transparents, però, no suposen la supressió de les actuacions de control de l’oposició ni dels mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. Al contrari, la transparència implica que aquests agents puguin fer millor la feina de control de qui ostenta el poder. Quan els poders legislatiu, executiu i judicial tenen connexions prou evidents, la transparència guanya valor.

Participació i col·laboració

La transparència ajuda a la participació col·laborativa dels ciutadans en la vida política. Els dies en què els polítics escollits elaboraven les millors polítiques possibles tancats en els parlaments han quedat lluny. La complexitat de les societats modernes fa impossible que uns quants, i els seus millors assessors, sàpiguen amb detall què fer i com, què legislar i sobre quines bases. Els ciutadans saben els beneficis de col·laborar-hi utilitzant les noves plataformes de comunicació social, compartint inquietuds, preocupacions i acció política.

És del tot necessari aplegar el màxim capital social possible, i més en els temps que vénen. Les solucions vindran de l’aportació de tots els ciutadans, i no només per l’actuació d’uns quants per benintencionats i valents que siguin.

I si el govern actua amb transparència, el capital social (ciutadania disposada a participar i col·laborar de la política) és més fàcil d’aplegar. Si no hi ha transparència, el ciutadà no se sentirà convidat a participar-hi. És l’expressió “ja s’ho faran”, que massa sovint s’escolta. I si alguns la fan, la política, uns altres no la fan, perquè la política la fas o te la fan.

Com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament vull reivindicar la transparència i la participació col·laborativa que ajuden a millorar la democràcia. I m’hi comprometo. Em comprometo ja des d’ara a recollir tot el que se’m fa arribar, que no és poc, i el que se’m pugui fer arribar d’ara en endavant.

Em comprometo a posar a l’abast dels ciutadans la informació (que no sigui reservada) de la qual jo disposi com a parlamentari i a tenir les portes obertes per acceptar, i agrair, tot allò que se’m vulgui fer arribar i a contestar tots els requeriments que se’m facin. Ningú podrà dir que no se l’ha atès o que no s’han contestat degudament els seus requeriments.

La regeneració democràtica exigeix fer-ho, encara que sigui costós i, potser, arriscat. Però val la pena, principalment perquè es guanyarà en qualitat democràtica, en eficàcia i en efectivitat.

I des d’ara mateix em teniu a la vostra disposició. Em trobareu als webs de Lleida i del Pirineu, al bloc, a les xarxes socials (facebook i twitter), i en totes les plataformes i eines de l’entorn 2.0.

Pensament 2.0

// 15 novembre, 2009 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocaires del pirineu, catosfera, comunicació, cultura, economia, empresa, personal, política, tecnologia

web 2.0La gent de Localret m’han demanat que intentés escriure en només 1.400 caràcters (espais inclosos) la resposta a aquesta pregunta: Què aporta la web 2.0 a la comunicació política? Bé, això és el que els he enviat.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i sobretot aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el facebook, el twitter, el twixtr o el flickr que el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col•laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local… Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicionalment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciutadà que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.

La TDT al Pirineu. Llums i ombres.

// 8 abril, 2009 // Cap Comentari » // TDT, comunicació, la Seu d'Urgell, pirineu

Ahir es va realitzar una reunió a la Seu dels municipis que formem part del consorci públic per a la gestió d’un canal públic de la TDT al Pirineu (La Seu, Puigcerdà, Sort, Tremp, La Pobla i el Pont de Suert). La trobada va ser amb el Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern; amb el Joan Ramón Ferre, director general d’Infraestructures de Telecomunicacions i la Gemma Domènec, directora general de Comunicació i Difusió Audiovisual.

El motiu principal de la reunió era conéixer de primera mà el procés d’encesa digital de la TDT a les nostres comarques de cara a l’apagada analògica que al nostre territori ha de succeir el 3 d’abril de l’any vinent. Segons ens van explicar, el desplegament s’està fent sobre la previsió, tot i les complicacions tècniques que requereix un territori tan orogràficament complicat com el nostre. En tot cas, qui ho desitgi pot consultar l’evolució constant de la cobertura a http://www.tdt.cat/. Evidentment, tot i les notícies positives, vam insistir en tot moment que tinguéssin una sensibilitat especial cap al nostre territori que, tot i tenir poca població, volem igualtat de drets amb altres indrets del país. Estic convençut que van entendre i compartir el que els demanàvem i que el 3 d’abril de 2010 els problemes seran més aviat pocs.
L’altra de les qüestions que vam tractar és la possible encesa d’un canal de televisió pública al Pirineu. De fet, la legislació preveu que una de les quatre freqüències locals sigui gestionada pels ajuntaments i ens locals. Evidentment, el debat entre tots els alcaldes presents a la reunió i d’altres que no hi van poder ser va girar entorn la possibilitat i la vocació dels ens locals d’iniciar una aventura televisiva. La lògica i el sentit comú van imperar en les reflexions de tots plegats. Si bé és cert que el programa públic ens dóna una possibilitat interessant d’acostar la informació institutucional al ciutadà i iniciar nous processos participatius, l’obligació i vocació dels ajuntaments en temps de crisi, no pot passar per invertir una quantitat ingent de recursos econòmics i tècnics a posar en marxa un projecte com aquest. En tot cas, vam quedar de buscar fòrmules imaginatives i econòmiques per gestionar el canal fins que les possibilitats de les nostres arques municipals permetessin engegar una proposta digna. Per sort, hi ha valents que tiraran endavant canals locals. Són empreses privades que veuen i entenen el Pirineu com un espai comunicatiu prou sòlid com per endegar o, en alguns casosm, continuar projectes audiovisuals interessants: Pirineus TV, Grup Segre i Grup Estrader Nadal seran presents a l’enorme llistat de, com a mínim, 36 canals que els urgellencs i pirinencs podrem veure, com a molt tard, a partir del 3 d’abril de l’any vinent.