Albert Batalla

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Viure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.

Més impost de successions. Una nova oportunitat perduda.

// 17 desembre, 2009 // 2 Comentaris » // Catalunya, CiU, General, economia, empresa, país, política, societat

Aquest matí s’ha debatut al Parlament de Catalunya la modificació de l’impost de successions. Com ja sap tothom a hores d’ara el tripartit ha pactat in extremis una rebaixa molt descafeinada d’aquest impost. L’estratègia del soci minoritari del Govern (ICV) per marcar perfil propi s’ha imposat.

A banda de l’opinió que em mereix que 12 diputats que respresenten el cinquè partit del Parlament sigui qui acabi decidint què cal fer amb un impost que afecta a tothom, crec que és bó explicar que aquest és un impost injust per tres raons:

La primera és perquè grava uns béns que ja havien estat gravats prèviament per altres impostos. La segona raó és perquè només el paga la classe mitjana i baixa que ha estalviat al llarg de la vida. I el tercer motiu és perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.

Posem el suposit d’un jove de 21 anys que el seu pare de 74 mor i  li deixa una herencia valorada en 300.000 €.  Una herència d’aquesta mena pot correspondre a moltes famílies mitjanes del nostre país. Bé, aquest jove abans de la reforma de la Llei pagava 51.571 €, amb el pacte tripartit d’aquest matí en passarà a pagar 24.530€. A Madrid aquest jove pagaria 536€ i a Euskadi 0€.

L’opinió i el compromís de CiU és eliminar aquest impost injust si l’any vinent podem governar la Generalitat de Catalunya. Entenem que allò que demana el país no són rebaixes tímides perquè l’impost es mantingui, sinó bonificar-lo fins a la seva desaparició.

Em temo però, que aquests arguments són secundaris per als partits que dónen suport al govern. Malauradament el sainet que ens han ofert en els darrers dies amb tot el debat al voltant d’aquest impost té una altra justificació: la permanència del Govern. Potser és que pensen massa en la seva pròpia successió.

Fets:desequilibri territorial

// 18 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, infraestructures, la Seu d'Urgell, país, personal, pirineu, pirineus, política, societat

Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2010. De cada 100€ d’inversió, 1′9€ a les comarques de l’Alt Pirineu i 68€ a Barcelona i l’àrea metropolitana. El següent informe ho explica clarament. Segur que ho podem fer millor.

Pensament 2.0

// 15 novembre, 2009 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocaires del pirineu, catosfera, comunicació, cultura, economia, empresa, personal, política, tecnologia

La gent de Localret m’han demanat que intentés escriure en només 1.400 caràcters (espais inclosos) la resposta a aquesta pregunta: Què aporta la web 2.0 a la comunicació política? Bé, això és el que els he enviat.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i sobretot aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el facebook, el twitter, el twixtr o el flickr que el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col•laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local… Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicionalment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciutadà que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.

Oportunitats per als emprenedors

// 4 març, 2009 // 1 Comentari » // ciutat, empresa, política, societat

La setmana passada, Ajuntament de la Seu i Consell Comarcal de l’Alt Urgell, varem signar un acord estratègic amb el Centre Europeu d’Empreses Innovadores, vinculat a la Diputació de Lleida per tal de fomentar l’esperit emprenedor a casa nostra. Per fer-nos una idea el CEEI és una espècie de http://www.22barcelona.com/ però a les comarques lleidatanes que pretén fer un acompanyament empresarial als emprenedors innovadors.