Albert Batalla

Toca passar comptes del mandat municipal. La Seu 2007-2011. 173 imatges valen més que 1000 paraules

// 26 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, esport, infraestructures, joventut, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat, tecnologia

La Seu és més esport

// 20 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, La Seu d'Urgell 2022, ciutat, comarca, esport, infraestructures, pirineus, política, societat

Són diverses les vegades que en aquest mateix bloc m’he referit a l’aposta estratègica de la Seu d’Urgell per potenciar l’esport. Crec sincerament i des de fa molt de temps que la ciutat és una referència esportiva a Catalunya i pot ser-ho del sud d’Europa si treballem molt i bé. Aquest no és un objectiu buit de contingut, durant aquests quatre anys de mandat municipal hem fet un esforç econòmic i humà important per promoure la participació esportiva: ampliar l’oferta de les escoles esportives municipals fins a tocar dels 1000 alumnes, el suport als 26 clubs de la ciutat,  posar-nos al dia en instal·lacions, organitzar competicions d’alt nivell i vincular-nos a projectes esportius estratègics com la proposta de Jocs d’Hivern del 2022 o la candidatura de Tarragona pels Jocs del Mediterrani 2017, iniciar programes d’esport i salut per la gent gran, consolidar la Seu d’urgell com a destinació turística esportiva, liderar l’evolució positiva de la Mancomunitat de l’Esquí Nòrdic, apostar pels centres de tecnificació esportiva de piragüísme i esquí… I tot això no és una casualitat, ni sorgeix per generació espontània. Aquesta aposta respón a una voluntat de l’Ajuntament de potenciar la qualitat de vida de la Seu d’Urgell també i sobretot a través de l’esport i dels valors positius que porta associats.

Potser l’acció que més es pot tocar d’aquest plantejament que us explicava és l’obra, és la inversió de més de tres milions d’euros que hem realitzat en instal·lacions esportives durant aquests quatre anys: renovació completa del pavelló, construcció de la pista exterior coberta, nous vestidors per al camp de futbol, noves pistes de padel i reforma de les de tennis, inversions al Parc del Segre per un milió d’euros, petites obres al palau d’esports i a la piscina…

Tenim pendent un repte fonamental, que hem impulsat durant aquesta legislatura però no ha estat possible: la pisciona coberta. Insistirem i ens en sortirem.

Hem sento content de la feina feta en aquest àmbit, una feina feta per molta gent, tanta que és incontable. A tots els qui heu cregut i creieu en una Seu millor a través de l’esport, gràcies i endavant que encara tenim feina a fer!

Passar comptes: democràcia per una ciutat millor

// 16 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, General, ciutat, economia, empresa, esport, infraestructures, joventut, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

El que vam fer ahir no va ser ni un míting, ni un acte per explicar els plans de futur per la ciutat. Va ser una hora i quaranta minuts d’explicació i debat amb els ciutadans de la feina feta durant aquesta legislatura i d’aquella que no hem aconseguit completar com a govern municipal.   Me’n sento satisfet.

Satisfet de la feina, de l’equip i satisfet d’haver impulsat un exercici inèdit a la Seu i no massa propi de la nostra cultura política.  En el món anglosaxó aquest tipus d’actes són molt freqüents, s’anomenen “accountability” i responen a un objectiu molt clar: el mandat municipal comença amb uns compromisos i quan finalitza la legislatura s’ha de donar compte als ciutadans sobre el compliment d’aquests compromisos.

Generar oportunitats, cuidar les persones, implicar les persones, endreçar la ciutat i equipar la ciutat van ser els cinc blocs d’explicació de l’acció de govern però alhora representen les cinc prioritats d’aquest mandat. En breu us penjaré un document de balanç on podreu consultar els centenars d’accions dutes a terme per tots els regidors i regidores del govern municipal, però sí que us puc dir que la feina s’ha fet sobretot pensant en un objectiu principal: que la Seu sigui una ciutat d’oportunitats i qualitat de vida. Aquest és, ha estat i serà el nostre nord.

Estic segur que aquest és un objectiu compartit per molta gent i així ho hem notat des del govern municipal. Les més de 100 entitats de tota mena que hi ha a la Seu, la resta d’institucions, les empreses i emprenedors, les famílies… tothom en general ha contribuit d’una manera o altra a fer una ciutat millor. Nosaltres tenim l’honor de fer-ho des de la primera institució de la ciutat i ens correspon, no només donar explicacions, sinó també donar les gràcies a tothom.

Amb Les Monges som millor ciutat

// 27 febrer, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, General, ciutat, comarca, cultura, infraestructures, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

la seu d'urgell

Poc es pensava el Bisbe urgellenc Simeó de Guinda que la capella de la Immaculada, que ell va ajudar a establir al voltant del 1736 amb l’arribada de la comunitat de les monges de l’Estonac a la Seu, seria avui una nova i magnífica sala cultural per al ciutat.

Des d’aquelles mitjanies del segle XVIII fins als darrers anys del segle XX Les Monges va ser una escola, un centre de formació de generacions d’urgellenques i també d’urgellencs en èpoques més recents. Però amb la reforma educativa, Les Monges va decidir tancar com a centre educatiu.

En aquell moment l’Ajuntament de la Seu va fer un molt bona acció aconseguint la propietat de l’edifici per al municipi a través d’una acord de compra venda. Ens situem prop de l’any 2000. Una dècada més tard, Les Monges s’ha convertit en un centre cultural de referència per a la Seu d’urgell, la comarca i, siguem-ne conscients, per tot Catalunya. Molt sovint, quan rebo visites d’alcaldes i els porto a veure les instal·lacions del centre queden impressionats de com un municipi de poc més de 13.000 habitants pot tenir un pulmó cultural, formatiu i creatiu com aquest. “Això no ho tenim ni a Sant Cugat“, em deia el Conseller Recoder i fins ara alcalde d’aquesta ciutat durant la seva visita a la Seu.

Les escoles municipals de música, dansa i art que sumen més de 800 alumnes; el centre associat de la UNED que compta amb 27 carreres i més de 730 alumnes; l’Escola Oficial d’Idiomes amb 350 alumnes; la llar d’infants muncipal La Grandalla amb prop de 100 nens i nenes; el Telecentre i el viver d’empreses on ja n’hi tenim 5 d’instal·lades; la seu de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell i de Turisme Rural de l’Alt Urgell que impulsen activitat econòmica i formativa als espais de les Monges; les aules de formació dels programes PQPI i Suma’t per joves que no han finalitzat l’ESO… i des d’ahir la capella de la Immaculda com a sala cultural, aula magna i petit auditori.

Les Monges bullen de coneixement, d’oportunitats i de creativitat, com també bull la ciutat. Com a alcalde me’n sento orgullós d’haver aportat, conjuntament amb els companys del govern municipal, el granet de sorra per a que el gran objectiu fós possible: omplir d’ànima Les Monges i fer una ciutat millor. Però val a dir que aquest és un granet de sorra. Aquest és un projecte que ha mantingut una continuitat institucional des de fa una colla d’anys -primer amb l’alcalde Ganyet i després amb l’Alcalde Ausàs- un projecte que ha aplegat recursos de moltes i diverses institucions i sobretot, un projecte en què moltes persones hem cregut i hi continuem creiem per fer-lo créixer encara més, com l’ànima de la nostra ciutat.

CiU i l’aeroport de Lleida-Alguaire

// 5 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Catalunya, CiU, General, comunicació, economia, infraestructures, lleida, país, política, societat

L’aeroport de Lleida-Alguaire ha tornat a ocupar portades als diaris a redós d’unes declaracions que predicaven la necessària rendibilitat econòmica i territorial de les infraestructures, més en moment de crisi econòmica. La lectura que se n’ha fet i les conseqüències que aparentment se’n deriven (no són ara l’objecte d’anàlisi) obliga deixar constància de la posició que CiU té respecte l’aeroport i les seves perspectives de futur necessari.

Les paraules se les emporta el vent, el que està escrit roman. De bon començament, es coneix quina és l’opinió de CDC i de CiU respecte aquesta infraestructura. Varen quedar reflectides en un article publicat en els diaris lleidatans pel president de la Federació de CDC a Lleida, en motiu de la seva inauguració, a mitjans de gener.

No és cosa d’ara si diem que “és una excel·lent notícia i un pas endavant per a l’economia i la societat lleidatanes” i que “obre perspectives molt importants (…) que solament es faran realitats si l’aeroport es pot connectar, quan abans millor, amb la xarxa viària i ferroviària d’alta capacitat i velocitat”, o que “creiem fermament en les grans possibilitats de l’aeroport. La seva ubicació en el rerepaís de Catalunya el dota d’un extens territori per a potenciar activitats logístiques. La seva privilegiada situació (…) fa de l’aeroport Lleida-Alguaire una potencial font de riquesa excepcional per les contrades de Lleida.”

Com he insistit aquests dies no només valorem l’aeroport com un actiu de valor per a les comarques de Lleida, sinó que pretenem donar-li un impuls decidit per fer rendible la inversió i aprofitar-lo per dinamitzar l’economia de Lleida i les seves comarques des de les Garrigues a l’Aran.

En hem compromès a fer-ho en el Programa electoral per a les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, que varem presentar als mitjans ara fa quinze dies, que cito textualment:” L’aeroport s’ha d’incardinar en el sistema aeroportuari català i europeu, obrir-se al transport de mercaderies i dotar-lo d’una infraestructura flexible que suporti el transport intermodal i comodal eficient amb el transport per superfície. L’aeroport ha de ser punt de sortida de producció agrària d’altíssima qualitat de tota la seva zona d’influència i punt d’entrada de mercaderies d’alt valor afegit, així com de passatgers de negocis i visitants cridats pels atractius turístics i gastronòmics de les nostres comarques.”

Per a fer possible el gran objectiu de “la consolidació i gestió eficient del nou aeroport”, i torno a referir-me al programa, necessita ineludiblement “d’un bon pla estratègic que en garanteixi la viabilitat”.

CiU està confegint el pla estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire perquè té l’obligació de fer-ho com a partit de govern que és, i que té la voluntat d’exercir en la propera legislatura, i perquè creu que ha de ser conegut pels agents econòmics i socials del territori, amb la finalitat que puguin prendre, al seu torn, les seves decisions estratègiques. En les properes setmanes donarem a conèixer el Projecte estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que ha d’esdevenir el full de ruta per als propers anys.

Lleida necessita de projectes ambiciosos per al seu futur. Convergència i Unió està disposada a treballar sense descans per tal que l’aeroport de Lleida-Alguaire signifiqui el salt endavant que necessiten les comarques de Lleida i faci la inversió rendible, en termes econòmics i de cohesió i equilibri territorial. Així ho varem dir en motiu de la inauguració de l’aeroport i així ho diem avui. Aquest és el nostre compromís.