Albert Batalla

Sanitat per als fronterers: 1a fita aconseguida!

// 27 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

Aquest dimecres es votarà al ple del Parlament de Catalunya, la Llei  d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, coneguda entre els diputats com la Llei d’universalització de la Sanitat. Si res no es torça, aquesta llei, que s’aprovarà per unanimitat, resoldrà definitivament una de les reivindicacions principals del col·lectiu del treballadors transfronteres: l’accés gratuït, a partir de l’1 d’octubre, a la sanitat catalana per a ells i els seus beneficiaris. Anem a pams. Fa una mica més de dos anys, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vàrem decidir emprendre un camí que resolgués els problemes dels urgellencs i urgellenques que viuen a la Seu d’Urgell o comarca i treballen a Andorra. Aquest és un fenòmen petit, si es mira des de Barcelona o Madrid, però important si es mira des de la Seu d’Urgell estant. Entre 2.500 i 3.000 persones que cada dia pugen a treballar al país veí que, pel fet de no formar part de la Unió Europea ni de l’espai econòmic europeu, no queden prou ben resoltes algunes qüestions d’aquest col·lectiu de treballadors. Una de les principals, l’accés a la sanitat catalana.

La conseqüència directa d’aquest desajust provoca encara avui que un urgellenc que vagi al CAP de la Seu d’Urgell, per posar un exemple, hagi d’avançar el cost de la visita i no el recuperi la despesa al 100% ja que la cobertura de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social no és complerta. Això contrasta amb el fet que a la mateixa sala d’espera del CAP hi pugui haver qualsevol altre ciutadà empadronat a la Seu que, amb feina o sense, tingui l’assitència sanitària gratuita. Calia erradicar aquesta disfunció!

El Govern de la Generalitat va enviar al Parlament de Catalunya aquesta llei d’universalització que esmentava al principi de l’apunt. Principalment estava pensada per resoldre la situació d’alguns col·lectius professionals (advocats, arquitectes..) que ténen la cobertura a través del Muface; alhora també buscava resoldre la situació d’algunes congregacions religioses que es troben en una situació de no cobertura pública. Un altre grup que pretenia atendre la llei és la regulació de l’accés a les persones sense sostre.

Va ser en aquest moment que vaig veure l’escletxa per introduir definitivament la problemàtica dels treballadors transfronterers. Val a dir que la recepeció de la proposta, tant per part dels grups parlamentaris com per part de la Consellera Geli, ha estat molt bona. N’haviem parlat en diverses ocasions amb la Consellera d’aquesta problemàtica i sempre ha rebut les suggerències amb un tó molt positiu. Les compareixences en comissió de Joaquim Llimona (redactor de l’estudi sobre la situació dels fronterers que l’Ajuntament va realitzar fa un any i mig) i de Josep Maria Farràs, en nom de l’Associació de Treballadors Fronterers, van ser definitives per acabar de convèncer als membres de la ponència.

Fa dos anys, quan l’Ajuntament va aprovar per unanimtat una moció de CiU i ERC de suport al col·lectiu, teniem com a objectiu situar la problemàtica dels fronterers a l’agenda política. Hi hem treballat molt i bé. Ara podem dir que els urgellencs i urgellenques començarem a recollir-ne els fruits i aquest resultat es transforma per a mi en aquella pessigada de satisfacció que justifica, una vegada més, que la política és necessària per transformar la realitat dels països, però també de les petites ciutats com la nostra.

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Viure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.

Kilian Jornet, l’heroi de les alçades

// 2 març, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, esport, internacional, país, personatges, pirineus

Ahir va afegir una altra victòria al seu enorme sarró de trofeus. Les pistes andorranes del Tarter van ser testimoni d’una nova proesa d’aquest jove de 22 anys, escardalenc, de somriure tímid, però de nervi inqüestionable.

Créixer en un refugi de muntanya, com el Cap del Rec a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, de ben segur que et marca bona part de la teva biografia. De fet, ell mateix atribueix els seus èxits esportius a aquesta circumstància, que hi deu tenir  molt a veure, però que no explica tota la seva trajectòria.

Quan es calça unes bambes a l’estiu o unes botes a l’hivern, es concentra fins a l’extrem que la seva mirada només persegueix una cosa: arribar a dalt de tot. Quan s’enfunda uns texans, veus uns ulls tímids que t’expliquen amb la més enorme modèstia del  món que totes aquestes proeses no ténen cap mèrit especial.

Actualment, es forma com a persona i com a esportista a la mateixa Cerdanya, però a l’altra banda de la frontera que va dibuixar el tractat dels Pirineus ja fa unes centúries, concretament a Font Romeu. Estudia i entrena per ser millor esportista i també millor persona i és evident que tant una cosa com l’altra ho aconsegueix. Quan amb tan curta edat obtens victòries a cabassos, quan pulveritzes rècords mundials, quan treus una hora de temps al segon classificat en una de les proves més dures del món… córres el risc d’embogir d’èxit i ell, malgrat pujar molt amunt, continua amb els peus ben afermats a terra.

Un apassionat per l’esport i la natura. Un home exigent i competitiu. Un esportista constant i senzill. Així és com podríem definir a Kilian Jornet, l’heroi de les alçades. Molta sort i molts èxits, Kilian!

L’aposta Olímpica: els Pirineus al món

// 13 gener, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, Europa, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, economia, esport, infraestructures, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, política, societat

La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.

A Hereu i a Trias també els he demanat que la Seu sigui la ciutat de referència als Pirineus per aquesta candidatura per als Jocs d’Hivern 2022. Sumant esforços amb tots els altres muncipis, especialment les capçaleres comarcals. Ho he fet per tres motius: tenim experiència olímpica, som la capital del nòrdic català i en tenim referents olímpics, i finalment som la ciutat més gran dels Pirineus Catalans. A banda d’aquest fet la il·lusió, el rigor i l’esforç que estic convençut que hi abocarem urgellencs i pirinencs serà la millor garantia d’èxit de la candidatura.

Això d’avui és el primeríssim primer pas d’un llarg camí. Un pas ferm i conjunt per situar els Pirineus al mapa del món.  Som-hi!

Fronterers: de la proposta a les solucions

// 21 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, CiU, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política

Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell una jornada organitzada per l’UGT, amb la nostra col·laboració i també la de l’Associació de treballadors fronterers. A banda de comptar amb destacats representants de l’Unió General de Treballadors encapçalats pel seu Secretari General, Josep Ma Àlvarez, la jornada tenia com a punt destacat la presència de diputats i senadors a Madrid.

Els representants a les Corts de CiU, ERC i PSC s’han compromés amb els assitents a la jornada a resoldre diligentment la problemàtica que fa anys té el col·lectiu. Recordem que són més de 2.000 persones que viuen a la Seu d’Urgell i/o comarca i treballen al Principat d’Andorra. La primera oportunitat de solució serà abans d’acabar l’any, quan es votarà a la comissió de treball del Congrés dels Diputats una proposta de CiU i ERC on s’especifiquen les principals reclamacions del col·lectiu en matèria de prestacions socials.

La jornada d’avui suposa per a mi, una mena de punt i seguit d’una acció que va començar el mes de maig de 2008. Poc després de ser escollit alcalde, el govern municipal vam impulsar una moció al ple que va comptar amb el recolzament unànime de tots els regidors i regidores. Contemplava la descripció de la problemàtica, la confecció de l’estudi, la necessitat d’interlocutar amb les administracions que ténen la solució a les seves mans… L’Ajuntament de la Seu d’Urgell no tenia ni té cap competència en la resolució de la problemàtica general dels fronterers, però vaig entendre que tenim una responsabilitat moral en fer de portaveus institucionals d’una problemàtica que afecta a una part molt important d’urgellenques i urgellencs.

Per tant, l’objectiu que ens marcavem el mes de maig del 2008 és situar el problema dels fronterers a l’agenda política. La visita amb els portaveus municipals al Congrés; la col·laboració amb la cohetània Associació de Fronterers; la confecció de l’estudi Llimona; les reunions positives amb Bregolat, Serna, Corbacho i Bartomeu; el contacte amb els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, el treball en comú amb la gent de l’UGT… Tot plegat ha servit per aconseguir l’objectiu: situar la proposta dels fronterers a l’agenda política.

Amb el compromís d’avui dels diputats (Carles Campuzano de CiU i Jordi Tardà d’ERC) i senadora (Maria Burgués del PSC-PSOE), arribem a la cruïlla entre el final del temps de proposta i el principi del temps de les solucions. Ara és doncs el moment que qui tingui a les seves mans la responsabilitat de solucionar aquesta situació, ho faci.  Nosaltres, no només ho desitgem, sinó que hi serem a sobre perquè ningú es despisti.