Arxiu: personal

El 25A també és pedagogia

// 19 abril, 2010 // 4 Comentaris » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, ciutat, comarca, cultura, economia, la Seu d'Urgell, llengua, país, personal, pirineus, política, societat

consultes referendum independenciaAquest 25 d’abril es realitzarà una nova onada de consultes per la independència al nostre país, també a la Seu d’Urgell i altres municipis de la comarca (el 24 a Castellciutat).

Dissabte participàvem en una taula rodona tres alcaldes que la Seu d’Urgell ha tingut en democràcia i tots coincidiem en destacar l’alt valor pedagògic de la consulta.

En primer lloc, perquè no hi ha res més democràtic que el fet que els ciutadans poguem expressar-nos lliurement a favor o en contra sobre qüestions de país i, per tant, practicar i reivindicar el dret a decidir. Segonament, perquè la qüestió plantejada ens aboca a tots plegats a pensar quin país volem, quin país podem i quin país tenim.

En un moment de crisi econòmica algú podria pensar que la pregunta d’aquest diumenge s’allunya de la crua realitat del dia a dia, però sóc dels que pensa que les dues coses ténen molta relació. La construcció nacional  i la construcció social són dues cares d’una mateixa moneda i més autogovern vol dir també més diners, més serveis, més inversions, més oportunitats, més qualitat de vida…

Vaig votar sí a l’Estatut perquè entenc que la consecució d’una Catalunya sobirana passa necessàriament per un procés esglaonat de majors cotes de llibertat, però sobretot perquè entenc que sóm els catalans i les catalanes els que marquem el ritme d’aquest camí. És una qüestió de fortalesa interior i constato que tenim molta feina a fer en aquest sentit. Vivim en un país molt heterogeni on les sensibilitats al voltant del tema nacional són molt diferents i, per tant el procés, més complicat. La llibertat de Catalunya vindrà al ritme que siguem capaços de dibuixar la majoria dels catalans i catalanes i no tant quan algú pugi en un balcó a proclamar la independència en una plaça mig buida. El nostre repte ha de ser omplir la plaça cada dia una mica més i aquesta és per a mi la principal virtut de les consultes: generen consciència nacional. Per això el dia 25 votaré i ho faré positivament.

Fets:desequilibri territorial

// 18 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, infraestructures, la Seu d'Urgell, país, personal, pirineu, pirineus, política, societat

Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2010. De cada 100€ d’inversió, 1′9€ a les comarques de l’Alt Pirineu i 68€ a Barcelona i l’àrea metropolitana. El següent informe ho explica clarament. Segur que ho podem fer millor.

Pensament 2.0

// 15 novembre, 2009 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocaires del pirineu, catosfera, comunicació, cultura, economia, empresa, personal, política, tecnologia

web 2.0La gent de Localret m’han demanat que intentés escriure en només 1.400 caràcters (espais inclosos) la resposta a aquesta pregunta: Què aporta la web 2.0 a la comunicació política? Bé, això és el que els he enviat.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i sobretot aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el facebook, el twitter, el twixtr o el flickr que el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col•laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local… Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicionalment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciutadà que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.

A partir d’ara www.albertbatalla.cat

// 20 abril, 2009 // 1 Comentari » // personal, tecnologia

Aquesta és només una informació de servei per als que seguiu normalment el bloc. Sapigueu que des d’avui també podeu trobar-lo a través de l’adreça www.albertbatalla.cat. Ja fa molt temps que tenia la intenció de fer el canvi d’adreça, però deus saber que el domini dels secrets i viaranys de la informàtica no és pas una especialitat de la casa.
Durant les properes setmanes aniré incorporant algunes novetats de disseny al bloc per tal de fer-lo més clar i atractiu. En tot cas, s’accepten suggerències.

El sentit d’una vida

// 8 febrer, 2009 // Cap Comentari » // personal

Dimecres començava amb la terrible notícia de la mort sobtada d’un jove de 36 anys del Pont de Suert. Un home sà i esportista, mosso d’esquadra, amb esposa embarassada per segona vegada, pateix un vessament cerebral que acabava “ipso facto” amb la seva vida.

Dijous enterrament massiu a la singular esglèsia de la capital de l’Alta Ribagorça. Cares d’incomprensió, d’impotència i d’extrem dolor. Esposa, pares, germà, família i amics destrossats per un fet tan inesperat com inexplicable. Silenci. Pensaments. Sentiments de solidaritat amb els pròxims, sobretot amb l’amic Albert Alins, germà del difunt.
Prendre consciència de la fragilitat de la vida humana és la primera i més important lliçó d’humilitat que podem experimentar com a persones. És també la presa de consciència de la nostra pròpia existència que et permet entendre que la vida és un regal, una possibilitat única i, a la vegada, una responsabilitat. El que descobreix que no hi serà sempre, dóna molt valor al fet de viure, i alhora no oblida la relativitat d’aquesta existència. Per això val la pena que tots actuem per donar un sentit a la nostra vida més enllà de la simple existència. Marcar-se projectes vitals, socials i professionals, treballar per fer-los realitat, estimar, construir en comú, aprendre, badar amb allò que ens envolta i valorar els petits detalls, sentir-te bé amb allò que fas cada dia, apartar les desenes d’entrebancs banals que massa sovint ens posem nosaltres mateixos en aquest camí vital… Tan fàcil de dir i segons com tan complicat de realitzar.

Malauradament, la nostra consciència tendeix a refrescar-nos aquests pensaments, només quan vivim de prop fets tan desgraciats com el d’aquesta passada setmana al Pont de Suert. Que ell descansi en pau i nosaltres siguem millors persones.