Arxiu: personal

La política real i positiva

// 10 gener, 2009 // Cap Comentari » // ciutat, personal, política

Aquesta tarda s’ha realitzat la primera de les dues jornades de portes obertes a la nova llar d’infants municipal, que continuarà demà al matí.
La nova instal·lació entra en servei aquest dimarts. És un edifici d’altíssima qualitat, amb molta llum natural, amb aules espaioses i ben equipades, amb amplis espais lliures, amb connexió amb el Parc de la Boixadera i sobretot amb unes mestres molt satisfetes pel canvi.
Les moltes famílies que han vingut a conéixer el centre aquesta tarda han marxat contents de veure com, a poc a poc i amb molt d’esforç, l’educació 0-3 obté un paper central a la nostra ciutat. Aquesta és per a mi la política real i positiva, en definitiva, la que ajuda a la gent i serveix als ciutadans.

Aquest esperit és també el que ens ha mogut a la creació del Consorci d’Atenció a les Persones entre les àres de serveis socials, gent gran, igualtat i immgració de l’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. En un moment en què els rescursos són escassos i les necessitats socials augmenten, cal pensar en les millors eines per servir a la gent. Així és com entenc jo la política i crec que la majoria de ciutadans també l’entenen així, treballant en positiu i pensant en com respondre les necessitats de les persones.

9 petits pensaments per a l’any 9

// 2 gener, 2009 // Cap Comentari » // ciutat, personal, política

Encara amb el raïm a mig digerir vull compartir amb tu 9 petits pensaments per aquesta nova singladura que comença. Són pensaments, que potser necessiten ser explicats més extensament del que ho faré aquí, però amb els quals pretenc explicar visions personals. Que tinguis un bon any.

1. Haver nascut en aquest racó del món ens converteix en persones extremadament afortunades i seria injust perdre-ho de vista. Obrir el diari d’avui i llegir informacions sobre Gaza, Sri Lanka o molts dels països de l’Àfrica ho constata de forma contundent.

2. Tota persona té el dret de realitzar el seu propi projecte de vida, però també té la responsabilitat de no oblidar que forma part d’una col·lectivitat. Observo i no m’agrada veure com cada dia que passa som més individualistes, més exigents amb els altres, més reivindicatius amb els nostres drets, però estem menys disposats a excercir els nostres deures i entendre que per avançar cal tenir actituds positives i generoses.

3. Les nostres accions individuals i col·lectives ténen a veure amb l’esdevenir dels nostres veïns i també amb el de les generacions futures. Llegeixo una reflexió de Francesc Torralba on explica que la vida és com un refugi de muntanya: hi arribem i trobem llenya seca per encendre el foc; la nostra responsabilitat és deixar nova llenya seca per aquells que arribin després.

4. La política és una tasca noble, positiva, valenta i necessària. Practico tant com puc i crec fermament en la política com una eina principal per ajudar a avançar una ciutat, un territori, un país… La política ha de ser necessàriament plural i dialèctica. La desqualificació permanent, la crítica per la crítica, l’atac personal, la deslleialtat i la mentida no és política, és antipolítica.

5. Treballar per la Seu durant el 2008 ha estat intens i apassionant. Em sento satisfet d’un 2008 amb la molta activitat i amb els reptes que la ciutat ha assolit durant aquest any (inici del SeuBus, obertura del Cinyell Verd, inici de la nova escola de primària i de la urbanització de l’Horta del Valira, la inauguració de l’Oficina Jove d’Emancipació, de la residència del Taller Claror, de la plaça Lluís Companys i de la nova escola municipal de dansa, el debat sobre la nova variant, la participació de dos palistes urgellencs al Jocs Olímpics de Pequín, el bon paper dels clubs de la ciutat guanyant diverses competicions, la recuperació del fanal de la Plaça Catalunya, el trasllat de les firetes de la Festa Major, la construcció de nous nínxols al cementiri municipal, l’inici de la feina sobre els fronterers, els 25 anys de la Grandalla, i incontables accions per millorar tots els àmbits del dia a dia de la Seu…), tot i que queda molta feina a fer aquest 2009.

6. Treballar per la Seu durant el 2009 serà intens i apassionant. Com deia, els reptes són diversos i de gran dimensió (obertura llar d’infants, construcció ascensor del Parc del Segre, renovació del carrer Major i del pavelló poliesportiu, inauguració de la Immaculada, de l’Escola Oficial d’Idiomes i de l’Arxiu Històric, inici de projectes d’equipaments bàsics com la residència geriàtrica, els pisos de protecció oficial o la piscina coberta, el final de la urbanització de l’Horta del Valira, la posada en funcionament del consorci de serveis a les persones, el Campionat del Món d’Eslàlom, els 75 anys de l’Institut Joan Brudieu, les obres de la carretera d’Andorra i les rotondes de Castellciutat i Sant Antoni…).

7. L’acció política té com a objectiu final millorar la qualitat de vida de les pesones, i aquest any, encara més. El 2008 ja ha mostrat les conseqüències de la crisi: aturada d’alguns sectors econòmics, creixement de l’atur, dificultats d’algunes famílies per arribar a final de mes, necessitat d’atenció als col·lectius més febles… El 2009 les polítiques socials i d’oportunitats seran la prioritat i com a primera mostra el pressupost que aprovarem el 7 de gener incorpora una partida excepcional de 170.000€ destinats a l’àmbit social.
8. Els projectes aïllats ténen un sentit limitat perquè no contemplen les potencialitats de l’entorn. La Seu té un paper fonamental a la comarca, al Pirineu i a Catalunya. Motor de l’Alt Urgell que exerceix i ha d’exercir amb potència i generositat; ciutat capital al Pirineu que visualitza i ha de visualitzar la seva voluntat i paper estratègic; referència clara de la muntanya catalana i de les petites ciutats del país que el contempla i ha de contemplar amb complicitat i neguit l’esdevenir de Catalunya.

9. Ressignar-se és fàcil, arriscar-se és necessari. Decidir comporta la possibilitat de no encentar-la sempre, però el meu comporomís amb la Seu és treballar intensament, prendre decisions des de la justícia i la honestedat, arriscar per avançar i no caure mai en la ressignació i la inèrcia.

30.000 gràcies

// 20 desembre, 2008 // Cap Comentari » // blocs, personal

Era el 9 de febrer de 2007 quan vaig decidir, amb una certa incredulitat, començar aquest bloc. Amb aquest que llegeixes ara, hauran estat 169 apunts. En alguns casos, breus reflexions personals; en altres pensaments polítics, sentiments, paradoxes, agraïments o curiositats.

Vaig iniciar l’experiència blocaire amb la voluntat de crear un canal de comunicació directe i sense intermediaris per a fer arribar, a qui pogués interessar, el que em belluga pel cap. Anar construint aquesta petita finestra personal al món m’ha servit per trobar espais on ordenar idees i paraules que amb la intensitat del dia a dia s’amunteguen al pensament. Alguns mesos han estat molt prolífics, d’altres no he pogut actualitzar tant sovint com voldria, però sempre he intentat fer arribar reflexions sinceres amb voluntat d’aportar quelcom interessant per al debat de les idees.

Però si hi ha un cosa que em satisfà per sobre de tot és l’acollida que ha tingut el bloc durant 20 mesos. Haver superat les 30.000 visites és una fita que no m’havia ni passat pel cap el dia que vaig decidir posar-m’hi. Per això vull agrair a totes les persones que l’han llegit, que han comentat, que han suggerit o realitzat crítica constructiva i, sobretot, les que m’han ajudat a tirar endavant aquest projecte. Ara, agafem aire i torne-m’hi!

Passar de la política

// 18 novembre, 2008 // 7 Comentaris » // ciutat, personal, política

Aquesta tarda ha visitat l’Ajuntament un grup de nois i noies del cicle formatiu d’administració de la Salle de la Seu. No era un grup gaire nombrós i es notava que estan en aquell moment de la vida on qualsevol paraula que vingui d’un adult topa d’entrada amb una barrera de prevenció pròpia de l’adoslescència.

El grup ha visitat tots els serveis de la casa per conéixer d’aprop les diferents tasques que es realitzen a l’Ajuntament i finalment m’he trobat amb ells a la sala de plens. Els he explicat què fem els polítics a l’Ajuntament, quina és la dinàmica entre govern i oposició, com es prénen les decisions a l’administració local… a mitja exposició algunes mirades perdudes m’han fet aturar. Molts d’aquests joves no eren conscients de la importància de la política, és més, pensen que tots els polítics som, com a mínim, uns aprofitats. He intentat, malgrat l’aferrissada incredulitat i alhora passotisme d’algun dels membres del grup, fer una defensa de la tasca dels polítics, especialment de la gent que ens dediquem al món municipal. He parlat de voluntat de servei, de ganes de treballar per la ciutat i el país, d’idees i de sentiments… Alguns han escoltat atentament i fins i tot, en algun cas, he pogut detectar una mirada encuriosida, però la resta han continuat amb rostres passius i orelles que no volien escoltar les raons de la democràcia i de la noble tasca política.

Quanta feina ens queda per fer…