Arxiu: personal

30.000 gràcies

// 20 desembre, 2008 // Cap Comentari » // blocs, personal

Era el 9 de febrer de 2007 quan vaig decidir, amb una certa incredulitat, començar aquest bloc. Amb aquest que llegeixes ara, hauran estat 169 apunts. En alguns casos, breus reflexions personals; en altres pensaments polítics, sentiments, paradoxes, agraïments o curiositats.

Vaig iniciar l’experiència blocaire amb la voluntat de crear un canal de comunicació directe i sense intermediaris per a fer arribar, a qui pogués interessar, el que em belluga pel cap. Anar construint aquesta petita finestra personal al món m’ha servit per trobar espais on ordenar idees i paraules que amb la intensitat del dia a dia s’amunteguen al pensament. Alguns mesos han estat molt prolífics, d’altres no he pogut actualitzar tant sovint com voldria, però sempre he intentat fer arribar reflexions sinceres amb voluntat d’aportar quelcom interessant per al debat de les idees.

Però si hi ha un cosa que em satisfà per sobre de tot és l’acollida que ha tingut el bloc durant 20 mesos. Haver superat les 30.000 visites és una fita que no m’havia ni passat pel cap el dia que vaig decidir posar-m’hi. Per això vull agrair a totes les persones que l’han llegit, que han comentat, que han suggerit o realitzat crítica constructiva i, sobretot, les que m’han ajudat a tirar endavant aquest projecte. Ara, agafem aire i torne-m’hi!

Passar de la política

// 18 novembre, 2008 // 7 Comentaris » // ciutat, personal, política

Aquesta tarda ha visitat l’Ajuntament un grup de nois i noies del cicle formatiu d’administració de la Salle de la Seu. No era un grup gaire nombrós i es notava que estan en aquell moment de la vida on qualsevol paraula que vingui d’un adult topa d’entrada amb una barrera de prevenció pròpia de l’adoslescència.

El grup ha visitat tots els serveis de la casa per conéixer d’aprop les diferents tasques que es realitzen a l’Ajuntament i finalment m’he trobat amb ells a la sala de plens. Els he explicat què fem els polítics a l’Ajuntament, quina és la dinàmica entre govern i oposició, com es prénen les decisions a l’administració local… a mitja exposició algunes mirades perdudes m’han fet aturar. Molts d’aquests joves no eren conscients de la importància de la política, és més, pensen que tots els polítics som, com a mínim, uns aprofitats. He intentat, malgrat l’aferrissada incredulitat i alhora passotisme d’algun dels membres del grup, fer una defensa de la tasca dels polítics, especialment de la gent que ens dediquem al món municipal. He parlat de voluntat de servei, de ganes de treballar per la ciutat i el país, d’idees i de sentiments… Alguns han escoltat atentament i fins i tot, en algun cas, he pogut detectar una mirada encuriosida, però la resta han continuat amb rostres passius i orelles que no volien escoltar les raons de la democràcia i de la noble tasca política.

Quanta feina ens queda per fer…

La JNC 2.0

// 7 novembre, 2008 // 2 Comentaris » // país, personal, política

Avui comença Sant Cosme (El Prat de Llobregat) el darrer Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya que viuré com a militant. Mitja vida en aquesta casa i, com sempre passa, les qüestions biològiques fan que algun dia et toqui “jubilar-te”. La setmana vinent ja faré un apunt més extens per parlar del sentiment i del compromís que suposa haver militat durant 15 anys en aquesta organització política juvenil.

Avui només volia felicitar a l’organització d’aquest XVè Congrés Nacional per l’aposta que ha fet per incorporar les noves tecnologies en aquest important esdeveniment. Canal de televisió a la plana inicial, on es podran veure vídeos de la història de la JNC, del Congrés i fins i tot es podran seguir en directe l’acte central i la cloenda; twitter; facebook per als participants; imatges al flickr.

Aquesta és doncs una nova JNC, la JNC 2.0 que aquest cap de setmana prendrà el relleu al capdavant de l’organització. El sentiment, ara que marxo és ambivalent: per una banda, nostàlgia per tots aquests anys intensament viscuts; per l’altra, alegria i tranquilitat de saber que tot queda en bones mans. Bon Congrés i fins a sempre.

Hi havia una vegada…Vabau

// 2 novembre, 2008 // Cap Comentari » // personal

Hi havia una vegada una noia, l’Elisabet, que sempre havia somiat de fer quelcom diferent. Volia canviar el món. La seva imaginació desbordant l’havia canalitzada fent estudis de publicitat i excercint com a tal en una empresa del sector. Fer anuncis, pensar campanyes… però ella sempre ampliava els seus límits d’originalitat imaginant històries, contes, relats que transportessin els seus lectors a nous mons on una barreja de tendresa i surrealisme es fonguéssin en un regal per a qualsevol que tingués la sort de descobrir aquests tresors.

Un bon dia l’Elisabet i els seus amics van decidir fer del somni realitat. VABAU n’és el resultat. Enhorabona, sort i endavant!

Els valors i les actituds del Taller Claror

// 7 octubre, 2008 // 1 Comentari » // ciutat, personal, societat

Fa gairebé un mes que no he trobat el temps per escriure al bloc. Quan veig que ha passat tant de temps em plantejo si no seria millor deixar-ho estar, però m’agrada. Escriure t’ajuda a aturar-te del brogit diari i ordenar idees. Durant tots aquests dies han passat tantes coses, que se’m fa difícil triar-ne només una per dedicar-hi aquests dos minuts de lectura. Coses molt positives i d’altres no tant, que de ben segur serien motiu de més d’un apunt.

Finalment, però, m’he decidit parlar del Taller Claror de la Seu d’Urgell. Aquesta institució va ser creada a la Seu fa 32 anys, per iniciativa d’uns quants urgellencs que volien ajudar i normalitzar la vida de les persones que pateixen disminució psíquica. Els inicis al local de la Missió van ser molt modestos i, segurament tan durs com il·lusionants. Ha estat una llarg i feixuc camí que aquest cap de setmana culminava una nova etapa amb la inauguració de la nova residència assistida en el mateix edifici on es troba l’escola d’educació especial i el taller ocupacional.

Va ser un acte senzill i emotiu alhora. Usuaris i famílies, professionals de la casa, membres del patronat, amics del projecte, autoritats… Tots vam poder contemplar aquest nou recurs social, però sobretot la feina feta incansablement durant aquests 32 anys. El Taller Claror és avui una de les entitats que més urgellencs agrupa entorn d’un objectiu.

Ho vaig dir durant l’acte i insiteixo. En un moment en què famílies, empreses i administracions notem els efectes de la crisi econòmica cal que no perdem de vista un fet fonamental: existeix l’amenaça d’una crisi més greu que la crisi econòmica i és la crisi de valors. Crec que la primera té alguna cosa a veure amb aquesta segona. En un moment en què el món gira massa ràpid, cal que trobem punts d’anclatge que ens ajudin a situar-nos com a societat. Posar-nos al lloc de l’altre, sumar més que restar, fer pinya per objectius comuns, pensar que no vius sól al món, contribuir a fer coses pels altres… aquests són valors i actituds que durant 32 anys han practicat la gent del Taller Claror i que avui més que mai han de ser una referència per tothom.

« Entrades anteriors
Entrades posteriors »