Arxiu: pirineu

La Seu d’Urgell: capital catalana del formatge

// 20 octubre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, ciutat, comarca, cultura, economia, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, societat

fira formatgeSom a dimarts i la normalitat torna a poc a poc als carrers de la Seu d’Urgell, tot i que encara queden senyals de la multitudinària Fira de Sant Ermengol que hem celebrat aquest cap de setmana. Si bé la nostra Fira és la més antiga que està documentada a la península ibèrica (data del 1048), és evident que el salt definitiu a ser una Fira nacional l’ha fet arran de la incorporació dels formatges artesans com a eix central del certàmen.

La 15a edició de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu ha estat, sens dubte, la més concorreguda. Riuades d’urgellencs i visitants de tots els racons de Catalunya i Andorra han omplert de gom a gom els carrers de la Seu durant aquests dos dies en què el temps ha estat un bon còmplice.

Evidentment, l’èxit de qualsevol cosa no arriba mai per casualitat. La feina constant i a llarg de tots aquests anys de tècnics, regidors, formatgers, entitats, empreses i ciutadans ha estat la clau. Un dels factors d’èxit més destacat ha estat l’aposta per la innovació i la qualitat. Cada any introduint novetats que la féssin més atractiva i que alhora mantinguessin o superessin el nivell de qualitat que sempre l’ha caracteritzada.

I a la fi, l’èxit arriba. Apostar pel formatge com a element propi i singular del territori; posar en valor el treball artesanal de les persones que mantenen actius els petits poblets de les nostres comarques; buscar la modernitat partint de la tradició; tenir clara la simbiosi Seu d’Urgell i formatge com a dues cares de la mateixa moneda… tots aquests han estat nords que hem perseguit i continuem perseguint.

La posada en marxa, amb el lideratge del Departament d’Acció Rural de la Generalitat i de l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu a Bellestar, de cursos de formació permanent per a formatgers o bé l’obertura de l’Espai Ermengol amb una part dedicada als formatges i a la Fira, ens ajudaran a fer realitat el nostre objectiu d’esdevenir, sense cap tipus de discusió, la capital catalana del formatge.

La TDT al Pirineu. Llums i ombres.

// 8 abril, 2009 // Cap Comentari » // TDT, comunicació, la Seu d'Urgell, pirineu

Ahir es va realitzar una reunió a la Seu dels municipis que formem part del consorci públic per a la gestió d’un canal públic de la TDT al Pirineu (La Seu, Puigcerdà, Sort, Tremp, La Pobla i el Pont de Suert). La trobada va ser amb el Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern; amb el Joan Ramón Ferre, director general d’Infraestructures de Telecomunicacions i la Gemma Domènec, directora general de Comunicació i Difusió Audiovisual.

El motiu principal de la reunió era conéixer de primera mà el procés d’encesa digital de la TDT a les nostres comarques de cara a l’apagada analògica que al nostre territori ha de succeir el 3 d’abril de l’any vinent. Segons ens van explicar, el desplegament s’està fent sobre la previsió, tot i les complicacions tècniques que requereix un territori tan orogràficament complicat com el nostre. En tot cas, qui ho desitgi pot consultar l’evolució constant de la cobertura a http://www.tdt.cat/. Evidentment, tot i les notícies positives, vam insistir en tot moment que tinguéssin una sensibilitat especial cap al nostre territori que, tot i tenir poca població, volem igualtat de drets amb altres indrets del país. Estic convençut que van entendre i compartir el que els demanàvem i que el 3 d’abril de 2010 els problemes seran més aviat pocs.
L’altra de les qüestions que vam tractar és la possible encesa d’un canal de televisió pública al Pirineu. De fet, la legislació preveu que una de les quatre freqüències locals sigui gestionada pels ajuntaments i ens locals. Evidentment, el debat entre tots els alcaldes presents a la reunió i d’altres que no hi van poder ser va girar entorn la possibilitat i la vocació dels ens locals d’iniciar una aventura televisiva. La lògica i el sentit comú van imperar en les reflexions de tots plegats. Si bé és cert que el programa públic ens dóna una possibilitat interessant d’acostar la informació institutucional al ciutadà i iniciar nous processos participatius, l’obligació i vocació dels ajuntaments en temps de crisi, no pot passar per invertir una quantitat ingent de recursos econòmics i tècnics a posar en marxa un projecte com aquest. En tot cas, vam quedar de buscar fòrmules imaginatives i econòmiques per gestionar el canal fins que les possibilitats de les nostres arques municipals permetessin engegar una proposta digna. Per sort, hi ha valents que tiraran endavant canals locals. Són empreses privades que veuen i entenen el Pirineu com un espai comunicatiu prou sòlid com per endegar o, en alguns casosm, continuar projectes audiovisuals interessants: Pirineus TV, Grup Segre i Grup Estrader Nadal seran presents a l’enorme llistat de, com a mínim, 36 canals que els urgellencs i pirinencs podrem veure, com a molt tard, a partir del 3 d’abril de l’any vinent.

Un pas més en la qüestió del transvasament

// 16 abril, 2008 // Cap Comentari » // Catalunya, pirineu, política, segre

Per completar l’apunt de dissabte, t’adjunto la següent demanda feta al Govern de la Generalitat per assegurar-nos que l’amenaça de transvasament no tornarà en un futur i per exigir unes disculpes públiques per haver-nos penjat injustament l’etiqueta d’insolidaris.

BATALLA DEMANA AL GOVERN QUE ADMETI L’ERROR DE TRANSVASAR EL SEGRE EN CAPÇALERA I DESCARTI PER SEMPRE EL PROJECTE

L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya creu que el Govern ha de demanar perdó per haver menystingut al territori titllant-lo d’insolidari i creant un enfrontament territorial totalment inacceptable.

Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha demanat al govern que reconegui l’error d’haver plantejat el transvasament del Segre en capçalera i que el descarti per sempre, ja que els estudis tècnics demostren que aquesta proposta és inviable i insostenible. Batalla ha destacat que “en aquest moment el Govern ha optat per l’opció de l’Ebre, deixant de banda el Segre, però en cap cas ha descartat rotundament el transvasament del Segre en capçalera en un futur”.

Batalla ha insistit en el fet que “ els urgellencs i cerdans, però també tota la conca del Segre, hem estat titllats d’insolidaris, per haver-nos oposat a un transvasament insostenible i haver volgut evitar una barbàrie ecològica, social i econòmica”.

L’alcalde de la Seu ha manifestat que “la gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s’han fet les coses. Mentides, nocturnitats i desafiaments són les paraules que descriuen l’actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament”. Batalla ha afegit que el Govern “hauria de reconèixer l’error i demanar perdó al territori”.


El diputat nacionalista ha volgut recordar que la setmana passada, la decisió del Govern era ferma per començar les obres en breu, independentment de la posició contrària i unitària del territori. El conseller Baltassar així ho va expressar dimecres passat en una compareixença al Parlament i fins i tot també es demostrava amb declaracions desafiants, per part de dirigents del PSC.


L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha volgut afegir que ja és hora que el Govern prengui seriosament el problema de la sequera que pateix tot el territori, i en alguns llocs del Pirineu de manera permanent, per la manca d’actuacions i de suport financer per modernitzar o construir infraestructures que ajudin a gestionar millor els recursos hídrics.


La Seu d’Urgell a 16 d’abril de 2008.

Cal descartar del tot el transvasament del Segre. Per sentit comú i per dignitat

// 12 abril, 2008 // Cap Comentari » // Catalunya, pirineu, política, segre

Ens llevem amb la notícia que “aparentment” la Generalitat i el Govern de l’Estat estan pactant la solució de la interconnexió de xarxes per a resoldre l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona si la sequera que pateix el nostre país continua. Situo el concepte entre cometes, perquè les notícies dels darrers dies són realment contradictòries. A mitjans de setmana el Conseller Baltassar confirmava de nou al Parlament que l’opció era transvasar el Segre. Dijous, el secretari d’organització dels socialistes catalans, José Zaragoza, feia unes declaracions impròpies d’un demòcrata on assegurava que les obres del transvasament del Segre en capçalera començarien la setmana vinent. (Permeteu-me fer aquest parèntesi per recordar-li a José Zaragoza que en un estat de dret les administracions són les primeres que han de complir la llei i que si la llei exigeix per dur a terme una obra que cal fer un projecte i obtenir uns permisos, la Generalitat no és cap excepció de la norma. En cas contari, ens situaríem en escenaris més propis de dictadures que de democràcies). Avui, sembla que l’opció es recondueix cap a una captació dels excedents d’aigua dels canals de suport dels regants de l’Ebre i fer pujar una canonada cap a Barcelona aprofitant les obres de l’AP7… Jo encara no tinc clar què pot passar demà.

En tot cas, sí que tinc clar que la Generalitat s’ha de pronunciar de forma pública per descartar totalment el transvasament del Segre en capçalera. I ho ha de fer per dos motius: per sentit comú i per dignitat.

Per sentit comú, perquè és evident que l’aigua s’ha d’anar a buscar allà on n’hi ha, no pas a la capçalera d’un riu poc cabalós com és el cas del Segre. Haver imaginat que la conca del riu podia resistir un transvasament de la meitat de la seva aigua és un autèntic despropòsit. Són moltes les veus al territori que s’han aixecat en els últims dies per fer sentir aquesta opinió, no només polítiques -vull destacar l’enorme consens polític que s’ha donat-, institucionals o ciutadanes, sinó també veus tècniques que han ajudat a situar tots els arguments sobre la taula. La gent del Segre també patim sequera i també necessitem l’aigua per a l’ús domèstic, agrari, industrial i de serveis, exactament com en altres conques del país.

Però la proposta de la Generalitat de captar aigua de la capçalera del Segre no és només un debat de fons, sinó també de forma. Deia abans que el Govern ha de descartar el transvasament per dignitat. La gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s’han fet i s’estan fent les coses. Mentides, nocturnitats, xantatges i desafiaments són les paraules que descriuen millor l’actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament. Aquí dalt, es té la sensació que s’han atrevit a tot això perquè “són pocs i segur que no es queixen”. Negar la paternitat d’unes estaques; titllar de mentiders a qui denunciava les intencions del Govern i veure després d’eleccions com les mentides es convertien en veritats com catedrals, voler fer creure que traslladar aigua d’una conca a una altra no és un transvasament, voler presentar-nos com a insolidaris quan la realitat és que no hi ha aigua per poder-ho fer, provar d’enfrontar-nos amb altres territoris del país, condicionar inversions necessàries avui a acceptar el transvasament, haver de suportar declaracions nefastes de fets consumats… Això fa mal a la dignitat d’un territori i això no s’oblida.

Noves tecnologies i oportunitats

// 10 abril, 2008 // 2 Comentaris » // ciutat, pirineu

Aquest matí hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb Kim Faura, director general de Telefònica a Catalunya. A la reunió hi eren presents, Jesús Fierro encapçalant la delegació del Consell Comarcal; Jordi Grau, al capdavant de l’Associació d’Empresaris com a president de l’entitat i Jordi Bosch, secretari de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. De l’Ajuntament de la Seu hi erem -a part del Jesús- el Lluís Biosca, regidor de noves tecnologies i jo mateix.

La reunió estava convocada arran de les múltiples interrupcions del servei telefònic que la Seu i la comarca estem patint en els darrers mesos. Institucions i empresaris hem fet arribar el nostre neguit, preocupació i disgust al Sr. Faura, no només per les constants avaries i per no tenir una garantia del servei, sinó que també per les complicacions que suposa intenar esbrinar què ha passat i quan es resoldrà l’avaria en el moment en què s’interromp el servei.

Faura, que ha mostrat en tot moment un bon tó, ha demanat disculpes per les successives interferències del servei. Ha explicat que les avaries no eren exclusives de les zones de muntanya com la nostra, sinó que aquest tipus d’imprevistos derivats de trencaments de cables de fibra òptica per obres en vies de comunicació, també s’havien donat també a Barcelona, deixant l’aeroport sense telèfon ni altres serveis. Per altra banda, ha explicat que Telefònica ha començat a treballar per assegurar que això no torni a passar. En primer lloc, i com a mesura provisional, ens ha explicat que abans de l’estiu, el radioenllaç de Puigcerdà estarà a punt per connectar el senyal amb la fibra de l’Alt Urgell en cas que hi hagi alguna altra interrupció del servei. Però sembla que aquesta no pot ser la mesura definitiva. Faura ha explicat que en sis mesos es realitzarà una connexió de 10 quilòmetres de fibra que queda enllaçar entre Oliana i Organyà. Quan això estigui fet, la comarca tindrà dos ramals de servei i d’aquesta manera serà molt més improvable que ens quedem sense servei. Estarem pendents d’aquestes inversions per confirmar que es compleixen.

Més enllà de les avaries, hem volgut fer arribar al Sr. Faura i també al Sr. Bosch una reflexió de territori. Encetada pel Jan Aramburu de l’associació d’empresaris i amb la qual m’hi he mostrat molt d’acord. Una comarca com la nostra, allunyada dels grans centres de decisió, tenim en les noves tecnologies una oportunitat per situar-nos en la mateixa posició de sortida que altres territoris. Les carreteres les podem arranjar, però sempre existirà una distància. Les noves tecnologies són com carreteres virtuals que, si tenim bon servei i garanties, ens donen una posició d’oportunitat important si ho sabem aprofitar.

Una bona extensió de les noves tecnologies a la comarca pot ajudar-nos a fixar població a la Seu, però sobretot als pobles. També pot ser molt important per a fomentar les polítiques de retorn dels joves urgellencs que marxen a formar-se. Una bona posició de sortida ens pot situar també com a territori receptor d’emprenedors. Les inversions seran fonamentals, però no suficients. L’actitud d’emprenedors, empreses i administracions del territori serà fonamental per a siturar-nos entre els millors.

« Entrades anteriors
Entrades posteriors »