Albert Batalla

8 de març: Dia internacional de què?

// 7 març, 2010 // 3 Comentaris » // Catalunya, ciutat, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Val a dir que per a mi dona i treballadora són conceptes redundants perquè, malgrat no haver estat plenament introduïda al mercat de treball fins fa poques dècades, la feina que han fet les dones al nostre país des de generacions ancestrals ha estat fonamental per construir una societat sòlida.

Els orígens d’aquesta commemoració no són del tot detallats però sembla que podrien tenir relació amb l’incendi d’una fàbrica de Nova York el 1908 i on van morir més de 100 dones que estaven fent una vaga per reivindicar millores laborals. Hi ha qui ho situa al 8 de març de 1917 a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes.

Sigui com sigui, és evident que aquesta jornada tenia i té un component reivindicatiu per lluitar contra la discriminació de gènere que s’ha produït al llarg de la història. Per sort, moltes de les desigualtats que es denunciaven, han quedat vençudes en els nostres dies i en el nostre racó de món (malauradament no a tot el planeta). Parlar avui del sufragi universal o de la normalització en la incorporació de la dona al mercat de treball són discursos més que superats.

Ara bé, a casa nostra encara queda terreny per córrer en la promoció de la igualtat: l’equiparació salarial entre homes i dones per a un mateix nivell de feina, la incorporació de les dones en càrrecs de decisió empresarial o política, la distribució equitativa de les tasques de la llar… aquestes, com sempre, no ha de ser feines exclusives de les dones, sinó que ens interpel·len i afecten a tots. Per tant, el 8 de març com a concepte ja no hauria de ser tant el dia de la dona treballadora, sinó el dia de la igualtat on reflexionéssim i actuéssim sobre el camí que homes i dones hem de fer junts per avançar en aquests reptes que comentava i no tant en com ens imposem quotes per potenciar les dones, no perquè siguin bones professionals, directives o polítiques, sinó només pel fet de ser dones. Aquest seria el pitjor favor que podríem fer al gènere femení si realment volem caminar plegats cap a un objectiu d’igualtat real.

La lliçó d’Horta de Sant Joan

// 29 gener, 2010 // 3 Comentaris » // Catalunya, General, país, política, societat

Recordo el silenci eixordador que tant em va colpir durant l’enterrament a la Pobla de Segur d’un dels bombers morts a l’incendi d’Horta de Sant Joan. No coneixia personalment al Jordi, ni a cap dels seus companys del GRAF de Lleida que van perdre la vida lluitant contra el foc al sud del nostre país durant l’estiu passat. Vaig anar al funeral, com tots els que erem allà, per mostrar el recolzament silenciós a les famílies dels difunts i també l’agraïment a les víctimes i a tot el cos de bombers de la Generalitat. La vida humana és un tema tan seriós que mereix que qualsevol aproximació als fets d’Horta de Sant Joan es faci amb el màxim de rigor i de respecte. Però és precisament pel fatídic desenllaç que convé analitzar els fets fins al darrer detall i treure’n conclusions.

Aquesta setmana s’ha presentat al Parlament de Catalunya la petició, per part de CiU i d’altres partits de la cambra, d’una comissió d’investigació sobre l’incendi de la Terra Alta. El Govern ha anunciat la seva disposició, com no podria ser d’una altra manera, a col·laborar amb la comissió parlamentària. Cal esbrinar què va passar exactament als Ports aquella tarda del 21 de juliol. Cal esclarir per què va ocòrrer la tragèdia. Cal conéixer si existeixen responsabilitats i/o decisions errònies. Però sobretot, i aquest és per a mi el principal sentit de la comissió parlamentària, hem de ser capaços d’establir com evitem que tragèdies com aquesta es repeteixin.

Definició de responsabilitats polítiques i tècniques; revisió de protocols de treball; establiment de noves dotacions d’equips de protecció per al personal que treballa en incendis forestals que estigui a l’alçada del risc que s’assumeix en aquesta professió; reforç i consolidació del Graf com a unitat especialitzada amb mitjà aeri propi i nous elements de comunicació… Tot plegat per respondre amb garanties la pregunta: estem preparats per aquest estiu vinent?

L’escudella de la tradició i el futur

// 17 gener, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, país, pirineus, societat

Sant Antoni és per a la Seu d’Urgell una de les primeres cites importants de l’any. Plogui o nevi, cada 17 de gener pagesos, carnissers i cansaladers celebren la seva festivitat fent gala de la generositat que suposa oferir 3.000 raccions de la millor escudella del món per a les famílies de la ciutat.

En un moment en què el món rural no s’escapa de la saccejada global, és indispensable saber quins són els nostres fonaments com a municipi, com a comarca, com a territori i com a país. La gent del sector primari ha estat sempre un puntal bàsic i ho ha de continuar sent. Projectar-se cap al futur amb voluntat de modernitat, de perspectiva empresarial, de trobar els viaranys de l’èxit comercial a través de la innovació i la qualitat, no pot estar en cap cas renyit amb la tradició, els orígens o els costums ancestrals com la festa de Sant Antoni.

Seran tots aquests ingredients els que faran l’escudella de l’èxit. Una escudella que segur que sortirà tan bona com la que cada any la cofraria cuina al Passeig Joan Brudieu.

L’aposta Olímpica: els Pirineus al món

// 13 gener, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, Europa, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, economia, esport, infraestructures, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, política, societat

La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.

A Hereu i a Trias també els he demanat que la Seu sigui la ciutat de referència als Pirineus per aquesta candidatura per als Jocs d’Hivern 2022. Sumant esforços amb tots els altres muncipis, especialment les capçaleres comarcals. Ho he fet per tres motius: tenim experiència olímpica, som la capital del nòrdic català i en tenim referents olímpics, i finalment som la ciutat més gran dels Pirineus Catalans. A banda d’aquest fet la il·lusió, el rigor i l’esforç que estic convençut que hi abocarem urgellencs i pirinencs serà la millor garantia d’èxit de la candidatura.

Això d’avui és el primeríssim primer pas d’un llarg camí. Un pas ferm i conjunt per situar els Pirineus al mapa del món.  Som-hi!

Per fi hem entés que el cotxe no és cap joguina

// 5 gener, 2010 // 2 Comentaris » // Catalunya, General, infraestructures, país, política, societat

L’any 2009 ha acabat amb 269 morts per accidents de trànsit a les carreteres del nostre país. Si bé és una xifra important i dramàtica, val a dir que és la més baixa de la dècada. Deu anys que han servit per reduir un 56% el nombre de persones que han perdut la vida a les vies catalanes. Vist des d’aquesta perspectiva comparativa, penso que és una notícia que ens porta a ser optimistes i a reconéixer la feina ben feta. Potser de les úniques que realment han encertat els diferents consellers d’interior de la Generalitat en els últims anys.

Crec que aquesta important reducció es deu principalment a dos factors: el primer són els canvis legislatius i executius en les mesures de control i regulació del trànsit que s’han posat en marxa des de l’any 2000 i fins avui. La introducció del carnet per punts n’és per a mi la més destacada, però també l’increment de radars, de controls d’alcoholèmia per part de la policia, les campanyes informatives per a tothom i les formatives als centres escolars, la implicació de les administracions locals… Mesures, en alguns casos mal vistes i criticades, però que s’han revelat com a positives per a fer front a la reducció d’accidents mortals.

El segon dels factors que crec fonamental per explicar aquesta positiva tendència a la baixa és el canvi de mentalitat que en general hem tingut els conductors en els darrers temps. Penso que el canvi s’ha produit, en part, forçat per l’enduriment de les mesures de trànsit, però també per una maduresa social que ens ha portat a entendre que els cotxes no són cap joguina. Per sort, cada vedada més gent ha entés que anar 180 per l’autopista no és una proesa digna d’admiració; per sort, la majoria ens hem adonat que la combinació alcohol i cotxe és mortal; per sort, les noves generacions han anat incorporant pràctiques que ja fa temps que es  realitzen a diversos països europeus com el conductor alternatiu o els taxis per a les nits de festa; per sort, tots hem entès que l’ús del cinturó o del casc per a les motos no són un caprici… molts canvis d’actitud i de mentalitat que ténen una bona conseqüència pràctica: salvar vides humanes.

Encara hi ha feina per fer. Evidentment, l’eliminació de punts negres a les carreteres catalanes és fonamental per lluitar contra aquesta xacra dels accidents de transit. També ho ha de ser la inistència de les autoritats en recordar-nos que conduir i escriure un sms pel mòbil o bé portar un volant i triar el cd de música que vols escoltar pot tenir conseqüències nefastes per la vida, tant la nostra com la dels altres.