Albert Batalla

Democràcia 2.0. El meu compromís

// 26 maig, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, CiU, comunicació, lleida, país, política, premsa, societat

Tot i que, avui, el sistema polític és democràtic, hi ha moltes veus que criden a la regeneració de la política, i no els falta fonament. Cal regeneració ètica i política alhora. Aquesta regeneració de la democràcia ha de suposar més transparència, més participació activa i més col·laboració, sobretot per millorar les relacions entre polítics i ciutadans. I les noves tecnologies, ben utilitzades, poden ajudar a fer-ho possible. És per això que es parla de ciutadans 2.0, democràcia 2.0 o política 2.0.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i, sobretot, aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir, per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps fa que utilitzo aquestes tipus d’eines que el 2.0, tal com explica molt bé Antoni Gutierrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local…. Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no a la jerarquia.

Anem a pams.

Transparència

Més transparència vol dir posar a l’abast dels ciutadans la informació imprescindible, suficient i ben elaborada (que no manipulada) perquè els ciutadans, de manera directa, accedeixin amb facilitat a determinar les polítiques públiques i puguin avaluar-ne, eventualment, els seus resultats. I no només es tracta de posar a l’abast informació, sense més, sinó també de permetre que els ciutadans puguin informar-se de manera precisa sobre els seus governants i els legisladors, si ho requereixen.

Les pràctiques transparents, però, no suposen la supressió de les actuacions de control de l’oposició ni dels mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. Al contrari, la transparència implica que aquests agents puguin fer millor la feina de control de qui ostenta el poder. Quan els poders legislatiu, executiu i judicial tenen connexions prou evidents, la transparència guanya valor.

Participació i col·laboració

La transparència ajuda a la participació col·laborativa dels ciutadans en la vida política. Els dies en què els polítics escollits elaboraven les millors polítiques possibles tancats en els parlaments han quedat lluny. La complexitat de les societats modernes fa impossible que uns quants, i els seus millors assessors, sàpiguen amb detall què fer i com, què legislar i sobre quines bases. Els ciutadans saben els beneficis de col·laborar-hi utilitzant les noves plataformes de comunicació social, compartint inquietuds, preocupacions i acció política.

És del tot necessari aplegar el màxim capital social possible, i més en els temps que vénen. Les solucions vindran de l’aportació de tots els ciutadans, i no només per l’actuació d’uns quants per benintencionats i valents que siguin.

I si el govern actua amb transparència, el capital social (ciutadania disposada a participar i col·laborar de la política) és més fàcil d’aplegar. Si no hi ha transparència, el ciutadà no se sentirà convidat a participar-hi. És l’expressió “ja s’ho faran”, que massa sovint s’escolta. I si alguns la fan, la política, uns altres no la fan, perquè la política la fas o te la fan.

Com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament vull reivindicar la transparència i la participació col·laborativa que ajuden a millorar la democràcia. I m’hi comprometo. Em comprometo ja des d’ara a recollir tot el que se’m fa arribar, que no és poc, i el que se’m pugui fer arribar d’ara en endavant.

Em comprometo a posar a l’abast dels ciutadans la informació (que no sigui reservada) de la qual jo disposi com a parlamentari i a tenir les portes obertes per acceptar, i agrair, tot allò que se’m vulgui fer arribar i a contestar tots els requeriments que se’m facin. Ningú podrà dir que no se l’ha atès o que no s’han contestat degudament els seus requeriments.

La regeneració democràtica exigeix fer-ho, encara que sigui costós i, potser, arriscat. Però val la pena, principalment perquè es guanyarà en qualitat democràtica, en eficàcia i en efectivitat.

I des d’ara mateix em teniu a la vostra disposició. Em trobareu als webs de Lleida i del Pirineu, al bloc, a les xarxes socials (facebook i twitter), i en totes les plataformes i eines de l’entorn 2.0.

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Viure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.

El 25A també és pedagogia

// 19 abril, 2010 // 4 Comentaris » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, ciutat, comarca, cultura, economia, la Seu d'Urgell, llengua, país, personal, pirineus, política, societat

Aquest 25 d’abril es realitzarà una nova onada de consultes per la independència al nostre país, també a la Seu d’Urgell i altres municipis de la comarca (el 24 a Castellciutat).

Dissabte participàvem en una taula rodona tres alcaldes que la Seu d’Urgell ha tingut en democràcia i tots coincidiem en destacar l’alt valor pedagògic de la consulta.

En primer lloc, perquè no hi ha res més democràtic que el fet que els ciutadans poguem expressar-nos lliurement a favor o en contra sobre qüestions de país i, per tant, practicar i reivindicar el dret a decidir. Segonament, perquè la qüestió plantejada ens aboca a tots plegats a pensar quin país volem, quin país podem i quin país tenim.

En un moment de crisi econòmica algú podria pensar que la pregunta d’aquest diumenge s’allunya de la crua realitat del dia a dia, però sóc dels que pensa que les dues coses ténen molta relació. La construcció nacional  i la construcció social són dues cares d’una mateixa moneda i més autogovern vol dir també més diners, més serveis, més inversions, més oportunitats, més qualitat de vida…

Vaig votar sí a l’Estatut perquè entenc que la consecució d’una Catalunya sobirana passa necessàriament per un procés esglaonat de majors cotes de llibertat, però sobretot perquè entenc que sóm els catalans i les catalanes els que marquem el ritme d’aquest camí. És una qüestió de fortalesa interior i constato que tenim molta feina a fer en aquest sentit. Vivim en un país molt heterogeni on les sensibilitats al voltant del tema nacional són molt diferents i, per tant el procés, més complicat. La llibertat de Catalunya vindrà al ritme que siguem capaços de dibuixar la majoria dels catalans i catalanes i no tant quan algú pugi en un balcó a proclamar la independència en una plaça mig buida. El nostre repte ha de ser omplir la plaça cada dia una mica més i aquesta és per a mi la principal virtut de les consultes: generen consciència nacional. Per això el dia 25 votaré i ho faré positivament.

Un aparador pels qui fan els deures

// 14 abril, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, economia, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Coincidint amb el debat parlamentari monogràfic sobre agricultura, volia fer-te a coneixer la inciativa de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per donar valor al sector primari de casa nostra a través de la Fira de Primavera que fa sis anys que celebrem a la ciutat als voltants de Sant Jordi.

La Seu d’Urgell es converteix durant aquest dies de Fira de Primavera en la mostra visible de la feina ben feta per part dels nostres ramaders durant els 365 dies de l’any. Una ciutat que té empeltada en els seus orígens el caràcter rural havia de cercar un espai per exhibir-lo amb tota la seva plenitud. La Fira de Primavera vol ser precisament això i per aquest motiu les associacions ramaderes de la comarca i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vam impulsar-la  l’any 2004.

En un moment ple d’incògnites econòmiques i de profunda transformació social, el sector primari no queda al marge d’aquesta saccejada. Per això crec que com a administració local podem i hem d’ajudar en la promoció de la nostra producció agrària, especialment aquella que aposta per la qualitat com a element diferènciador de productes i territoris. Poca gent coneix que la ciutat de la Seu d’Urgell és l’únic municipi europeu que té tres marques de qualitat alimentària: DOP Formatge de l’Alt Urgell i Cerdanya; DOP Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya i IGP Vedella dels Pirineus. Aquest fet no és pas una casualitat, sinó el resultat de la feina ingent de moltes generacions d’urgellencs i pirinencs que han maldat per mantenir les seves activitats amb molt d’esforç i una bona capacitat d’innovació.

Als ramaders, moltes gràcies per la vostra empenta que també queda pal·lesa en aquesta fira. Als visitants, us desitjo una bona estada a la nostra ciutat i que aquest aparador ens faci a tots plegats una mica més conscients i conseqüents amb la feinada que hi ha al darrera de la nostra alimentació i del manteniment del nostre territori.

Homenatge al patiment

// 1 abril, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, política, societat

La setmana passada es va celebrar a la Seu d’Urgell, un dels diversos actes d’homentage als represaliats pel franquisme que la Generalitat ha impulsat arreu del territori. En el cas de la Seu d’Urgell, on s’hi agrupaven les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, va ser un acte emotiu i val a dir que força participat.

En la meva intervenció vaig voler fer algunes reflexions que m’agradarà compartir amb tu en aquest apunt. Principalment, entenc aquest acte com una reparació històrica per a persones que van ser perseguides per les seves idees i per altra banda, representa també un record permanent del sentit de conceptes molt necessaris avui com democràcia, llibertat d’expressió, o bé defensa dels drets de les persones i dels pobles.

Una guerra sempre representa una profunda ferida en qualsevol societat i la guerra civil no en va ser pas una excepció, més aviat tot el contrari. Una ferida que avui encara resta oberta en moltes poblacions petites i mitjanes de Catalunya. És positiu, per tant, fer un reconeixement públic a totes les persones que d’una manera o altra van patir els estralls de la guerra. I aquí hi va haver gent de tota mena i condició. Però és imperatiu reconeixer especialment a aquelles persones que, a conseqüència directa del franquisme van veure perpetuat el seu patiment, la seva agoixa, la seva persecució.

Com a fill de d’una generació nascuda en democràcia, entenc que actes d’aquest tipus són necessaris per equilibrar el debat, per justícia i per donar a les generacions que vénen els elements de coneixement que van ser negats durant molt de temps. Un coneixement que ens eviti en un futur cometre els mateixos errors del passat. Un coneixement que ens ajudi a passar de la passió a la reflexió i, en darrera instància al perdó i a la superació, per poder encarar el futur sense càrregues ni peatges.

Recordeu la cita d’Unamuno a Salamanca? “Vencereu, però no convencereu”. En aquella sala hi havia molta gent vençuda, però en cap cas convençuda, per això van ser represaliats. El convenciment és, se’ns dubte, el compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat.