Arxiu: tecnologia

Pensament 2.0

// 15 novembre, 2009 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocaires del pirineu, catosfera, comunicació, cultura, economia, empresa, personal, política, tecnologia

web 2.0La gent de Localret m’han demanat que intentés escriure en només 1.400 caràcters (espais inclosos) la resposta a aquesta pregunta: Què aporta la web 2.0 a la comunicació política? Bé, això és el que els he enviat.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i sobretot aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el facebook, el twitter, el twixtr o el flickr que el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col•laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local… Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicionalment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciutadà que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.

Del segle XIX al segle XXI, creuant un passadís

// 17 juliol, 2009 // Cap Comentari » // Alt Urgell, ciutat, comarca, la Seu d'Urgell, política, societat, tecnologia

Del segle XIX al segle XXI només creuant un passadís. Aquest era el sentiment més extès aquest matí en la inauguració de la nova àrea de radiologia de l’Hospital de la Seu. Amb la companyia de la Consellera de Salut, Marina Geli, hem comprovat com des d’avui el servei de radiologia de la Seu és, de llarg, el millor de tot el Pirineu. El mamògraf, la sala de telecomandament, l’ecògraf i altres nous equips radiològics donaran un bon i gran servei als urgellencs, però sense cap mena de dubte l’estrella és el TAC, fins ara inèdit a la Seu. Saber que tenim a casa un equip d’aquestes característiques ens dóna la tranquil·litat de saber que no caldran els desplaçaments a Andorra, Lleida o Barcelona per realitzar determinades proves.

I les obres continuen. Ara és el torn de les noves urgències la nova àrea d’admissions. Tot plegat amb la complicitat dels professionals i usuaris de la casa que suporten estoïcament unes obres tan feixugues, com necessàries.

A partir d’ara www.albertbatalla.cat

// 20 abril, 2009 // 1 Comentari » // personal, tecnologia

Aquesta és només una informació de servei per als que seguiu normalment el bloc. Sapigueu que des d’avui també podeu trobar-lo a través de l’adreça www.albertbatalla.cat. Ja fa molt temps que tenia la intenció de fer el canvi d’adreça, però deus saber que el domini dels secrets i viaranys de la informàtica no és pas una especialitat de la casa.
Durant les properes setmanes aniré incorporant algunes novetats de disseny al bloc per tal de fer-lo més clar i atractiu. En tot cas, s’accepten suggerències.

e-ciutats. Ciutats connectades… amb els ciutadans

// 10 maig, 2008 // 1 Comentari » // política, societat, tecnologia

Aquests dies se celebra a Candelaria (Les Canàries) l’ICities, una trobada d’important referència sobre l’e-govern. L’e-govern, o el govern electrònic, és un concepte que es podria resumir en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’administració pública. Com explica una de les veus més autoritzades en aquesta qüestió a l’estat, Carlos Guardian, és habitual utilitzar el prefix “e” per descriure nous conceptes com l’e-participació, l’e-democràcia o l’e-vot. En tot cas, el que s’evidencia cada dia amb més força, és una major presència de les TIC en tots els àmbits i també en l’administració pública com a eines per a millorar la comunicació, els tràmits, la participació o la presa de decicions polítiques per part dels ciutadans. En definitiva, les TIC esdevenen noves eines per ajudar a fer més eficaces i eficients les administracions públiques.

Però, com també explica Guardia, per a què l’e-govern sigui correcte no és suficient amb una automatizació de processos. L’e-govern implica anar més enllà i definir un nou model d’apropar-se als ciutadans, de relacionar-se amb altres administracions, implica treballar internament amb els criteris de la transversalitat, implica més proactivitat per par de l’administració pública i també implica a la ciutadania en la millora i presa de decisions públiques.

Tot plegat representa un repte de primer ordre. Crec que ciutats com la nostra tenen recorregut en aquest camp. La implantació fa uns anys del correu ciutadà, la recent renovació del web de l’Ajuntament (en el qual ja s’hi poden fer tràmits des de l’ordinador de casa), la posada en funcionament del web de RàdioSeu, les eines de comunicació digitals de Punt Jove Actiu (web, borsa de mobilitat i butlletí electrònic mensual), el Geoportal turístic, el Ciutat Virtual o la borsa de treball BICAT del Consell Comarcal són exemples de bona feina feta, però encara tenim més i millor camí a fer amb eines com el youtube, els blocs o el twitter. Com explicava fa uns dies en un altre apunt, si tenim bones connexions telemàtiques, podem competir amb igualtat de condicions amb altres indrets del país. Tot dependrà de la nostra pròpia capacitat i d’estar atents cap a on gira el món.

Catosfera. Lliçó apresa.

// 27 gener, 2008 // Cap Comentari » // Catalunya, catosfera, tecnologia

Catosfera. Aquest terme és el nom que rep la blogosfera catalana: el conjunt de blocs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blocs. És un terme inventat per Toni Ibàñez, bloguer català. Aquest terme també ha servit per batejar la primera trobada de blocaires catalans que s’està realitzant aquest cap de setmana a Granollers i a la qual vaig assistir ahir al matí, juntament amb la Sara Camps.

A banda de posar cara a alguns blocaires que només coneixia virtualment, com el Marc Vidal, ànima i motor de les jornades; saludar companys com el Roc Fernàndez, el Diego Solà, el Martí Cabré, la Núria Masdeu, el Ruben Novoa, el Xavi Tomàs, l’Afred Artiga, l’Enric Canela, el David de las Heras, el Narcís Sastre, el Carles Oriach i també el Moisès Rial, el Marc Arza o el Saül Gordillo; he assistit a dues taules rodones i un taller. Reflexions potents i personatges interessants, una bona combinació que em fa arribar a la conclusió que el salt del nostre país cap al que s’anomena 2.0, no només és necessari, sinó que és possible.

En destaco la taula rodona de polítics blocaires o blocaires polítics on representants de diversos partits, com el Carles Puigdemont (CiU), la Lourdes Muñoz (PSC- PSOE), el Joan Ridao (ERC) i el Raül Romeva (ICV) van demostrar, amb més o menys intensitat i encert, que les noves tecnologies, i especialment els blocs esdevenen avui una eina potentíssima de comunicació directa i interelació amb els ciutadans. Nous canals d’apoximació, debat i creixement entre la gent que té la responsablitat de representar, a qualsevol nivell, i els propis respresentants. El repte, explicaven, és passar d’utilitzar els blocs i altres instruments tecnològics com a simples canals de comunicació i convertir-los en autèntiques eines de participació i aprofundiment democràtic.

Aquestes reflexions em van fer pensar que el fet de no contemplar l’opció dels comentaris al meu blog, dificultava aquest pas edavant que el Carles o el Raül ens convidaven a fer. Per això, des d’avui he afegit aquesta opció a la meva bitàcola particular. D’entrada dues coses: la primera és que, per norma general, no respondré tots i cadascún dels missatges que arribin per una qüestió lògica de disponibilitat. Això no vol dir que alguns missatges em serveixin després per fer nous apunts als bloc o obrir noves reflexions. La segona consideració també és important. Demano a qualsevol persona que tingui l’amabilitat d’escriure al bloc que expressi la seva opinió lliurement, encara que aquesta sigui radicalment oposada a la meva, però que ho faci amb respecte i sense insults ni desqualificacions cap a ningú. En cas que algú se li escalfi massa la llengua i opti per l’insult, em reservo el dret d’esborrar el missatge en tant que propietari del bloc. No vull que al meu bloc s’insulti a ningú.

Bé, després de la renovació d’imatge del bloc que vaig fer unes setmanes enrera i d’algunes innovacions tècniques com la introducció del canal de vídeo, ja veus que continuo explorant noves eines per fer aquesta pàgina més útil per tots. Evidentment, qualsevol suggeriment per a millorar serà ben rebut.

De regal, t’adjunto un vídeo del Carles Puigdemont, un autèntic polític 2.0 fet tot just després de participar a la taula rodona de la Catosfera sobre els blocs i la política.