Albert Batalla

Discurs d’inauguració de la 21a Trobada Empresarial al Pirineu

// 5 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, empresarial, infraestructures, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat, trobada

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe - Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors

Com a alcalde de la Seu d’Urgell és un honor donar-los la benvinguda a la nostra ciutat, escenari, per tercer any, de la Trobada Empresarial al Pirineu. Ja vaig fer-ho ahir, durant l’obertura, però vull agrair als organitzadors (en especial a la junta directiva i al seu president, el Sr. Ramon Roca) l’elecció de la Seu i de l’Alt Urgell com a escenari de la trobada. Per a nosaltres és un honor i una satisfacció acollir-vos i per això hi hem posat, hi posem i hi posarem el millor que tenim a casa nostra. Ens agrada treballar incansablement perquè tothom que visqui o vingui a la Seu, s’hi senti a gust.

Remuntem el vol? Aquesta és la interpel·lació que ens fa enguany la Trobada. Una interpel·lació en forma de pregunta, perquè és evident que la situació econòmica i social que vivim ens planteja molts interrogants de futur. És lògic i fins i tot necessari que en un espai de debat empresarial, polític, econòmic i social com és la Trobada ens situem en la humilitat de les preguntes per evidenciar que no tenim totes les respostes, però també per deixar clar que volem trobar-les per construir un futur millor.

Aquest any les jornades se celebren en un moment en que la crisi ens mira de fit a fit. Les dades que durant la tarda d’ahir es posaven sobre la taula ens descriuen una realitat complicada:

· L’estat espanyol, juntament amb Grècia i Irlanda són els tres països amb més dèficit de la zona euro amb més d’un 10% del PIB

· Tenim una taxa d’atur elevadíssima que en algunes franges d’edat, com la gent jove, més que dobla la mitjana europea ja que arribem al 40%

· L’augment de dos punts d’IVA, conjuntament amb el progressiu augment del preu dels carburants, pot perjudicar clarament el consum i provocar una recaiguda en la crisi

· La taxa de morositat en els pagaments és la més alta dels últims 20 anys i la de morositat bancària la més alta en 14 anys.

· L’augment de l’economia submergida va arribar al 23% del PIB durant el 2009

I podríem continuar amb una llarga llista… tot i que seria injust no citar algunes dades positives com pot ser la repuntada de l’ocupació durant el més de maig (que esperem que marqui una tendència i no sigui una flor d’estiu), el bon nivell de l’exportació o bé l’augment significatiu del nombre de matriculacions de vehicles al nostre país, entre d’altres. És evident però, que el platet de la balança que més pesa avui encara és el dels mals indicadors.

Els interrogants per tant, no són menors, però estic convençut que les respostes hi són i que les trobarem sobretot en els terrenys del sentit comú, de l’esforç, del no donar res per perdut ni tampoc per guanyat… Trobarem les respostes en els terrenys de la suma, de la innovació, de la potenciació dels nostres propis valors….

El nostre és un país que pot remuntar el vol. Les nostres comarques hi tenen molt a dir en aquesta remuntada. No només per l’obertura dels aeroports d’Alguaire i d’aquí una estona de l’aeroport Pirineus – La Seu d’Urgell; sinó perquè les respostes a la pregunta plantejada per la trobada, les tenim a tocar. Què tenim? Territori, riquesa rural i natural, patrimoni cultural, qualitat de vida… però també capacitat de resistència, esperit emprenedor (el que el meu padrí que era pastor en deia llevar-se d’hora i anar a dormir tard), tenim talent.

Si fem les coses bé, per primera vegada a la història tenim l’oportunitat que aquest talent pugui competir amb la resta de territoris del Sud d’Europa sense necessitat de marxar de casa nostra, sense necessitat de fer un exili forçat i, per tant, amb la possibilitat de poder treballar, innovar i emprendre més que mai des d’unes comarques del país on s’hi viu bé; m’atreviria a dir que molt bé. Aquest i d’altres objectius ens exigeixen una estratègia conjunta de tots nosaltres per reorientar inversions i acostar-nos més a la idea d’equilibri territorial que molts prediquem, però que avui no es practica prou. Depèn de nosaltres.

Els ajuntaments, el món local en general estem a la primera línia de carrer. La tasca de construir pobles, ciutats i comarques els asseguro que en aquests moments és tan dura com apassionant. Atendre el dia i a dia i combinar-lo amb els grans projectes de futur. Atendre una parella que s’han quedat tots dos a l’atur i que no els surten els comptes per pagar la calefacció durant els mesos de cru hivern, atendre una persona gran que durant molts anys ha aportat a la ciutat i que ara ho passa malament i no s’atreveix a venir als serveis socials per allò del què diran. Atendre al jove de 16 anys que no ha superat l’ESO i que té el risc de convertir-se en algú sense ofici ni benefici… Tenim clar que cal estar al costat dels més febles i amb els nostres minsos recursos ho fem tan com podem, però també tenim clar que per cosir un projecte fort de cohesió social i de futur en el nostre municipi, territori o país, cal estar també i d’una forma principal al costat de la gent que crea riquesa, que crea llocs de treball, que aixeca la persiana cada matí per fer funcionar la nostra societat. Potser no hi hem estat prou i evidentment, cal corregir-ho. L’administració ha de ser per la gent que vol pujar persianes un aliat i no pas un problema. Tenim una assignatura pendent en això, perquè ens hi juguem en bona part el futur i el model de país.

President, aquesta és la nostra obligació. La de tots vostès és, si m’ho permeten, no defallir i ser conscients i responsables del paper que juguen com a col·lectiu, més enllà dels balanços de cadascuna de les seves empreses.

Si ho fem junts, i aquesta Trobada és un bon exemple, segur que farem desaparèixer els interrogants que ens interpel·len i afirmarem rotundament que Aixequem el Vol.

De nou, benvinguts a la Seu d’Urgell i molt bon dia.

Discurs d’inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu

// 5 juny, 2009 // Cap Comentari » // economia, empresarial, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat, trobada

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors

Molt bon dia a tothom. Sigueu benvinguts a la Seu d’Urgell. Per a nosaltres és un honor i una gran satisfacció poder acollir per segon any aquesta Trobada. Un fòrum empresarial de referència al nostre país i que, com deiem ahir, té més sentit que mai pel delicat moment eonòmic que estem vivint. Per tant, i en nom de la ciutat de la Seu, volia agraïr la confiança renovada de l’organització de la Trobada (i del seu president el Sr. Fuertes) i felicitar-los per l’encert en la confecció del programa, que de ben segur serà un estimul per a un millor futur.

Wody Allen va dir en certa ocasió que a ell només li interessava el futur perquè és el lloc on passaria la resta de la seva vida. Si bé, la darrera part de l’afirmació està carregada de raó, encara que només sigui per una qüestió biològica, crec sincerament que l’interès per un futur millor ha de partir necessàriament de l’anàlisi d’allò que hem fet i del que estem fent per tal de potenciar les fortaleses i corregir els errors.

Ens trobem enmig d’una crisi econòmica que afecta empreses, institucions i famílies.
· La forta i històrica caiguda del PIB – el 2,9 interanual al primer trimestre d’aquest any -
· El descens del consum, de l’activitat industrial i de les exportacions – les previsions de descens de l’activitat de l’economia de l’estat espanyol se situen ja en els 3% per aquest 2009 -
· L’augment de l’atur – importantíssim a Catalunya i a Espanya i matisat per les darreres dades, que esperem que siguin el tímid principi d’un canvi de tendència.
· La manca de liquiditat d’algunes empreses. – amb dades preocupants com el baix nivell d’adjudicació de les línies ICO, que a 31 de març no arribava al 10% de la dotació inicial prevista per al conjunt de 2009-
· El descens dels principals indicadors d’activitat, demanda o comerç exterior són altres punts de referència que no van prou bé.

De fet, l’informe de la Caixa corresponent al mes de maig afirmava que el primer semestre del 2009 constitueix el punt més baix de la recessió més profunda des de la segona guerra mundial. Tot plegat són notícies que ens dibuixen un panorama complicat i alhora, i aquesta és per a mi la qüestió fonamental, UN REPTE MAJÚSCUL.
Els ajuntaments, com a administració més pròxima a la gent i a la realitat del carrer, estem rebent l’embat de la crisi en directe i en primera persona. Amb la capacitat que ens donen els nostres minvats recursos, ens llevem cada dia amb una prioritat: buscar fòrmules per a generar noves oportunitats i riquesa, i alhora ajudar a les famílies que ho passen més malament per aquesta situació. Els puc ben assegurar que no és una feina fácil, malgrat que és en aquests moments difícils quan algú que té vocació de servei públic pot sentir-se més útil i realitzat.

Permetint-me doncs que reivindiqui els ajuntaments i les administracions locals com una bona eina de proximitat per plantar cara a la crisi i permetint-me també que, una vegada més, evidenciï que la manca d’un finançament just per a les adminitracions locals ens situa en una posició molt complicada per ser un eina més eficient i útil per a ciutadans i empreses. (per exemple pel que fa a la puntualitat en els pagaments als proveedors de l’administració locals). L’Estat ha d’afrontar urgentment el repte de dotar als Ajuntaments d’un nou model de finançament local que estigui a l’alçada de les necessitats que ens demanden els ciutadans.

“Superem les dificultats, reinventem el futur”: aquest és el motiu triat pels organitzadors de la trobada. A banda de ser una interpel·lació a l’optimisme que comparteixo plenament, el que més m’agrada és la persona verbal triada: primera persona del plural. Superem, reinventem… Tots, administracions i empresa, col·lectius i ciutadans individuals, Tots tenim el repte de reinvientar un futur millor i tots tenim la responsabilitat de treballar-hi i contribuir-hi.

Aquesta ha estat una de les grans fortaleses històriques del nostre país. Catalunya ha passat moments molt més delicats en la nostra història col·lectiva, moments de gran empobriment, moments d’abolició de les nostres institucions i llibertats, moments de conflictes… Però els nostres brots verds en les etapes més hermes de la nostra història sempre han estat els valors. Els valors de la superació, la constància, el rigor, l’esforç i la capacitat d’arriscar. Valors, tots ells, propis de la nostra manera d’entendre i de ser al món.
Estic convençut que la massiva participació en la jornada d’ahir i la trobada d’avui (molt per sobre de les previsions incials) respón precisament a aquesta voluntat: treballar plegats per superar dificultats i reinventar el futur, ja que (Senyores i Senyors) és el lloc on passarem la resta de la nostra vida.
Bona feina i, de nou, benvinguts al Pirineu, benvinguts a la Seu d’Urgell