Albert Batalla

Homenatge al patiment

// 1 abril, 2010 // Cap comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, política, societat

La setmana passada es va celebrar a la Seu d’Urgell, un dels diversos actes d’homentage als represaliats pel franquisme que la Generalitat ha impulsat arreu del territori. En el cas de la Seu d’Urgell, on s’hi agrupaven les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, va ser un acte emotiu i val a dir que força participat.

En la meva intervenció vaig voler fer algunes reflexions que m’agradarà compartir amb tu en aquest apunt. Principalment, entenc aquest acte com una reparació històrica per a persones que van ser perseguides per les seves idees i per altra banda, representa també un record permanent del sentit de conceptes molt necessaris avui com democràcia, llibertat d’expressió, o bé defensa dels drets de les persones i dels pobles.

Una guerra sempre representa una profunda ferida en qualsevol societat i la guerra civil no en va ser pas una excepció, més aviat tot el contrari. Una ferida que avui encara resta oberta en moltes poblacions petites i mitjanes de Catalunya. És positiu, per tant, fer un reconeixement públic a totes les persones que d’una manera o altra van patir els estralls de la guerra. I aquí hi va haver gent de tota mena i condició. Però és imperatiu reconeixer especialment a aquelles persones que, a conseqüència directa del franquisme van veure perpetuat el seu patiment, la seva agoixa, la seva persecució.

Com a fill de d’una generació nascuda en democràcia, entenc que actes d’aquest tipus són necessaris per equilibrar el debat, per justícia i per donar a les generacions que vénen els elements de coneixement que van ser negats durant molt de temps. Un coneixement que ens eviti en un futur cometre els mateixos errors del passat. Un coneixement que ens ajudi a passar de la passió a la reflexió i, en darrera instància al perdó i a la superació, per poder encarar el futur sense càrregues ni peatges.

Recordeu la cita d’Unamuno a Salamanca? “Vencereu, però no convencereu”. En aquella sala hi havia molta gent vençuda, però en cap cas convençuda, per això van ser represaliats. El convenciment és, se’ns dubte, el compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat.

8 de març: Dia internacional de què?

// 7 març, 2010 // 4 Comentaris » // Catalunya, ciutat, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Val a dir que per a mi dona i treballadora són conceptes redundants perquè, malgrat no haver estat plenament introduïda al mercat de treball fins fa poques dècades, la feina que han fet les dones al nostre país des de generacions ancestrals ha estat fonamental per construir una societat sòlida.

Els orígens d’aquesta commemoració no són del tot detallats però sembla que podrien tenir relació amb l’incendi d’una fàbrica de Nova York el 1908 i on van morir més de 100 dones que estaven fent una vaga per reivindicar millores laborals. Hi ha qui ho situa al 8 de març de 1917 a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes.

Sigui com sigui, és evident que aquesta jornada tenia i té un component reivindicatiu per lluitar contra la discriminació de gènere que s’ha produït al llarg de la història. Per sort, moltes de les desigualtats que es denunciaven, han quedat vençudes en els nostres dies i en el nostre racó de món (malauradament no a tot el planeta). Parlar avui del sufragi universal o de la normalització en la incorporació de la dona al mercat de treball són discursos més que superats.

Ara bé, a casa nostra encara queda terreny per córrer en la promoció de la igualtat: l’equiparació salarial entre homes i dones per a un mateix nivell de feina, la incorporació de les dones en càrrecs de decisió empresarial o política, la distribució equitativa de les tasques de la llar… aquestes, com sempre, no ha de ser feines exclusives de les dones, sinó que ens interpel·len i afecten a tots. Per tant, el 8 de març com a concepte ja no hauria de ser tant el dia de la dona treballadora, sinó el dia de la igualtat on reflexionéssim i actuéssim sobre el camí que homes i dones hem de fer junts per avançar en aquests reptes que comentava i no tant en com ens imposem quotes per potenciar les dones, no perquè siguin bones professionals, directives o polítiques, sinó només pel fet de ser dones. Aquest seria el pitjor favor que podríem fer al gènere femení si realment volem caminar plegats cap a un objectiu d’igualtat real.

Kilian Jornet, l’heroi de les alçades

// 2 març, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, esport, internacional, país, personatges, pirineus

Ahir va afegir una altra victòria al seu enorme sarró de trofeus. Les pistes andorranes del Tarter van ser testimoni d’una nova proesa d’aquest jove de 22 anys, escardalenc, de somriure tímid, però de nervi inqüestionable.

Créixer en un refugi de muntanya, com el Cap del Rec a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, de ben segur que et marca bona part de la teva biografia. De fet, ell mateix atribueix els seus èxits esportius a aquesta circumstància, que hi deu tenir  molt a veure, però que no explica tota la seva trajectòria.

Quan es calça unes bambes a l’estiu o unes botes a l’hivern, es concentra fins a l’extrem que la seva mirada només persegueix una cosa: arribar a dalt de tot. Quan s’enfunda uns texans, veus uns ulls tímids que t’expliquen amb la més enorme modèstia del  món que totes aquestes proeses no ténen cap mèrit especial.

Actualment, es forma com a persona i com a esportista a la mateixa Cerdanya, però a l’altra banda de la frontera que va dibuixar el tractat dels Pirineus ja fa unes centúries, concretament a Font Romeu. Estudia i entrena per ser millor esportista i també millor persona i és evident que tant una cosa com l’altra ho aconsegueix. Quan amb tan curta edat obtens victòries a cabassos, quan pulveritzes rècords mundials, quan treus una hora de temps al segon classificat en una de les proves més dures del món… córres el risc d’embogir d’èxit i ell, malgrat pujar molt amunt, continua amb els peus ben afermats a terra.

Un apassionat per l’esport i la natura. Un home exigent i competitiu. Un esportista constant i senzill. Així és com podríem definir a Kilian Jornet, l’heroi de les alçades. Molta sort i molts èxits, Kilian!

El canvi ha començat a Catalunya…

// 22 febrer, 2010 // 3 Comentaris » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, CiU, General, blocaires del pirineu, blocs, comarca, economia, infraestructures, la Seu d'Urgell, llengua, país, personatges, pirineus, política, segre

Aquest és el discurs de presentació com a candidat de CiU per Lleida i l’Alt Pirineu a les eleccions al Parlament 2010. Discurs realitzat el dia 21 de febrer a l’auditori cultural i  transfronterer de la Universitat  de Lleida.  (Evidentment no és ben bé literal, però s’hi aproxima força)

Bona tarda a tothom, amigues i amics de Convergència i Unió de les terres de Lleida i l’Alt Pirineu.

Sóc l’Albert Batalla i Siscart. Vaig néixer a la Seu d’Urgell fa 32 anys i sóc aquí perquè els meus pares i els meus padrins m’han ensenyat a estimar aquest país. El meu padrí l’estimava menant el ramat d’ovelles per les pletes de l’Alt Urgell i l’altre recorrent les muntanyes del Pirineu amb una bicicleta atrotinada i uns farcells plens de betes i fils per vendre a tots els pobles. La iaia, nascuda a Fòrnols de Cadí però crescuda a l’horta de Lleida, estimava aquest país guarint els nostres refugiats al camp d’Argelès, com a infermera de la Generalitat republicana; i l’altra iaia, treballant nit i dia rere el taulell de la carnisseria amb una rialla d’orella a orella, com encara m’expliquen avui moltes persones grans de la Seu.

Aquest sóc jo, un jove que estima aquest país i que el vol servir de la millor manera que sàpiga. La meva escola en política ha estat la Joventut Nacionalista de Catalunya, d’ella he après a transformar els sentiments en idees i les idees en realitats. També ha estat escola i ho continua sent Convergència i Unió, amb incomptables mestres, encapçalats pel President Pujol. I evidentment, també ha estat i és escola la Seu d’Urgell, ciutat d’on sóc alcalde i per la qual cada matí em llevo amb empenta i il·lusió per construir un futur millor.

Avui em presento davant de tots vosaltres per a dir-vos que accepto amb una profunda gratitud i una gran humilitat la vostra nominació com a cap de llista per Lleida en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Permeteu-me expressar el meu agraïment a totes les persones que hi han confiat, començant per l’Artur Mas i el Josep Antoni Duran i Lleida, i seguint per les executives dels dos partits a les nostres comarques. Gràcies als meus companys de l’Ajuntament, que afronten amb il·lusió estoica aquest nou repte. Gràcies també a totes les persones, centenars, que aquests dies m’heu fet arribar missatges de felicitació i suport, us agafo la paraula perquè tenim molta feina a fer. I moltes gràcies també a la meva família i als meus amics –alguns vinculats a la política i d’altres no- ja que sense la seva comprensió i generositat tot això no hauria estat ni serà possible.

Deixeu-me fer un darrer agraïment dirigit a totes aquelles persones –milers de persones- que des de la primera campanya de CiU al Parlament de Catalunya, amb la Maria Rubies al capdavant, fins a la darrera el 2006, amb el Josep Grau com a líder, heu i han treballat incansablement per al projecte de país que representem. Estic convençut que ho continuareu fent amb la il·lusió renovada.

Amigues i amics, el canvi ja ha començat a Catalunya. En un moment econòmic, social i nacional complicat, molta gent ja ha iniciat aquesta onada de canvi. El canvi representa per a mi una actitud valenta davant de la vida; representa un compromís ferm amb allò que ens envolta, malgrat les dificultats; el canvi representa un esforç que al final té una recompensa (com pujar un cim molt costerut i ser feliç quan arribes a dalt i contemples mut les vistes de la vall), el canvi representa responsabilitat, però també il·lusió per un veritable horitzó de futur… el canvi és tot això i noto que molta gent ja ha començat a fer-lo realitat.

El canvi arriba del pagès de les Garrigues, que malgrat les incerteses de present i de futur, arrisca i innova per donar valor afegit al seu producte i, com a conseqüència, al seu territori.

El canvi arriba de la mestressa de casa de l’Alta Ribagorça o de la Baixa Cerdanya, que quan neva surt amb la pala a treure la neu de la vorera de davant de casa, sense esperar que l’Ajuntament li passi a fer la feina.

El canvi arriba de l’empresari del Solsonès que, malgrat potser li seria més fàcil instal·lar-se al polígon de Manresa, manté l’activitat a la comarca per militància i perquè hi vol continuar construint un futur per als seus fills.

El canvi arriba de la funcionaria de la Noguera o del Pallars Jussà, que se sap un dona afortunada i retorna aquesta sort, duplicant el seu esforç perquè l’administració sigui una solució per als ciutadans més que no pas un problema.

El canvi arriba del padrí del Pallars Jussà que combina la feina a l’hort, vigilant com creixen les patates o regant les bledes, amb ser el més puntual a la porta de l’escola per anar a recollir els seus nets que cada dia se’l mengen a petons.

El canvi arriba de la noia del Segrià que estudia, treballa a hores quan pot, està a la colla gegantera o de diables, s’il·lusiona per la llibertat del seu país i es mou perquè la gent participi activament en la consulta popular que fan al seu poble.

El canvi arriba de la família del Pla d’Urgell, que aconsegueix amb l’ajut i les habilitats informàtiques del seu fill que uns australians lloguin per l’agost la seva casa rural a tocar de l’estany d’Ivars.

Eth cambi arribe des mèstres que puigen entara la Val d’Aran e aprenen aranès entà èste mès apròp des sòs escolàs e dera gent deth país.

El canvi arriba de l’emprenedora del Pallars Sobirà o de la Segarra que decideix tirar endavant una petita empresa de disseny perquè ja ha voltat el món i vol tornar al born.

El canvi arriba de la veïna de l’Urgell que s’ha quedat a l’atur, però que s’ha apuntat als cursos de formació ocupacional per aprendre noves habilitats i que cada dia es lleva amb l’empenta inesgotable de trobar una feina que tard o d’hora arribarà.

El canvi arriba d’un jove de l’Alt Urgell que estima el seu país i l’apassiona el servei a la gent, i que accepta amb honor, humilitat i respecte el repte d’estar al costat de totes aquestes persones per defensar-les i ajudar-les a tirar endavant el seu projecte de vida.

I aquesta amics i amigues de Convergència i Unió és i serà la nostra feina. Ser l’expressió política de tota aquesta gent i dels seus somnis, de tot aquest canvi que a Catalunya ja ha despertat i que ha de culminar amb un projecte de país sòlid, equilibrat, ple d’oportunitats, il·lusionant i esperançador.

I quan parlo d’aquest país amb futur ho faig pensant principalment en tot el nostre territori. Des de Canejan, al nord de la Val d’Aran, fins a Almatret, al sud del Segrià. Aquesta serà una expressió que em sentireu dir força durant aquests propers mesos perquè vol simbolitzar l’aposta per defensar i representar les nostres comarques de punta a punta, del Pirineu a la plana, del poble més petit fins a Lleida capital.

Un país sòlid i equilibrat és un país que entén que les nostres comarques, tot i ser pocs habitants necessiten tenir veu pròpia al Parlament de Catalunya. Us ho dic perquè alguns dels nostres rivals defensaven un model que provocava la pèrdua de 4 diputats per Lleida amb la nova proposta de Llei electoral, cosa a la qual ens hem negat rotundament des de Convergència i Unió.

Un país equilibrat i amb oportunitats de futur és un país que distribueix millor els seus recursos i les seves inversions. De cada 100 euros que invertia els governs de CiU a Catalunya fins l’any 2003, 50 eren per Barcelona i l’àrea metropolitana i 50 per Lleida, Girona i Tarragona. Avui, any 2010, de cada 100 euros que inverteix la Generalitat 68 són per Barcelona i l’àrea metropolitana i 32, només 32, són a repartir entre Girona, Tarragona i Lleida.

Un país ple d’oportunitats i il·lusionant és aquell que sap que els pagesos i ramaders, a banda de ser els productors de la nostra alimentació bàsica, són també la garantia de mantenir el territori endreçat. Ja n’hi ha prou d’aquesta visió que creu el sector primari és quelcom que el país es pot estalviar.

Un país il·lusionant i esperançador és el que entén que la iniciativa de la gent és tan o més important que la feina de l’administració i busca fórmules de creixement des de la cooperació i la suma. Cal superar les visions reduccionistes que pensen que és millor tenir places de residència geriàtrica buides perquè són privades, que no pas avis fent cua durant mesos perquè necessiten un servei d’aquestes característiques que les residències 100% públiques no poden oferir.

Un país sòlid i equilibrat és el que aposta definitivament per la innovació i la modernització als territoris d’interior i de muntanya per tal que puguem ser competitius en aquest món que gira ràpid. Fonamentals les comunicacions terrestres, aeroportuaries i ferroviaries, però també digitals: la banda ampla, la fibra òptica… Per primera vegada a la història tenim l’oportunitat de situar-nos en la mateixa línia de sortida que altres territoris del país, perquè les noves tecnologies fan desaparèixer els conceptes clàssics d’espai i temps. Fem-ho.

Un país com el que entre tots hem de construir, ha de ser necessàriament un país que dóna veu a tothom, que cuida la seva gent, que no renuncia a la seva essència, que confia en la iniciativa de la gent i que alhora aposta per la innovació com a principal passaport per al futur.

Evidentment, de tot això i de moltes altres qüestions tindrem temps de parlar-ne i debatre-les durant les properes i mesos.

Amigues i amics, el canvi positiu no només és necessari, sinó que és possible. Però el canvi necessita acció per a què es produeixi i aquesta acció pot i ha de venir de tots i cadascun de nosaltres. Us demano que ho fem. No es tracta de demanar el vot, això ja ho farem durant la campanya electoral, és tracta d’escoltar a la gent i, amb tota la humilitat del món, demanar-los que ens deixin compartir els seus maldecaps, però també els seus somnis perquè també siguin els nostres i els de l’Artur Mas, el 129è President de la Generalitat de Catalunya.

Permeteu-me que acabi de la mateixa manera que ho faig fer el dia que em van escollir alcalde de la Seu d’Urgell, recitant una dedicatòria que Miquel Martí i Pol va escriure al llibre de la Ciutat el 21 d’abril de 1982:

“Tot el que comença amb la força del que avui fem, tindrà continuïtat i ens projectarà cap a un futur de plenitud i esperança. Res no serà fora de Catalunya. Tot és possible si sabem estimar-la”

No trobo unes paraules més adients per acabar. Gràcies a tothom. Visca Catalunya

L’esforç olímpic del Vicenç i la Laura

// 18 febrer, 2010 // Cap comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, ciutat, comarca, esport, la Seu d'Urgell, personatges, pirineus

Aquesta setmana han debutat als jocs d’hivern de Vancouver els nostres dos olímpics: el Vicenç Vilarrubla i la Laura Orgué, tots dos del CEFUC (Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya). Ells no són els primers que el club i la ciutat envia a unes olimpiades d’hivern ja que en anteriors edicions hi van anar esportistes com el Josep Giró o el Jordi Ribó. També n’hem tingut als Jocs “d’estiu” en la modalitat de piragüísme en aigües braves. De fet, si ho pensem, potser la Seu d’Urgell deu ser un dels municpis catalans amb més olímpics en relació amb la població que tenim. D’acord que l’eslàlom en aigües braves o l’esquí nòrdic són esports minoritaris, però formen part d’allò que ens identifica com a ciutat, com a territori. Des de l’escola hem estat en contacte amb aquests esports i més endavant alguns joves continuen el vincle fins a esdevenir “professionals”. Valoro moltíssim l’esforç que fan aquests esportistes d’èlit que saben que en aquest cas no s’assembla en res a ser un esportista d’èlit en diciplines com el futbol o d’altres molt populars i ben remunerades. Per tant, és l’autenticitat i la passió profunda el que els mou a fer el que fan.

Davant d’això, nosaltres els urgellencs i urgellenques podem seguir els seus resultats i fer-los arribar el nostre escalf,  el nostre suport i la nostra admiració per la feina que han fet i que culmina en aquesta festa major olímpica.  Bona sort i molts èxits!

p.s. Un reconeixement també per als seus entrenadors, algun d’ells també urgellenc com el Joan Erola.